Transcripció
LA RONDALLA DEL CAFITER DEL REI
«Jo te dic los bocins que me record, per co(sa) lego
tota...»
Era un minyó, que, en aquell temps antic, u que era barista
se dieva lo cafiter, que feva lo cafè al bar. Alhora,
aqueix minyó teniva una germana. Eren òrfens de pare i
de mare, i teniva aqueixa germana. I era cercant treball.
Ha dit: “Com fem, com no fem?”. Alhora han vist aqueix
bell palau gran i han sonat la campaneta. És eixit lo
maggiordomo i ha dit: “Cosa vol?”. Ha dit, diu: “Só cercant
treball”. I diu: “Cosa saps fer?” “Jo sep fer lo cafiter”
“Ah, sí”, diu, “lo rei...lo príncep està cercant lo cafiter.”,
diu. “Aguarda que t'anuncieig”. I ixi la...la, diem així,
la dama de... que estava en casa, que atuava tot i ha
dit, diu: “Sí sí, sí sí, va bé!”, ha dit. “Ma tu sés sol?
No és que tens a calqui u, no? Per co(sa) si no”, diu,
“no te podem prendre”. I ell li ha dit: “No, no”, diu,
“só de sol”. La germana l'ha amagada, l'ha, no?, se ne
l'ha amagada, la germana. Li han dat a ell aqueixa posento,
diem així, on hi eren les estal•les, on viviven los servidors.
Ell ha pres, alhora, se ne l'ha portada amb ell, a la
germana. Alhora: la germana dormiva al llitutxo d'ell
i ell dormiva en terra. Ell dieva a la germana: “Tu no
tens mai d'eixir. No ixis mai, ja venc jo a te portar
a menjar i tot!”. I ell feva lo cafiter i...se diu...
“(Ma)ma mia: ma, fill meu, ma quant que menges tu!”, li
dieven a la cuina. “Eh, jo tenc sempre fam, tenc sempre
fam!”. Envetxe cosa era? Que ell s'amagava lo menjar per
portar a la germana!... A la germana...la germana menjava...
Ecco que un dia lo príncep ha dit: “Ma jo vull veure aqueix
minyó on se'l xaca, tot això!”, ha dit al cuoco de la
cuina. “Jo”, ha dit, “l'altro dia”, ha dit, “l'he vist
amb una gran...amb un gran...embolicada, portant-se-la
en casa”. “I magari”, diu, “menjarà de nit!”. Ell alhora,
lo príncep, cosa ha fet? Ha vist...quan ell és eixit,
lo maití...“A(ra) vull veure cosa té amagat a dins d'aqueixa
posento on dormi!”. Ell pica a la porta i no responeva
ningú. I torna a picar. I alhora ella ha dit: “Anto’(ni),
tu sés?”. I ell li ha dit: “Sí, Antoni só. Obri la porta!”.
Ella obri i se troba amb aqueix esconeixut, que no coneixeva!
“No me faci de mal, bon home meu, no me faci de mal!’
“Ma, qui sés tu?’ “No, jo no el puc diure...jo só...la
germana del cafiter, que treballa en aqueixa casa. Però
jo só amagada per cosa, si no, no daven treball a mon
germà!”. Alhora lo príncep li ha dit...no s'és fet conèixer...li
ha dit: “Està tranqüil•la, que jo no dic arrés a ningú”,
li ha dit, “Però tu me tens de dar un bas!” “Ih, mon germà
no vol!”. Alhora ella, tant per...diem així...per...en
modo que lo...ell lo...no facessi l'espia, se l'ha besat
a la barra. I ell, lo príncep, li ha dit: “Va bé! Ja venc
torna a te trobar”. Ve torna a trobar-la, quan no...(li
ha dit: “No diguis arrés a ton germà!”). Ella s'és estada
muda, no ha dit arrés al germà. Muda. Així que, diem així,
que lo príncep s'és enamorat. S'és enamorat, alhora ell
és anat ont é(s) (e)l príncep, és anat...ont é(s) (e)l
germà, diem així, i li ha dit: “Ma, tu tens una germana
que viu...?’ “Ma”, diu, “així, allí...allí...deixi pe(rdre)...no
faci arrés de mal, per co(sa), si no, perd lo...” “No”,
ha dit, “està tranqüil•lo. Jo só enamorat, de tan germana!”.
I... insomma que...és anat a finir que ell se l'ha esposada,
diem així, an aqueixa minyona. I viviven a la reggia,
viviva. Ella, però, quan lo rei...aqueix príncep a ella
se l'ha esposada, ell primer era enamorat, lego...era
enamorat, però, diem així, que ell...anava també amb les
altres dones, diem, no?...I alhora ella li ha dat una
escavanada, un dia que l'ha vist amb una altra dama, a
cort, no?, li ha dat una escavanada. Ell, per punició,
l'ha tancada a la torre del castell. Ecco que ara lo príncep
teniva d'anar a un viatge, teniva d'anar a Roma. Li ha
enviat a un servidor. Li ha dit: “Vés, digue-li a ma muller,
a la reïna, digue-li que si se penteix d'aquella escavanada
que m'ha dat, la port a Roma”. Alhora li ha dit: “Miri,
só...m'ha avisat sette sapienzi, si se penteix...” “No,
no, no! Digui-li al rei que jo mai me só pentida i mai
me pentiré: sette sapienzi era i sette sapienzi sigueré!”
