ALGUERESOS ALEGRIA
Algueresos alegria
que se nombra lo sidaru
no se parla més de aradu
ni de pic i de marró.
Cada u com un baró
ric i content viurà,
les vinyes sense xapar
poc emporta que deixeu!
Pa i vi ja tenguereu
sense treball i ni sor:
de aquí envant a fer l'amor,
a menjar i a passejar,
que ja hi pensa el Patrimoni!
Envocant a sant Antoni
amb mil pregadories,
destrossant nit i dia
en allí, abisumeu,
al carrer de Santa creu
ont estaven los hebreus,
que xapaven camba i peus,
trossos grans de or i plata
fets a forma de cagalló.
Vestit eres (vist t'eres) de salve (?) horror (?)
quan eres vestit de vermell,
una berreta de pell
portava finja a les celles,
tres pams i mig de orelles
i un nas com una gurguta,
les dents negres i brutes
i les ungles com un molendo:
fantasma més horrendo
no se podiva mirar!
No se pot emaginar,
que era negre com un tió,
gran com un tir de canó,
ha dit que ha tirat un pet!
De manera que era el pet
a xa Clara, l'escura!,
la calentura li és entrada!
En allà una altra vegada
ha dit que han vist un pelegrí;
una volta un Caputxí
mirant-se el cul al mirall.
Una volta he vist un gall
cagant perles i dobletes,
una vella fent casquetes
ben segura al sou servici.
Oi ai ai: tots aqueixos són endicis
que el sidaru és en allí!
De demà m'enformaré
si hi ha cosa de emportància.
Ara ja se diu raó:
després de tantes anyades males
passades amb plors i tribulies
i mals de cada genia,
algueresos alegria!
[01:36]
