Transcripció
[46:48]
ENTREVISTADOR: Del carraixali, cosa podeu
diure? Cosa se feva...
PARTICIPANT 1: Boh! Forsis saben de més los hòmens del
carraixali…
PARTICIPANT 2: Lo carraixali...
PARTICIPANT 1: ... Jo m’arrecord de ... d’aqueixes màscares
que passaven (i que jo teniva por) ... i en... teniven
les tofes feven aquella ...
PARTICIPANT 2: Sí, los carraixalis de l’Alguer era “semplitxíssim”:
se vistiva u com voliva...
PARTICIPANT 1: Amb el llençol.
PARTICIPANT 2: Posat... amb el llençol... se vistiven
de dona, amb el mocador així lligat a sota el... a sota
(de) la barba... ecco! I s’anava cantant, va bé?! No hi
havia arrés de particular: u se vistiva com voliva! De
home de dona, estava amb un boneto de, de, de ... mariner,
o puru amb un atrassu -- una xapeta, un forconi, etc.
-- i s’anava cantant... cantant i magari se picava també
calqui portó ... com ... i se reciviva calqui poal de
algua. Va bé?! Però era una festa, no és que... e... ara
millor que no ... que no se ixi la nit de carraixali!
PARTICIPANT 1: Beh! A un cert periodo però lo carraixali
era també divertent, per cosa preniven en giro los personatges...
també … in, també que governav ... que governaven lo país;
o puru preniven en giro certes maquietes, certes fig...
personatges que magari eren un poc … persones un poc “semplitxotes”.
Jo m’arrecord que a dintre de una carrozzella… qui hi
havien posat? Aaaa… al doctor … no m’arrecord… vistiven…
havien pres una carrozzella i a dintre hi havien posat
un personatge de l’Alguer. Era amb a la cúfia, vistit
com a una criatura, cioè era pròpio una presa en giro
de… per certos comportaments, de magari de qui administrava
lo país. Ecco! Calqui cosa així de ridícul l’han fet,
després, ecco, amb el temps. Primer com dieva ell, in
effetti, han pròpio… dieven: “los vols de les màscares”,
“un vol de màscara”, no?!
PARTICIPANT 2: Sí.
PARTICIPANT 3: Un vol de màscara.
PARTICIPANT 1: Un vol de màscara. Quindi, a mi ... Jo
m’arrecord que a mi m’assustava, per co’ aqueix vol de
màscara cantant o amb el bastó que tocaven… un poc per
mosaltros… mos empressionàvem per cosa tra l’altro o amb
el llençol no eren… la fatxa no se veieva, ecco! Eren
mascarats. Però després quan és nat aqueix carraixali
més … diem així… més organitzat, alhora los… feven aqueixes
coses …aqueixes maquietes, no?! Posaven en evidença certos
personatges i alhora era també… insomma… era una cosa
més divertenta. No era… beh! Almanco jo m’arrecord ...
més gran, forsis… Lego jo he apreciat de més lo carraixali
per co’ primer jo teniva por del carraixali!
PARTICIPANT 3: Se feven també les festes… lo carraixali…
los balls.
PARTICIPANT 1: Ah, sí.
PARTICIPANT 3: Se feven los balls.
PARTICIPANT 1: Al teatro també.
PARTICIPANT 3: Pròpio en aquí, al teatro, en aquí.
PARTICIPANT 2: Sí, a la plaça del teatro.
PARTICIPANT 3: No, no a dintre!
PARTICIPANT 1: A dintre.
PARTICIPANT 2: Ah! A dintre?!
PARTICIPANT 1: Se feva “il ballo dei bambini”.
PARTICIPANT 3: Se feva lo... il... lo ball dels minyons
i lego lo ball dels grans. I entraven tots mascarats.
Tots. O quasi tots. I voltes assai calqui u s’espatxava
per dona, no?! Se presentava com una dona i ballava amb
aqueix ... també companyó podiva ésser. Soltant que estava
sempre mut. I voltes assai hi ha nat amors així, no?!
Que lego se són revelats amors masquils, diem així, tra
dos mascles... o dues dones, no és que fossi ... eren
jocs que se feven... per cosa u se mascarava i no teniva
de dar compte a ningú. Se mascarava com voliva i la màscara
no se ne la treieva. Almanco que no venguessi un politzoto
o un carabiner; se feva conéixer i lego se posava torna
la màscara. Quindi: diem així que se feven esquerços.
Eh! Aqueixos eren esquerços...
PARTICIPANT 1: E... sí.
PARTICIPANT 3: Poi... s’anava també per les cases, a
menjar els brinyols. Allò se feva: se picava a les cases
i se menjava... i les cases ... feven los brinyols, que
els brinyols eren brinyols d’aquellos ...
PARTICIPANT 1: Amb la roda.
PARTICIPANT 3: Amb la roda. Que se feva amb l’embut.
I lego hi eren, invece, diem així, les coquetes, que eren
coquetes…
PARTICIPANT 1: De pasta.
PARTICIPANT 3: … que feven...... de pasta. Qui no teniva
...
PARTICIPANT 1: De quivarju...
PARTICIPANT 3: ... moneda assai feva ... empastava aqueix
poc de farina i lego la tirava a mig de l’oli ...
PARTICIPANT 1: O el quivarju també, va...
PARTICIPANT 3: També el quivarju.
PARTICIPANT 1: El quivarju.