(la reïna) 1. Alhora ella: “Ell ara parteix? Ara parteix
també jo!”. Ella parteix, se travisti i va a Roma! Ell,
si com li agradaven le belle dame, no l'ha coneixuda,
a la muller! No l'ha coneixuda...insomma són estats assieme.
I ella li ha dit: “Ai, dongui-me un record sou!”, li ha
dit. I ell li ha dit: “Mi’, no tenc arrés de te dar. Te
donc tanta d'aquella mo(neda)...” “No, no ne vull, de
moneda! Jo...Regala-me la corona!”. Ell li ha dit: “Té,
la corona. Ja ne tenc, de corones”, li ha dit, “Descalla-te-la
i fes-te el que vols!” Ella: “Ja la corona!” ...Insomma
que, per la fer-la breve, ell cada viatge que feva li
enviava a diure a la muller: “Si te penteixes d'aquella
escavanada, te port a Malta” “Digui-li que mai me só pentida
i mai me pentiré: sette sapienzi era i sette sapienzi
sigueré!”. I ella partiva! Partiva i se fa un altro fill.
Se fa un altro fill i ella moneda no ne voliva! Ell no
la coneixeva. Alhora dieva: “I dongui-me una cosa...un...”
“No tenc ...” “Ai. qui bell, aqueix anell! Regali-me aqueix
anell!”. Així que, insomma, ella és anada a finir que
s'ha fet quatre fills, amb el marit (sempre tancada a
la torre, ella mai se pentiva!). Ecco que lo rei, un bell
dia, és anat ell ont és ella. Li ha dit: “Ma no te sés
encara pentida d'aquella escavanada?”, li ha dit. I ella
li ha dit: “No. No me só mai pentida.”, li ha dit, “Jo
set anys só casada amb tu i set anys arrest...me hi arrest
sempre casada. Però no me pentiré mai de l'escavanada
que m'has dat... No...no me pentiré mai de l'escavanada
que t'he dat!”. Va bé. Ella un dia pren los fills, d'acòrdiu
amb el germà, i li ha dit: “Tu”, li ha dit, “los tens
de portar-los en giro del país en carrossa, a mos fills!”.
Alhora: u teniva la corona, l'altro teniva l'anell, l'altro
teniva l'espada i l'altro teniva lo cinturí tot ple de
bril•lants. Ell passa i (fa): “(Ma)ma mia! De qui són
fills, aqueixos minyons?” “I de qui sés fill, bé mi?”.
I los minyons tots consellats: “Jo só fill de sette savienzi,
de re De Lorenzi, nat a Roma: si no me creu, ecco la sua
corona!” “Escura de mi! Aqueixa és la corona mia!” “I
tu de qui sés fill?” “Jo só fill de sette savienzi, de
re De Lorenzi, nat a Malt: si no me creu, eco el sou diamant!”.
Insomma que.. “I tu de qui sés fill?” “Jo só fill de sette
savienzi, re De Lorenzi, nat a Torí: si no me creu, ecco
el sou cinturí!”. Insomma que ell ha dit: “(M)a de qui
séu fills?” “Lo babu és lo rei De Lorenzi!” “Re de Lorenzi?
I ta mare qui és?” “La mama és la regina De Lorenzi!”
“I on és, ta mare?” “La mama és tancada a la torre!”.
Insomma que ell ha dit: “Ma aqueixa m'ha fotit engana-engana!”,
dient-la pròpio, diem així, “m'ha fregat!”. Ell va a la
torre i diu: “Ma tu, a tal período, a Roma eres?” “Sí!”
“I amb qui sés estada?” “Amb el rei de Lorenzi!” “I a
Torí, estada hi sés?” “Sí!” “I amb qui sés estada?” “Amb
el re De Lorenzi!” “I a Malt, sés estada?” “Sí!” “I amb
qui sés estada?” “Amb el re De Lorenzi!” “Tu m'has fotit
engana-engana! No te sés encara pentida de l'escavanada
que m'has dat? ” “No.’, ha dit, “No me só mai pentida
i mai me pentiré: reïna era i reïna sigueré!”. I ell l'ha
perdonada.
«Ellos en aquí, nosaltros en allí! Qui l'ha dita... qui
l'ha entesa, camp i vinya; qui l'ha dita, ronya i tinya!»
______
1 «...sette sapienze...diem així, no sep jo...sette savienzi...Siguerà
estat lo cognom, no sep jo»
[08:27] |
