Transcripció
LA CANÇONETA DEL BOÏNARJO
Lo boïnarjo posava l'arado en el carro
i anava on teniva de llaurar. Destacava los bous del carro,
ne davallava l'arado i hi atacava els bous i se posava
a llaurar. La nit tornava en casa, però deixava los bous
al segur. Los lligava a un arbre i els hi posava la pruenda.1
La mama no teniva germanes, però les
cosines de la mama, filles de les germanes de la iaia,
eren com les germanes d'ella. Jo me record que en aqueixa
casa hi era un boïnarjo i elles cantaven la cançoneta.
Se posaven les criatures a la falda i lis hi preniven
les mans; los grans tots en giro ja les moieven ellos.
I alhora era:
Juguen manetes que ara ve el babo.
Ha lligat los bous a l'arbre,
lis hi ha posat la pruenda,
a drinte de la bèrtula
ha posat una prenda.
L'ha trobada llaurant la terra.
Jumpà el portell
i la prenda ja hi és.
Jumpa el Portal
i la prenda ja hi és.
Jumpa la porta
i la prenda no hi és.
I si prenda no n'hi ha,
juguen manetes no volen jugar.
Alhora tots de pressa moieven les mans,
les criatures rieven, i rieva també la mare. Ecco!,
jo me record que feva assai efecte a les criatures aqueixa
cançoneta del boïnarjo esperant el babo.
La prenda era imaginària: era un tresor,
una cosa que havia pogut trobar en terra (una perla, un
dia¬mant, un anell de valor...). Lo boïnarjo ha pensat
de posar-la a dins de la bèrtula, que se la penjava al
codo.
Lo boïnarjo, que era pobre (qui teniva
el cavall era ja un rei) feva una vida lenta, al pas del
bou, i quan deixava los bous, si no hi havia una tanca
on se podiven deixar llibres, alhora estaven lligats (ellos
dieven de els afaixar-los), lligats també curts, perquè
no se facessin mal amb la corda als peus. Ha sistemat
los bous i lis hi ha dat a menjar. Sistemats, ell se n'anava,
passava del portell2 per fer lo camí més curt primer d'arribar
a la jaga, i aqueixa prenda era sempre a la bèrtula; jumpava
lo Portal —per cosa l'Alguer era tancada i teniva de passar
el Portal—, i aqueixa cosa era sempre a la bèrtula, però
quan ha jumpat la porta no hi era més aqueixa prenda.
I si prenda no n'hi ha, juguen manetes
no volen jugar! I les mans de tots los petits que
feven sempre així, llestros llestros... S'il·luminava
la casa, se n'alegrava, les criatures rieven.
--------------------------------------------------------------------------------
1 La pruenda és palla amesclada
amb biada, ordi, feno... i se posava a dintre d'un sac,
que s'avisava la saqucta. Al cavall, se li penjava al
cap; al bou, a dintre d'una caixa, d'un cove, on ell poguessi
abaixar cl cap i menjar.
|