PARTICIPANT 3: Sí. E… Aqueixes eren les coses que hi
jo m’arrecord de més. Generalment, quan mos mascaràvem
anàvem en cases de … amics. Cioè, anàvem en casa … e…
de Ignazio. Anàvem… e … muntàvem en casa mia … I, en aqueixes
cases, hi era sempre lo plat de brinyols per dar en aqueixos
jovenots que… menjaven, sense beure. Generalment, no beieven…
vi per cosa lo vi als minyons no els daven...
PARTICIPANT 2: No se dóna!
ENTREVISTADOR: I hi havia cançons de ... de això, de
carraixali que cantaven aquests dies...?
PARTICIPANT 3: Sí, hi era calqui cançó. E... ma no era
pròpio cançó. Se dieva... passaven, quan passaven se dieva:
Ue ue ue la màscara de paper
salut a carraixali salut a enguany qui ve!
Aqueixa era la... era una filastrocca…
PARTICIPANT 1: Un ritornello, sí, sí.
PARTICIPANT 3: ... més que altro, no?! Un... així! I
lego ... mah! Cantar pròpio... cada u cantava com voliva,
ecco! Cantaven les cançons en alguerès...
PARTICIPANT 1: I lego hi eren també aqueixes amb a les
tofes que feven aqueixes...
PARTICIPANT 3: Sí... i en aqueixos… amb a les tofes...
Les tofes són de…
PARTICIPANT 1: “Dei conchiglioni…”
PARTICIPANT 3: ... d’aquelles, d’aquellos caragols, diem
així, marins grossos… grossos. Les foradaven, ellos, d’endrere
i lego tiraven a dintre i ixiva aqueix so fort.
PARTICIPANT 1: E... un so fort i també ...
PARTICIPANT 3: Tipo ...
PARTICIPANT 1: ... “cupo, insomma”, que assustava, i
a mi m’assustava aqueix so ... sí…
PARTICIPANT 3: Tipo la nau en partença, ecco! Diem així.
PARTICIPANT 1: Eh! Beh! Sí...
PARTICIPANT 2: Ma serviva, serviva també quan hi havia
perill; una barca era en perill, alhora sonaven ...
PARTICIPANT 3: Sí, s’avisaven amb a...
PARTICIPANT 2: ... la tofa i arribaven les altres barques
per ajudar. I això també.
ENTREVISTADOR: I aquestes cançons en alguerès que dèieu
que cantava la gent, quines cançons eren?
PARTICIPANT 3: Mah! Són cançons velles de l’Alguer, diem
així, certes cançons no tenen manco autor...
ENTREVISTADOR: I se’n recorda, d’alguna cançons d’aquestes?
PARTICIPANT 3: Si, puc diure la cançó de:
Joan Antoni Bic Ruiu
s’ha comprat lo mandolí.
Ha pensat ara que és jove
de poguer se divertir
I a l’alba se n’aixeca
PARTICIPANT 1: A les quatre del maití
PARTICIPANT 3: A les quatre del maití
amb aquelles quatre cordes
despertant tot lo veí.
ENTREVISTADOR: I hi era qualque personatge típic, famós
d’aquí de l’Alguer ... d’aquell ... una persona una mica
extravagant o que anava vestida d’una manera estranya
o tot això. Perquè sempre hi havia pertot persones especials
que tots les senyalaven: mira el tal el tal que el coneixien
pel xisto sobretot i tot això e…
PARTICIPANT 3: Persones especials n’hi havia, en negativo
però. Per cosa qui naixeva, diem així, un poc macoto...
PARTICIPANT 1: En handicap.
PARTICIPANT 3: Aquell veniva ...
PARTICIPANT 1: Ridiculitzat.
PARTICIPANT 3: ... ridicolitzat completament, emarginat
sopratot. I veniva... quan una persona no se comportava
bé hi dieven: “tu sés com aquell”. I quindi una cosa de
disprécio. Sopratot aqueixes persones. I n’hi havia assai!
Jo me l’arrecord encara Burinet...
PARTICIPANT 1: Burinet.
PARTICIPANT 3: Una persona verament en gamba.
ENTREVISTADOR: Burinet?
PARTICIPANT 3: Burinet.
ENTREVISTADOR: Cosa vol diure ‘burinet’?
PARTICIPANT 3: Són paraules voltes assai sense… però…
Aqueix home anava a vendre escombres fetes de palma. D’aquella
palma nana. I ... anava amb aqueix pifferetto, diem així,
que era una ocarina (dita pròpio en italià. Mosaltros
l’avisàvem pifferetto). I aqueix home sonava i dieva:
“són arrivades [sic] les perdius ingleses”. Les perdius
ingleses eren escombres. Quindi les dones ixiven i se’n
compraven calqui escombra. Era un home verament pobre.
ENTREVISTADOR: I d’escola, de quan anàveu a escola, què
podeu contar ? Com era l’escola? Com vos tractava la mestra...
PARTICIPANT 3: L’escola, al temps nostre, era... alhora
no hi havia riscaldament a les aules. Mosaltros érem tots
en calçons curts, en trócolos. Si no hi havia calqui u
que anava també descalç. Amb l’hivern, amb la neu i tot.
Quindi, e... l’escola era ... jo he trobat una gran dificultat
amb l’escola per cosa parlant en alguerès en casa mia
... gran dificultat.
[57:00]
|
