Transcripció
ANTONI CAGAOUS I LA MULLER
SECRETA
Un altro conte és d'u que li han posat
de xisto Antoni Cagaous.
Hi havia quatre companyons que al mes
de cavidani, de setembre, cercaven un alboni1.
A aqueixos, mentres eren espiconant (cada un tenia la
part d'ell), hi ha vengut una arruiada d'aigua, una passada
d'aigua, i han fugit a s'arredossar a la pinneta que hi
era en aqueixa tanca. Han encès lo foc per s'eixugar per
cosa eren banyats, i arribats en allà han dit: “En aquí
ara mengem i tot”.
Arraona arraona, així ne són eixits
amb els contes de les dones, que a les dones no se lis
hi podiva fiar un secret, per cosa dieven tot, dieven.
I hi era també aqueix Antoni. Alhora n'és eixit aqueix
conte, i ellos dieven: “A aqueixes dones no se hi pot
fiar arrés, que són totes esbocades... Ell no parlava
mai”. “Així és, compare Anto?” Ell responeva: “No, ma
muller... ma muller ja és secreta”. “I com feu a diure
que és secreta?” “Que jo ja la coneix que és secreta!”
“No l'haveu provada...” “I cosa la tenc de provar?” “I
vós anau en casa esta nit, vos feu veure tot desplagut
i quan vos demana a veure cosa teniu li dieu que séu anats
a fer de menester i haveu fet un ou”.
Aquell per provar és anat en casa. La
muller ja havia preparat ja lo menjar, lo plat i tot.
A penes és entrat li ha posat el menjar. Ell és entrat
tot mut mut, tot com se diu, desplagut.
I la muller li ha dit: “I per cosa no
menges? Cosa tens? Desplagut sés?” “No...” “I en hora
bona, no t'he mai vist així!” “Ih!, una cosa me hi ha
succeït”. “I cosa te hi ha succeït?” “Que só anat a fer
de menester i he fet un ou. Mira de no el diure a ningú,
mi'!, no el diure a ànima viva”. “Ih!, ah!, anant só a
publicar-lo, jo!”
Així ell ha menjat, menjat lo com se
diu, i ella és estada ben advertida de no el diure.
Lo sendedemà maití, ell a penes és eixit
per anar en campanya torna, ella parteix on és la mare,
tota assustada, i li ha dit: “I cosa fas, tu? I les criatures?
“Ih!, ja són dormides”. “Vés en casa!” “Ih!” “Cosa tens?
Cosa és que tens?” “Ih!, ja és així lo que hi és succeït
a Antoni...” “I cosa hi ha succeït?” “Una desgràcia hi
ha succeït: és anat a fer de menester i ha fet dos ous!
—ha augmentat d'u”. “I com és estat?” “Mare mia estimada!
Mi', no el diguis a ningú!” “Ih!, anant a publicar só
jo”.
La mare havia pastat i tenia de portar
el pa al forn. És anada al forn maití maití (era la primera
amb el canistro). Amb aqueixa la panetera eren comares.
No l'ha ni manco saludada, amb el runco així, i la pane¬tera
li ha dit: “I en hora bona, i cosa teniu avui, coma?”
“Ih!, arrés...” “I en hora bona, no vos he vist mai amb
aqueixa fatxa de susuia!” “Té, ja és així lo que és succeït
a mon gendre...” “I cosa hi ha succeït?” “Era treballant
en allà fent l'alboni, espiconant, li ha vengut una torcinada
de dolor de ventre, és anat a fer de menester i ha fet
tres ous” “I en hores bones, i com és això?” “Mirau, coma',
pel baptisme, mirau de no diure res a ningú!” “Eh!, ah!,
anant só a el diure!”
A penes ella se n'és anada en casa,
arriben les pri¬meres i aquella, la panetera, després
ha començat a aqueixes a parlar: “Ma no sabeu cosa hi
és succeït al gendre de co¬mare Francisca, Antoni?” “I
cosa?” “Era espiconant, és anat a fer de menester, ha
dit que li és vengut una torcinada de dolor de ventre
i ha fet quatre ous —i ha augmentat un altro”. “I en hores
bones!”
I en giro d'un dia en aquell li havien
augmentat ja que havia fet una dotzena d'ous. I alhora
li han posat Antoni Cagaous i és estat esvergonyit.
Això és la muller que era secreta!
Aqueixos són pròpio contes algueresos.
Aqueix és succeït verso el 1920.
--------------------------------------------------------------------------------
1 L'alboni era un apeçament
de terrer d'una tanca que era d'espiconar, de netejar.
|
