Transcripció
M’avís Pasqualino, coneixut com a Pasqualino “lo Bicó” [1:00], de la part de la mama, “la Bicona”, i “del Verro”, de la part del babo. Apunt, “lo Verrutxo”... Per cosa les famílies, alhora, veniven reconeixudes per aqueixos xistos.
Me trob a sota de la torre dels Cutxos. En aquí he passat lo período de... diem així, dels deu als quinze-setze anys [1:30], on alhora podives pescar qualsiasi cosa en aqueixos postos. I quan dic qualsiasi cosa, dic sàrags, morena, grongue, llisses, bocaritzoles. Tipo de pesca que empràvem era lo rall, per les salpes, la tarda [2:00]; i a llença o amb una acetilena de nit, polpinyol, ortigada, sípies, polp... I... diem així, la tardeta, després que colgava lo sol, consumívem tot aqueix pescat en aquí, on la marina mos portava la taula [2:30], podívem arrostir i menjar. Se podiven fer, aqueixes coses, per cosa no hi havia ningú que te dieva: “Això se fa i això no se fa!”.
La marina no era periculosa, com pot ésser ara, bruta de... avanços de txessos i de coses estranes [3:00]. Les criatures pescaven en aquí quan les mares preniven lo sol. Jo també amb una forqueta he pescat gàmbara i gambareta, que menjàvem directament crua; o la pegellida, destacada d’aqueixos escolls i menjada lego. Ningú te dieva: “Això no se fa!”. Los... los aliments eren naturals, bons, los que avui se diuen “biològics” [3:30], en aquí era normal.
Aqueixa part de muralla –la muralla de la torre dels Cutxos– ha tengut generacions diverses, no?
La mia, de generació, és aquella que va del seixanta al setanta, apunt... I... dels deu als quinze, divuit... [4:00] I en aqueix período s’era format un grumo de companyons, amics, que lego són estats avisats “los Tupamaros”, per cosa estàvem sempre gitats en aquí, per cosa pescàvem en aquí. D’en aquí traiévem lo que abasta per viure i alhora bastava poc a viure [4:30]. Amb un tir de rall podives prendre també set, deu quilons de salpes; quan ne veneves tres, quatre quilons te feves la moneda per calqui litro de vi, per un pa, i el resto arrostives sempre en aqueix boci d’esplatgeta d’aquí. D’aqueixes persones, avui, pocs se troben encara en aquí [5:00], en aqueixa zona; lo resto és o mort o en giro per l’Europa. Una part de gent mos dieven que érem bravos, una altra part de gent mos dieven que érem los mals, apunt, “los Tupamaros” que feven qui sap qui cosa. I “envetxe” el divertiment nostro era pròpio aqueix d’estar a peus a banyo, submossant, pescant, apunt... [5:30] I la tarda, dividint amb qui voliva venir, qui voliva davallar, en aqueixa espècie de ristorante natural, on cada u portava lo que voliva: qui portava la guiterra, qui portava un fiasco de vi bo... Era un modo també de mos trobar, per aquellos que, vivint a fores, d’estiu tornaven en aquí, trobaven aqueix grumo de minyons que encara [6:00] viviva a una manera natural.
Personatges n’hi ha passat de cada manera, pròpio per se passar una jornada o una tardada amb mosaltros.
Ma, lo que a mi m’ha colpit, d’aqueix período, era la tranqüil•litat de les... de les mares, les germanes i totes les dones, que d’aqueix rió, d’aqueix veí, davallaven en aquí per se prendre el sol [6:30], insieme amb mosaltros.
I cada u teniva lo posto d’ell. No sep: les mares amb les cria... criatures petites estaven pròpio en aquí; mosaltros estàvem gitats per aqueixos escolls: l’“Olla”, l’“Olleta”. Tot noms... la “Boca del lleó”... Tot noms que ormai és passat històric, si volem, d’aqueixa zona [7:00].
Alhora pescaves també lo granc, o les cabres de tana, i... Era pròpio una especialització pescar aqueixes... animals. Cabres també així... eh!, preses amb les mans. O puru quan [7:30] escomençaves a... a entrar a banyo amb una màscara –naturalment que no era mai la tua, ma sempre emprestada de... o un germà gran o un companyó més gran–, com a arma per pescar mos févem lo fletxí, que, pel fer-lo, hi voliva lo material dels paraqües, no?, que era un material resistent, no arruïnjava [8:00]. I quindi una fletxa, pròpio, arco i fletxa...
I la cosa més bella eres... quan eixives de banyo, sense ploms, sense pinna, sol amb aqueixa màscara, a voltes també sense bocall... I amb aqueix fletxí tenives un filatxuni, un fil di ferro, un fil de ferro que... eixives de banyo sol després que l’havies omplit de tot [8.30].
Apunt, les coses que aqueix bocí de marina mos dava i que... no fàcilment se pot dimenticar... Per co’, da que tu a dos, tres metros d’aigua, després d’un parell d’hores, ixis a banyo que tens u, dos quilons de cosa pescada, pareix impossible avui a el recontar-lo. I això, “envetxe”, succeïva en aquí i no el feva [9:00] un minyó sol: ma si entraven en deu, a banyo, en deu, cada u eixiva amb el filatxuni ple de peix.
Lego hi ha estat un período on Mario ha emprat lo rall, una reda rodona, que se tira a una distància –depèn de la capacitat de l’home–, una distància, una llongària de cinc, també deu metros [9:30]. I apunt, a damunt d’una plana... Per co’ les salpes, a l’obscurigor, primer de colgar el sol, vénen a menjar aqueixa herba, que és torna tornada, ara, després de vint anys. I alhora podives prendre també deu quilons de peix a un tir, de salpes.
Una altra cosa bella que me record [10:00] és quan, girant les pedres, a sota aigua, a tres, dos, un metro i mig, trobaves la pegellida real. Avui, si ne trobes calqui una morta, en aqueix fondal, xutxada del polp, és ja una fortuna. Alhora, “envetxe”, qualsiasi pedra que giraves, submossant, ne podives trobar dues o tres [10:30]. Pegellida real, que per la grandària hi voliva també dos, tres anys per creixir, si no cinc anys. Però en aquí hi era sempre abundança, la història.
Lego és estat lo período de... del bogamarí i del polpinyol.
Bogamarí mos permitiva, a les seques de gener, de campar, pròpio, en aquell período [11:00]. Despré... Després de... de... del polpinyol... Després del bogamarí veniva la pesca del polpinyol. Quindi, si a gener, a febrer se pescava lo bogamarí, febrer i març, fins a maig, era lo polpinyol.
L’estiu, lego, era sempre una abundància de tot.
En diversos períodos en aquí calqui u ha tirat també calqui mina per pescar i en aquí enrere, de l’altra part, calqui u [11.30] s’és permitit de tirar, períodos diversos, calqui “cartotxo”, dit així en gergo. I era considerat una cosa normal, per la populació que viviva: quan enteneven lo cop “Bum!”: “Ah, és tizio que és pescant a mina”. I, quindi, primer los professionistes d’aqueix empleo se tiraven a pescar lo peix [12:00] que veniva a sumo i lego els minyons, tra cui jo també, tenívem lo permís de n’acollir tot els avanços, que, apunt, los grans deixaven. I per avanços se dieven també aquellos deu, vint quilons de peix, que avui, si el portes al mercat, fa un paco de moneda. Alhora, “envetxe”, era un menjar dels pobres [12:30].
|
