Transcripció
POBRA VIDA NOSTRA
No era així, no era així lo temps
antic,
pobre iaio, pobre iaio me'l dieva,
si u també, si u també no fossi ric,
pobre en terra, pobre en terra no era mai.
Avui “envetxe” qui dolor
per campar la vida nostra.
Si te fa menester un llimó1
tu no el saps lo que te costa.
Al mercat per comprar
un petit maç de bleda
te tenguessis de portar
una caixa de moneda.
Jacomí és sense cor
si te ven un mocador:
tu lo pagues preu de l'or,
lo valor d'un bufador.
Una agulla amb el didal,
cinc francs una bobina
com a preu ja no hi ha mal.
Mala raça el “masel·laio”,
que t'escorja viu viu.
I prenim lo pastoriu:
cent francs un litro de llet,
tu lo dons gota a gota
en aquell pobre minyonet.
I se diu que els aliats
assistència mos han dat:
robes, botes, tel i plats
i l'Alguer han ajudat.
Ma la roba de valor
no la veu la pobra gent;
diuen l'ha presa el gran senyor
i se tapa l'aigua i el vent.
Lo diu bé el ditxo antic
que per l'ària va l'estratxo:
si se menja tot el ric,
cosa avança al poveratxo?
Pare Adamo i la muller
se n'anava en giro nu
i així veurem l'Alguer
que vestit no hi va ningú.
--------------------------------------------------------------------------------
1 Variant: Si tu compres un
llimo.
|
