Transcripció
OI QUE ME'N GIT!
Hi havia un minyó pobre que teniva un
tuguri, una casa pobra, i cada dia passava a davant d'una
casa deserta i abandonada a una campanya. Se la mirava
i arrestava sempre encantat mirant-se les finestres, que
eren totes tancades, manco una que era a un bou1.
Però quan arribava i se mirava les finestres enteneva
d'aqueixa finestra: "Oi que me'n git! Oi que me'n
git!" I fugiva que teniva por.
Lego, però, se sentiva portat a tornar.
Tornava torna, de nit, per cosa de dia passaven los campanyolos,
i enteneva torna d'aqueixa finestra: "Oi que me'n
git! Oi que me'n git!" Ell fugiva, teniva por, però
lego s'enteneva torna tirat a anar verso aquella casa.
Ja que hi és anat un muntó de nits,
li ha dit un dia: "I gita-te'n!" Se n'és gitat
i és caiguda una caixa tota plena de moneda d'or. Alhora
ell l'ha acollida tota, se l'ha posada al sic; s'ha lligat
els calçons, se l'ha posada als calçons, a les butxaques,
i lego s'ha tirat la caixa com ha pogut. És anat en casa,
i de pobres que eren són diventats rics rics.
I alhora mosaltros, los petits, érem
contents.
--------------------------------------------------------------------------------
1 Totes les finestres teniven
los finestrons alhora, a la part de dintre. A un bou era
amb els finestrons quasi quasi tancats. Se feva així per
la calor.
|
