Transcripció
XU ANTONI VURETA I EL
SARDO MORT A LA IMPROVISA
Vull recontar aquella història de xu
Antoni Vureta i el sardo mort a la improvisa.
Després de la primera guerra mundial
—al denou era—, quan jo era minyó —que teniva un vuit
anys— i treballava de minyó de mestre de paleta al campsant
(alhora feven les tombes i se preniven un minyó los mestres
per portar la calcina), és venguda una epidèmia.
Los malalts se dormiven i estaven en catalesse:
podiven estar també quatre o cinc dies dormits, com morts,
morts que no s'enteneva lo pols, i calqui u és estat enterrat
així, pròpio en catalesse. Es capitat que en
aquell período és mort un sardo en campanya i los doctors
han dit que era menester deixar-lo, aqueix home. Ne l'han
portat al campsant (lo campsant alhora era on és avui
la iglésia de la Merced i el jardí públic) i l'han posat
a la casa mortuària, i lo becamorti, que alhora
era xu Antoni Vureta, lo teniva de controlar
i no teniva de deixar-lo per quaranta-vuit hores.
Dat que era un home que beieva, que
s'embriagava, aqueix xu Antoni Vureta, teniva
lo fiasco de vi amagat a la casa mortuària on hi era aqueix
home sardo colgat a la mesa amb barba llonga i amb berreta.
En cada tant anava ell, entra ara, entra després, dava
una glopada al fiasco. A l'últim, dat que s'és encès durant
la nit, s'ha aganxat a aqueix mort i se'l mirava. “Viu
sés o sés mort? —li dieva a aquell sardo”.
I aquell sardo no responeva. A l'últim
l'ha encotxat a la barba, l'ha encotxat, i li ha dit:
“Malannu chi ti 'enzat —en sardo—. Ja nd'as
furadn duas de alveghes?”
Alhora estrampa d'aquí, estrampa d'allà,
n'ha gitat lo sardo en terra i ell és anat a sota del
mort. L'han trobat lo sendedemà maití amb aquell home
a damunt i ell aganxat a la barba. Per cosa embriac s'és
dormit, s'és dormit i és arrestat amb aqueix home.
Aqueix és un conte pròpio ver d'aqueix
home que se dieva xu Antoni Vareta, que era lo
bequí del campsant i de cognom se dieva Bardino.
|
