Transcription
LES ÀNIMES EN PENA
Recontava la iaia també el que era succeït
a una amiga d'ella.
Quasi tots los dabaixos de l'Alguer
que eren habitats teniven les mitges portes. Alhora aqueixa
dona, que viviva al carrer de la Misericòrdia, una nit
teniva pensament al cap: teniva lo marit a la marina,
a pescar, i no era reseixida a dormir. Havia obert la
porta del dabaix i s'era afinestrada a la mitja porta.
I ha vist que passava una processó: era tota gent vestida
de negre amb una candela a mans. Ella mirava i pensava:
"Aqueixa cosa siguerà una empromesa. Siguerà calqui
empromesa, per cosa aqueixa gent de nit i la Misericòdia
oberta....?" Alhora ella s'és arrestada mirant aqueixa
processó i en cor d'ella dieva calqui pregadoria, pensava
que fossi missa de mort. L'última persona que és passada
li ha dat a mans la candela que teniva ella encesa i li
ha dit: “Bufa-la! No la deixis consumir-la”. Ella l'ha
bufada i se n'és entrada a dintre.
L'endedemà ha dit que ha trobat un os
de mort del pols al colze. Comptava que era un os d'una
criatura morta d'una mare que no havia fet a temps a la
batiar-la i no era reseixida a tendre pau, i que era ella,
la mare, i totes les ànimes que la destorbaven que feven
aqueix viatge verso la iglésia demanant gràcia.
I recontava aqueixes coses que mos feven
venir també la por.
I així, bufant la candela, aquella se
n'ha tret la pena, diem així, dat que era una ànima en
pena.
|
