LA GRÀCIA I LA RAÓ
La gràcia i la raó
sense ningun aconhort
i fent oració a l'hort
Déu ha pres Mort i Passió.
Judes fals i el traïdor
l'escavanada li ha dat.
L'escavanada li ha dat
i Déu se l'ha presa en tristura.
Lo càliç de l'amergura
a Jesú(s) li han dat a beure:
de tanta veré que hi era
un serpent se hi ha alçat.
Mare de un vero Déu
Vèrgina de gran pietat.
Un serpent se hi ha alçat
a dins de aquell càliç bell.
Ja mos l'han vestit de rei:
als codus una capeta
i a mans una canyeta,
per la ciutat l'ha(n) passat.
Mare de un vero Déu
Vèrgina de gran pietat.
Quatre barons hi ha passat,
anant a caça caçadora,
aquidrant Nostra Senyora:
“Davallau-ne'l de la creu,
que aqueix és lo fill meu,
lo que perdona els pecats”.
Mare de un vero Déu
Vèrgina de gran pietat.
“Ont anau, vós, mare mia,
ont anau així atristada?”.
“En casa de una partorenta,
que de pressa só avisada”.
“No hi anigueu, vós, mare mia,
que m'han dit que és dona rara”.
“Per això vaig, o fill meu,
que amb mi s'és envocada”.
“Bones dies, la partorenta,
confia(u)-vos amb mi.
Confia(u)-vos amb mi,
que só la mare de Déu.
Aqueix fill que vós fareu
siguerà benaventurat:
siguerà Papa de Roma
o bisbe de Mont Sacrat1”.
[01:31]
