Corpus Bosch & Sanna

Ethnotext 1 (duration: 02:20)

 

Participants

Participant:
—Name: CAN
—Age: 70
—Profession: housewife

Transcription

 

LES ÀNIMES EN PENA

Recontava la iaia també el que era succeït a una amiga d'ella.

Quasi tots los dabaixos de l'Alguer que eren habitats teniven les mitges portes. Alhora aqueixa dona, que viviva al carrer de la Misericòrdia, una nit teniva pensament al cap: teniva lo marit a la marina, a pescar, i no era reseixida a dormir. Havia obert la porta del dabaix i s'era afinestrada a la mitja porta. I ha vist que passava una processó: era tota gent vestida de negre amb una candela a mans. Ella mirava i pensava: "Aqueixa cosa siguerà una empromesa. Siguerà calqui empromesa, per cosa aqueixa gent de nit i la Misericòdia oberta....?" Alhora ella s'és arrestada mirant aqueixa processó i en cor d'ella dieva calqui pregadoria, pensava que fossi missa de mort. L'última persona que és passada li ha dat a mans la candela que teniva ella encesa i li ha dit: “Bufa-la! No la deixis consumir-la”. Ella l'ha bufada i se n'és entrada a dintre.

L'endedemà ha dit que ha trobat un os de mort del pols al colze. Comptava que era un os d'una criatura morta d'una mare que no havia fet a temps a la batiar-la i no era reseixida a tendre pau, i que era ella, la mare, i totes les ànimes que la destorbaven que feven aqueix viatge verso la iglésia demanant gràcia.

I recontava aqueixes coses que mos feven venir també la por.

I així, bufant la candela, aquella se n'ha tret la pena, diem així, dat que era una ànima en pena.