Trascritzione
CONTE DEL SIDARU A SOTA
DE LA RAJOLA DEL PAVIMENT
Al carrer de la Mercet, on és pròpio ara Efisio Marras,
hi estava aqueixa dona, que veneva verdura (era, com se
diu?...una botiga de verdura), ecco, i teniva una neboda,
en casa, que teniva tres fills i lo marit: era una neboda
que s'havia aixecat. I ella, la nit, quan tancava la botiga,
se'n muntava. Una nit li ha dit: “Vés, munta-te'n a damunt”.
Ella se n'és muntada a damunt. Ja que ha vist que la xia
no muntava mai, ha deixat los fills dormits, lo marit
(“Tu està-te mut!”, li ha dit, “Vés i colga-te, que mir
a veure cosa està fent mamai”)... davalla i la troba que
ella n'havia tret una rajola del paviment (però ella sense
se fer veure!), i és anada per set voltes a la marina
a prendre set brocas de aigua i les gitava a dins d'on
n'havia tret aqueixa rajola. Insomma que aqueix treball
l'ha fet per tres nits. A la de tres nits ha dit: “A los
set anys, a los set dies i a les set hores que mor jo,
te'n tengueran de treure, calqui u, d'en aquí!” (aqueixa
moneda). Ecco que... (ella muda, no ha dit arrés ni al
marit ni arrés...niente!) Ecco que, després d'un parell...poc
de temps mori la xia. Passa un any i passa dos i passa
tres i passa quatre i arriben los set anys (hi voliva
poca dies). Ella dieva al marit: “Ei! veuràs que ja girarà
la fortuna de la part nostra! Ja girarà!”. Ell, lo marit,
dieva: “Eh! Si no davalla calqui gràcia del cel!”. Insomma
que, arribat lo dia (ella veneva la verdura com la xia),
una nit ha dit al marit: “Vés i colga-te” “I per co(sa)?”
“Que tenc de fer comptes, a la botiga, que demà ve l'hortolà
i el tenc de pagar”. Pren lo marit i ha fet el treball
que havia fet ella: s'amaga i la veu que va a la marina.
“Mmmh...Aqueixa és dona que té calqui amic!”. I la sigui,
a la muller. Ja que la veieva tornant, s'amagava. I aqueix
treball per set voltes. Ella, ja que ha gitat... ja que
ha pres l'última broca d'aigua, ha dit: “Ai, mama’(i),
qui estraca que só!”, li ha dit, ella. Gita l'última broca
de algua, s'alça la rajola i és eixida la xia dient, amb
un pam de llengua així!, que era ja passada l'hora i per...i
aqueixa moneda ne teniva de eixir en aquelles set hores!
Insomma que ella s'ha pres...ha allongat la mà, s'ha pres
lo sidaru...la xia no s'és més vista. Ella és
diventada rica, ha tancat botiga i tot quant!
Qui t'ha vist i qui te veu, ‘Xitxa Colafiori’!
[02:34]
|
