Transcripció
LA CATXAÏNA I ELS TRES
REIS
Hi havia un home pobre pobre a les parts
de Carrabufes, de xisto la Catxaïna, que se buscava
lo pa i se feva el ventre —se dieva alhora— cantant. I
en los dies de les festes ell se presentava a les cases
de les campanyes on veieva los fumerols que fumaven assai
(vol diure que los forns eren encesos i que el pa fóra
cuit lego).
Alhora on érem nosaltros hi era la jaga
per entrar, però la tancàvem sempre amb una clau grossa
i era complicat a obrir-la, perquè nosaltros érem distraïts
i aqueixa clau estava en aquí, en allí, en allà. Si se
presentava u que demanava ajut (una dona que teniva de
parir, una persona que s'era feta mal...), lo babo teniva
los cavalls i lo carrossí a portada de mà. I passant del
portell anàvem fins a la jaga a li diure: "Cosa tens?
A cosa te puc ésser d'ajut?" I l'altro responeva:
"Pren lo cavall: hi ha un malalt en aquella casa,
n'hi ha u que se senteix mal!"
Lo babo mos recontava que aqueix home
se seieva a cavall a la paret —amb una anca d'una part,
una anca a l'altra parr de la paret— pròpio al bocí de
la paret atacada a la jaga. I cantava los barandons1,
com aqueixa de "Los Tres Reis", que se cantava
a Nadal:
Los tres reis d'Orient
ja caminen d'aleshores:
passen rius, monts i cores,
dels desterros a les vores
ellos no timin perill.
Van a trobar lo Déu petit,
que és nat a mitjanit;
escoltant van la veu
que a Betlem és nat Déu.
Quan en allí són arribats,
en genoll ellos plegats
lo colmen de cada gràcia.
Los pastors ja avisats
d'una estrella són guiats,
a la sua menjadora
han portat lo que han pogut
i també un cor afanat
ple de penes i esperances.
"Gràcies, tu, oh Déu petit,
dóna a nosaltros també
que tenim gran menester.
Mira-mos no sol en aqueixos dies,
mira-mos sempre de l'alt del cel,
tapa-mos sempre amb aquell tou vel."
Ecco, aqueixa és vella. Quan
un minyó no voliva treballar, que era desordenat, se li
dieva: "A tu te tocarà com la Catxaïna!
Va bé que ni manco bella veu tens!" O si teniva bella
veu li dieven: "Ih! Manco mal que t'ajuda la veu:
a tu te tocarà com la Catxaïna!"
Alhora aquellos de les cases de les
campanyes, a penes que eixiva lo pa del forn, o si no,
també primer —depeneva del cor de la persona—, si el veieven
penjat en allí dieven: "Fes-lo venir, que se calenta!"
O si no, lo deixaven cantar fins a que eixiva lo pa del
forn i lego li feven de mà: "Vine!", i ell corriva
i lo feven menjar-lo, que teniva menester de menjar.
--------------------------------------------------------------------------------
1 Avisaven barandons les cançons
que se cantaven a Nadal. No se cantava una sola cançó:
eren tantes una després de l'altra.
|
