Transcripció
CONTE DEL PRUBUNARU DEL QUARTER
«I alhora quan eixiva el prubunaru? Quan eixiva el prubunaru,
los hòmens estaven en giro, estaven. Lo babu...la mama
mos dieva que...la mama anava a treballar amb Gavina Loria,
que estava en aquí, amb la germana, la muller de x(u)
Angelino, la cunyada de xa Pepina...Tu l'has entès? Jo
l'he vist! A el saps on era Josep Porcu, en allí al carrer
del Quarter? S'és penjat, se n'ha tirat tot lo tubo! Tot
el tubo de la paret! Força? Jo l'he vist! L'he vist. L'assuconada
me só tota cagada!»
Jo, pensa que, a dins del Quarter, quan nosaltros estàvem
en allà,...no hi són aquellos dabaixos baixos, i tenen
aquelles finestretes? Alhora hi érem jo i mamai Antonina,
la cosina de la mama (que era també la fillola, de la
mama). La teniva en casa la mama, viviva en casa nostra
(per cosa comptava que mamai Anna no teniva lloc). Alhora,
d'estiu era, i jo i mamai Antonina dormívem en terra,
amb el matalaf en terra, que feva calor. Eco que...jo
me'n penjava a la finestreta a mirar...La nit mos n'érem
entrats que eren de més de les dues de nit, del fresc,
amb xa...com se diu?...la de Menjapeus, xa...les de Moixona,
les de Garró, totes al fresc estàvem. Lego: “Ah! Oi, aió,
les dues són! L(a) una i mitja! Aió que mos arretirem!”.
Quan... “Mamai Antoni’(na)”, li he dit, “hi ha un home!”
“I on és?” “És en fatxa de mamai Doloreta Balzani” (a
part d'envant, hi era lo pou enmig del Quarter, no? I
era de l'altra part així) “Zia Antoni’(na), lo prubunaru
hi és!” “Muda, està-te muda!” (amb la porta oberta nosaltros,
mi’! I la tendina de jonc abaixada!). Quan entenem aqueix
tiquírriu que mos ha fet (a)terrir! Jo, després que era
acabat lo tiquírriu, he dit: “Zia Antoni’(na), ara mir
a veure si se n'és anat!”. Me'n penj a mirar de la finestreta...jo
a sota de la finestreta, mirant així, i ell passant així
a sota! Si a mi la nit aquell prubunaru me veu,
a mi m'espaca en dos...m'esbrana, me mata, aquell home!
I he coneixut també qui era! “O ma(ma), a el sap qui era?”,
li he dit a la mama. “No és possible, bé mi!” “Sí, o ma(ma)!
Era lo fill de xa Natalina”, dieva jo, “lo marit de xa
Italina”, dieva, “x(u) Antoni Nínniri!”. Estaven a dins
del Quarter. Al Quarter estava mateix, aqueix home! Jo
l'he coneixut. La mama: “Mira, mi’, bé mi: tu no tens
de diure arrés a ningú! Arrés a ningú!”.
«Lego en allí, quan estàvem nosaltros al carrer de Pepi
Gal•lo, alhora aquell palau de..., diem així, d'on era
primer l' A-Zeta, no hi era, aquell palau, era tota buïda,
la placeta. Nosaltros de la finestra l'havem vist: lo
prubunaru se n'és penjat, ha dat un salt, se n'és penjat
al primer pla, al tubo. S'és agafat al tubo, se n'ha tirat
tot el tubo de la paret així, lego és caigut a esquena
en terra! Ma tiquírrius!... Lo prubunaru té...lo
prubunaru quan té...quan teniva lo com se diu,
té una força...»
[03:29]
|
