Transcription
PARTICIPANT: És que a l’hi... a l’hivern,
a la primavera, va bé..., de l’autumne fins a la primavera
és un avorriment a l’Alguer i... i, si no tens iniciatives,
tens una vida molt...
INTERVIEWER 1: Tranquil•la
PARTICIPANT: No, no [?], avorrida sí, sí, sí, totalment.
I, va bé, jo, jo faig un muntó de cosa, perquè sóc més
activa, vull dir... Ara hi ha aqueixa marxa de l’Òmnium
[?]
INTERVIEWER 2: [?]
PARTICIPANT: I si era a la tarda, i si era a la tarda
fóra anada, això segur, i... Hi ha una conferència? Vaig.
[00:30] Coses n’hi han a l’Alguer, també si no són coses,
així, divertents, perquè... perquè són coses més culturals,
pot ésser. Però, coses n’hi han. I la gent no, en aquí
no... no hi va. Hi ha tota una faixa d’edat que va da...
de catorze fins a l’etat mia que s’avorreixen i l’única
cosa que... que... que hi ha de fer és anar a beure, a
la tarda, el cap de setmana. Perquè durant la setmana
no surt quasi ningú.
INTERVIEWER 1: No, i [?]
PARTICIPANT: Estudien, treballen, però... [1:00] No,
aqueixa és la tua, si no, te la trencaré a la fi de...
de la conversa!
INTERVIEWER 1: No, no, millor, millor! [?]
PARTICIPANT: I res. Per això, dic... va... si véns, va
bé, jo te faç... faç un muntó de coses. Segurament te
poden interessar, com anar a Sàsser als concerts, coses
així. A vegades no vaig als concerts perquè no trob ningú
que li agradi aquell tipus de música. I al Pocoloco, a
l’Alguer, que fan música jazz quasi cada... cada fi de
setmana. I... I res. [1:30] Fan coses i, n’hi ha, coses
de fer n’hi ha [?].
INTERVIEWER 1: Si les busques, les trobes.
PARTICIPANT: Sí, segons mi, sí. Per... per això la gent
és feta així, suf... Els meus amics això sufren bastant
i diuen “Ah, tu e... tu ets... a tu t’agrada perquè te’n
vas a... a Barcelona, allà”. A Barcelona fas la vida...
Jo he fet la vida que... que faç aquí.
INTERVIEWER 1: Molt bé...
INTERVIEWER 2: S’estudia? La gent va a la universitat,
és de Cagliari, oi que sí? [2:00]
INTERVIEWER 1: A Sàsser.
PARTICIPANT: Sí, però hi ha també a Sàsser.
INTERVIEWER 2: Ah, Sàsser?
PARTICIPANT: Sí, sí!
INTERVIEWER 2: Ah, vale, vale!
PARTICIPANT: Sí, no, no, i...
INTERVIEWER 1: El Giovanni ahir va anar a Sàsser, per
exemple.
PARTICIPANT: No, la primera l’ha feta a Sàsser. Ara va
a Càller. Jo, jo estic estudiant a Sàsser, Maria a Sàsser.
Però, va bé, tenim amics que estan a fores a Itàlia, al
continent, sí, sí, sí. No, si jo tenguessi de... de deixar
l’illa aniria o a Barcelona, a Girona. Però no a Roma,
a Milà, no. No, Roma, Milà, segons mi no són ciutats [2:30]
vivibles.
INTERVIEWER 1: No?
PARTICIPANT: No. I més, la del... del nord d’Itàlia no...
no m’agrada, no, no el sep.
Jo la...
INTERVIEWER 2: És diferent, el caràcter?
PARTICIPANT: Sí! Sí, sí, sí! Donques, prefeririva anar
a un lloc més... va bé, que coneix més bé. Perquè ara,
va bé, vaig sempre. Séu gravant?
INTERVIEWER 1: Sí.
PARTICIPANT: Desgraciats! Per això els altros...
INTERVIEWER 2: Com és que fan? Ma... Maleït?
PARTICIPANT: Maleït.
PARTICIPANT: Maleït.
INTERVIEWER 1: Maraitu!
PARTICIPANT: Maraitu o maleït. Per a... Perquè,
saps de cosa l’he entès, de... [3:00] l’he... l’he comprès?
Per co’ séu totus dos en silèncio així, i deixau parlar.
No és una conversa, aqueix és un interrogatori!
INTERVIEWER 1: És veritat, és veritat! Jo també m’ho
pensava que es notava molt, que ella també s’ho devia
pensar!
PARTICIPANT: Sí Mmm... hi ha calqui cosa d’estrany, mmm...
INTERVIEWER 2: Jo estava aquí dis[¿]... de la gent.
INTERVIEWER 1: Però no he gravat allò del... Allò del
principi, que deies, no ho he gravat. Allavors he dit:
“No gravis!”. Allavor no, he gravat una mica després.
PARTICIPANT: No, perquè són fets perso... personals,
això...
INTERVIEWER 1: Per això, per això... Molt bé!
PARTICIPANT: No, no [?]... |
