Corpus Bosch & Sanna

Etnotext 20 (durada: )

Participants

Participant:
—Nom: Josep Calvià
—Edat: 72 anys
—Professió: escombrador

Transcripció

 

LO CAPÓ I EL MATRIMONI DE CARRAIXALI

Jo organitzava lo Carraixali i les festes universitàries, per cosa quan calqui u dels estudents feva la matricola alhora m'aquidraven a mi per organitzar tota la festa.

A Carraixali he fet lo matrimoni Joan Josep amb Severino. Aquells los he casats jo: u feva la dona i l'altro l'home. Jo era vestit de capellà i me posava la roba que me dava lo monesillo de Santa Maria, Antonino Baidamè, però me la dava també don Gallo, que m'ajudava assai. Per aqueix matrimoni ell m'ha dit: “Fes tot tu, Josep: lo capellà sés tu i tu tens de fer la cerimònia”.

A la plaça Cívica he fet lo palco. Los he fets engenollar en allà, que jo m'era ja vestit de capellà. U se dieva Joan Antoni Caga-rocons i l'altro Joana la Pispanta, que era un xisto d'una dona de l'Alguer —que ara és morta, és en glòria. Jo els he fets engenollar-los i teniva el poal d'aigua salida amb un pinzell d'aqueixos que emblanquinaven. He embromat bé aquell pinzell de més de quatre hores i quan era al com se diu, a la benedicció, l'he pres i els he escotinats amb aqueixa aigua salida. I jo entre mi feva: “Ih!, a no posar-hi un poc de vi enmig de l'aigua...!” Me só pentit: si havessi posat vi, la cosa fóra estada més curiosa, per cosa els fóra embriagats.

L'anell era la tatxeta del cavall girada i feta a anell, que me l'ha feta Pardalinu, que era fraïlarjo. Lis hi he posat els anells a damunt d'una pala de figa d'Índia, los he fets engenollar i compta que he fet lo matrimoni en allà. I he dit: “Tu, Joana la Pispanta, sés contenta de prendre Joan Antoni Caga-rocons?” “Sí, sí senyor”. Bell era a el veure, no a recontar-lo! “Alhora, engenollau-vos, que vos donc la benedicció”.

I aquell pinzell sempre embromat d'aigua. I alhora lis hi he dit: “Abaixau lo cap, plegau les mans però, mi'!” I zac d'aigua, cada tant n'hi eixiva, psss!, aqueixa bufada d'aigua.

Jo en joventut ja n'he fet! Era nomenat a l'Alguer: “Hi vol lo Capó”, dieven. A mi més que el Capó no me trobaven. Aqueix nom és una hereditat que m'ha deixat el babo: no m'ha deixat casa, però lo xisto sí.