Transcription
LA DONA DEL MINUDU
No dimentiqueig mai la volta que xu Emilio
Matzoqueri era fent la baixa del fem a dabaix,
per descarregar lo fem.
Hi passava aquella dona del Minudu
cada dia a peu, que muntava a fores, anava i tornava.
Aqueixa dona teniva campanya, teniva, al carreró de la
Posseta, teniva. Se fermava a la vora de la paret. D'estiu
xapant en allà hi eren dos hòmens, hi eren: xu Josep Pitzulí
i el xio de ma muller. Teniven de xapar per fer aqueixa
baixa i per ne treure la terra, amb el pic i la pala.
Aqueixa dona cada dia que passava dieva: “Cosa séu fent?
I un dia xu Emilio li ha dit: “Eh!, i no mos veus cosa
sem fent? Sem xapant —li ha dit—, sem”.
Passa un altro dia: “Ma... i cosa séu
fent en aquí?” “En hora bona!, no mos anotes? Sem xapant
—li ha dit”. Passa la de tres voltes, passa la de quatre.
Se ferma aqueixa dona —i xu Emilio amb el pic a mans—,
se ferma: “I... ma cosa séu fent en aquí? —ha dit”. “Un
casí! —li ha dit”.
No el fossi mantovat, jo, ara. Però...
i Jesucrist, Madona de Déu, era cada dia! I ja que li
ha dit tres o quatre voltes, aquell home li ha dit: “Un
casí! —li ha dit”.
En glòria n'és eixida aquella dona!
No s'és fermada més, no s'és fermada. |
