Trascritzione
CONTE DEL PRUBUNARU I DELS SOU
QUATRE COMPANYONS CORATJOSOS
«Jo te dic un conte que dieva la mama
i mama Balzani»
Aqueix home...eren quatre companyons. Eren a les Quatre
cantonades. Enraonaven. Dieven: “Eh! Jo te dic que l'afront,
al prubunaru! Jo te dic que l'afront!” “Ma cosa!”, lo
vero prubunaru, “Ma cosa, que...lo prubunaru quan té la
dolor a l'esquena té una força...!” “Ma quala força! Nosaltros
sem en quatre...sem en cinc, nosaltros lo vencirívem!”
“Beh, fes una cosa:”, li ha dit aqueix home; s'ha mirat
la lluna i li ha dit,“estanit no. D'aquí a tres dies,
a mitjanit i mitja hora, trobau-vos en aquí a la muntada
del Campanil!”. (Se) troben aqueixos quatre a la muntada
del Campanil, ma hi mancava lo qüint! Lo de cinc no hi
era! “Ah!”, ha dit, “Ah, vist l'has? Aquell, desaüra!,
mos ha dat l'apuntament però no hi és vengut!”. I han
vist aqueix home segut (a el saps on? A la muntada del
Campanil, al palau d'on té la casa Piu). Aqueix home segut
en aquí. “No veus aquell, mira, a veus? Aquell siguerà
embriac com la fessa, siguerà!”. Agafen i li tiren una
pedra. (Envetxe ell, lo prubunaru, era segut en allí,
que li estava ja venint lo mal!). Li tiren una pedra,
i ell mut. Li tiren la segona pedra i li ve la dolor!
Li ve la dolor...Aqueixos agafen, se posen a fugir i els
trobes totus quatre atacats a la cantonada! Sol a l'assusto,
del tiquírriu del prubunaru se són esbatolats tots, se
són!
[01:53]
|
