Transcripció
LA FESTA DE SANT JOAN
Lo dia de Sant Joan se feven los focs
i tots los joves, saltant aquell foc, diventaven compares
i també comares. Lo dia de Sant Joan era la festa dels
horts, per cosa la iglésia de Sant Joan era entre la platja
i els horts —per això, la marina quan era mala banyava
los horts. I era també la festa de les campanyes, diem
així, a lluny de la iglésia de Sant Joan. Se feven aqueixos
grans focs, que s'avisaven los focs de Sant Joan, i alhora
la joventut saltava: més alta era la flamada, més alt
teniva d'ésser lo salt. I se feven compares, los compares
de Sant Joan, que hi és també una poesia:
Lo dia de Sant Joan
és sempre i fins ara
pel pòpul de l'Alguer
la festa més cara.
La festa dels salts,
i la festa dels sons,
pels monts i pels valls
ressona el tou nom.
A dintre de la iglésia
se canten los gosos,
se juren la fe
basant-se los esposos.
S'estrinyin les mans
los fills amb els pares,
se fanen los compares
lo dia de Sant Joan.
Aqueixa, lo dia de Sant Joan, tots la cantaven. Era una
festa pobra però una festa bella, sentida.
|
