Transcripció
NASSES I COPACES
Al temps, a pescar s'anava a rems, a
força de rems, si hi era calma de vent. S'arribava fins
a la Dragonada, Port Comte, Portitxolo... I els mariners
dormiven a fores, per cosa partiven lo dilluns i veniven
lo dissabte.
Aqueixos dies que eren a fores, però,
hi passava un home amb el barrotx, amb el carro a cavall,
i reti¬rava lo peix de les barques que esperaven en terra
i lo dava al viatjant, que comptava que comprava lo peix.
Se sabiva ja lo lloc on eren los pescadors: a Portitxolo,
a Port Comte, a la Dragonada... Pesaven lo peix i se portava
al matzem a l'Alguer.
La barca mia pescava amb nasses i xigarel·los.
Lo xigarello era més petit de la nassa, i després hi eren
també les nassetes petites. Lo xigarel·lo pescava morena,
mòllures, de tot. Com a esca se posava a dintre trossos
de peix alligats amb filatxonis, un tros d'espau alligat
d'una part a l'altra: lo peix entrava a dins i no n'eixiva
més, per cosa entrava de força i lego se tancava l'enfaix,
que era també de jonc. Amb la nassa se preniva la llagosta;
l'esca era sempre la mateixa, sempre bocins de peix alligats
d'una part a l'altra. Alhora los pescadors anaven, salpaven
les nassetes i les nasses i ne traieven lo peix. Les nasses
eren alligades una amb l'altra, però destacades l'una
de l'altra un deu metros de llargària. Les salpàvem —admetim—
lo maití: févem salpant, posant torna l'esca i gitant-les
de nou a banyo. Lego lo sendedemà maití tornàvem a salpar,
després que eren estades a banyo tota la nit.
Alhora no s'anava a pescar amb la llença.
Amb la llença m'apentava jo, a la Dragonada: me seieva
al moll a la tarda i pescava donzelles, donzelles de cada
manera.
Lo polp se preniva amb la fitora i amb
la polpada, i se hi anava quan la marina era calma. Però
també se preniva amb una ploma de gallina: la ploma se
posava a dintre de la nassa, lo polp veieva la ploma i
entrava a dins per se prendre la ploma (mira que intel·ligent
que era lo polp!). Per això totes les gallines eren totes
esplomades primer.
Després hi eren los palàmits: palàmits
de cent hams, dos-cents hams, tres-cents hams, segons
el palàmit, que gitaven a banyo amb un mos sempre de peix.
Lo palàmit era alligat amb una gran màtzara que comptava
una pedra per mantendre'l al fondo i un tros de suro gran
a sumo, i així on hi era lo suro hi era lo palàmit. Los
tòtanos —que alhora se preniven també de dia— se preniven
amb la totanada, i també la sípia, solament que la sípia
era mataresa, que dava l'espompada de tinta per s'amagar.
Lo pescador campava a força de peix,
menjava el peix amb la galeta, que no mancava mai (encara
ara quan menj peix l'ús sempre, la galeta). La galeta
era lo pa dels pescadors i se la portaven del dilluns
al dissabte; era feta sense sal i per això durava també
de més: durava setmanes i mesos també. Jo alhora era minyó
i los grans feven la copaça de peix, i aqueixa galeta
se usava tallada amb el brou. I el pebre morisco no mancava
mai, o si no no tirava: se menjava copaça i se beieva
vi. Se posava lo peix a damunt de la paina1
i cada u se'l preniva. Se posava peix de cada manera:
mòllura, serrans, de tot, amesclat. Cada u teniva la vasieta
d'ell, hi posàvem lo brou i mos seiévem amb la galeta...
--------------------------------------------------------------------------------
1 La paina era un tros de
suro gran on se posava lo peix cuit.
|
