Transcripció
LO SABATER I EL SARDO MORT
Vull contar la història del sabater xu
Francisco. Xu Francisco era un sabater que teniva sempre
un muntó de treball, però no perquè era més capaç d'un
altro, sinó perquè ell a la pobra gent adobava les botes
a buf. A buf vol diure que aquell anava i li dieva: “Fetes
me les has les botes?” “Sí.” “Però moneda en aqueix momento
no ne tenc; si me les dónes, te pag a penes que treball,
a penes que acull la fruita —si era gent de campanya—,
a penes que venc un animal —si era pastor.”
I ell dava, pobre home, per cosa sabiva
que les botes feven menester i les teniva de dar-les.
Però ell se salvava: teniva calqui sou per cosa quan ne
moriva calqui u a l'hospital anava a vetllar-lo i per
aqueixa nitada que passava a costat d'aqueix mort li daven
una certa moneda.
Calqui volta li dieven: “Xu Franci', vostè no té por?”
“No, jo no tenc por: lo mort és mort i qui mal me fa?”
Succeïva que ell, però, a l'hospital
tota aquella nitada llonga no la passava sense fer arrés:
se portava un banc petit i el treball del sabater. Una
nit ell era pistant la pell1 i els amics s'eren
posats d'acòrdio amb un sardo que ha dit: "Esta nit
a dintre del baül me pos jo i quan xu Francisco se posa
a treballar, jo moc una mà, moc un peu i vull veure si
n'ixi fugint desesperat."
Xu Francisco pistava aqueixa pell amb
el martell i cada tant mirava lo mort, i veient que moieva
una mà li ha dit: “Posa aquella mà a posto i està-te fermo,
per cosa tu sés mort, eh!”
Aquell abaixava la mà i feva finta d'ésser
mort. Xu Francisco dava dos cops a la pell i tornava a
mirar lo mort, i el mort alhora moieva el peu.
“Posa a posto aquell peu, per cosa tu sés mort i el mort
no se mou, eh!” —ha dit xu Francisco. Aquell posava a
posto el peu. Així que un altro poc a dintre del baül
feva veure que se moieva. I xu Francisco: “I tu sés mort:
no te tens de moure!”
Lego s'és arrecordat que aquell mort
era sardo i que forsis l'alguerès no el compreneva. Ha
aguardat que se tornessi a moure, i a penes que s'és tornat
a moure és anat amb el martell i li ha dit: “Tue ses
mortu: istadi mortu, istadi mortu, istadi mortu!”
I li ha dat quatre cops al cap i alhora
aquell és mort de davero.
--------------------------------------------------------------------------------
1 Diuen los sabaters que la
pell per ésser bona primer se té de posar en remull i
després pistar amb el martell en la manera que diventi
fina i que se pugui dar-li la forma que se vol.
|