Transcription
Bon dia! Jo só Pasqual Mellai (me diuen
Pasqualino, los algueresos) [2:00].
La cosa que... que a mi m’ha... m’ha un poc posat més
sobre la re... l’alguerès, les coses de l’Alguer, les
coses importantes que pensàvem per la pròpia identitat
i per la pròpia cultura, és estat lo momento del Retrobament
a l’Alguer, diem, que els catalans per la primera vegada
són venguts a l’Alguer als anys seixanta. Jo teniva vint
anys, teniva [2:30].
Perquè sí parlava l’alguerès, però no sabiva, jo pràcticament
no sabiva si teniva una... una identitat, era un poc...
teniva un poc de confusió, perquè no pensàvem ne...
ni a l’alguerès meu, d’on veniva, d’on eren les orígines
d’aquestes coses. Però és estat un miracle que als anys
seixanta Pere Català i Roca és vengut a l’Alguer [3:00]
amb dos-cents expedicionaris, diem, a la nostra ciutat
i... I era un momento difícil també per ellos, era, perquè
encara hi era lo franquisme en Catalunya, i són venguts
a l’Alguer que ellos no... no podiven veure la bandera
desplegada, o la sirera [senyera] desplegada al país d’ellos.
I quan són venguts a l’Alguer, lo vint-i-cinc i el vint-i-sis
d’agost [3:30], per la primera vegada que jo he coneixut
los catalans –he coneixut a Pere Català i Roca en... en...
en aquell período–, aqueixa gent quan han vist, diem,
la bandera... posats a les nostres muralles, que mosaltros
mos sem apreparats, havem escombrat la ciutat, l’havem
feta diventar neta, bella, havem posat cartells en cada
lloc “Benvenguts, germans catalans”. I aqueixa gent quan
han vist la... la... les banderes posades a... a les muralles
postres [4:00], hi ha estat una emoció gran, que ploraven,
tots los expedicionaris, perquè diuen: “En casa nostra
no podem veure la bandera nostra, catalana, i l’havem
vista en aquesta ciutat estrangera, a l’Alguer”, on a
la ciutat nostra se parlava a tot arreu català. I és estat
una emoció, una emoció gran també per a mi! I d’aquí,
diem, d’aqueix viatge, diem, d’aqueix viatge he començat
a llegir [4:30].
Los catalans mos han enviat as... molts llibres, assai
llibres a l’Alguer. Jo me só documentat, he comprès un
poc de més la mia identitat d’on veniva, d’on era, on
eren les mies orígines. I llegint aqueixos llibres he
començat a m’apassionar, a poc a poc, cada dia del món
i a pensar un poc de me ri... de me prendre la... la mia
identitat, que no sabiva si ne teniva una! A poc a poc,
alhora, ha començat, amb [5:00] la gent, amb els catalans,
amb Pere Català i Roca, i altra gent... I alhora he cercat,
de més de tots, de tendre la força i de comprendre, pràcticament,
cosa voliva diure “identitat cultural”, que jo no sabiva.
Avui comprenc cosa vol diure “identitat cultural”. Perquè
sense identitat i sense cultura pens que al món no se
pot viure. Identitat és, és la sang i l’ànima, eh, de...
al... és, perquè sense aquella no... [5:30] no tenim arrés.
I, te l’he dit, a poc a poc han començat a prendre contactos,
amb Pere Català, amb els catalans, amb la gent que veniva
en aquí, i a poc a poc, qui me dava un llibre, qui me
portava una cosa... I a poc a poc tot això m’ha pres també
a mi, la consciència de... de... de lluitar de més pel
pròpio país i per la nostra història.
Jo coneixeva sempre a... Tenc de mentovar una persona
[6:00], que mos ha casat, i la tenim pràcticament a dintre
del... del cor nostro. Una persona que havem sempre estimat
de tota la vida, una persona que m’ha dat dignitat, serenitat
i m’ha fet comprendre les coses importantes de l’Alguer.
Però me l’ha... me les ha fetes comprendre sempre amb
la serenitat [6:30] i amb l’eqüilibri de no caminar massa
i de s... de... de tendre [?] a una manera més... de no
fer campanilismes, de pensar més amb... a poc a poc més
amb les coses de l’Alguer. I aquesta persona gran, que
és la més importanta que nosaltros havem coneixut, que
mos ha casat, és doctor Sanna [7:00].
Bé, m’ha pres un poc l’emoció, perquè doctor Sanna per
a mi era lo segon pare, m’ha emparat moltes de coses de
la vida. M’ha emparat a ésser húmil, a... a no prendre
les coses sempre en pressa, m’ha emparat cosa voliva diure
la situació de l’Alguer. Pensau que el primer diccionari
que ha fet mossèn [?]... doctor Sanna [7:30], que és aquest,
sem estats... Jo he col·laborat amb doctor Sanna. Ma no
per..., col•laborar per... per li emparar-li calqui cosa
a doctor Sanna: doctor Sanna no teniva menester de ninguna
cosa! Per co’ jo no... Una persona que no podiva... Jo
era un mestre d’escola... un mestre de... de cosir, puc
ésser un professor de... de cosir, ma doctor Sanna era
una persona lletrada [8:00], una persona que teniva tres,
quatre làurees i no te les feva pesar-les, en ninguna
manera, perquè era un home gran. I amb aquest home havem
col•laborat. Jo l’he acompanyat en cada lloc, a les campanyes,
en cada lloc, amb la meva petita màquina –teniva la Topolina–
i anàvem en cada lloc, l’acompanyava en cada lloc. Un
home que jo he estimat ne la vida, he emparat
moltes coses de la vida. He emparat de viure amb una persona
més humana i més seriosa. I diem que...
Vos dic un petit anècdote d’aquest... d’aquest home [8.30].
Que un dia és vengut en aquí i m’ha dit: “Pasquà’, ma”...
(perquè en aquí veniva dues, tres voltes a la setmana,
no ha perdut mai la dignitat de venir en aquí, ansis m’ha
sempre encoratjat, m’ha sempre ajudat. Quan entrava a
la meva... en aquí a la botiga mia jo pensava que jo m’havia
pres una como... camomilla, en aquell momento, perquè
era un home que me dava seguresa i me dava serenitat).
Un dia ve en aquí i me diu: “Pasqua’, ma… A el saps que
he trobat un dabaix”, m’ha dit [9:00]. “Pareix un tuguri,
però pens que vagi bé per... per obrir una escola d’alguerès”.
“Ih, doctor Sa’”, —li he dit. “Qui cosa bella!”, —li he
dit, “Aqueixa és una cosa meravillosa!”, —li he dit, “Eh!
I vostè...?”. Lego m’ha dit los noms, de... de professor
Peana, don Nughes i... i los altros que podiven ésser
a dintre d’aqueixa escola. He dit: “Ih!, aqueixa és una
cosa importanta: séu tres lletrats, tres... tres persones
de cultura, i aqueixa és una cosa gran que podeu fer!”
[09:30]. I aquest home me diu... M’ha... m’ha fet venir...
Sem eixits d’aquí i sem anats a via Mallorca i m’ha fet
veure obert el dabaix, m’ha fet veure aqueix dabaix, que
me só assustat, també jo! Era tot obscur, no se n’hi compreneva
arrés, com era.
Després de... de... d’una setmana és vengut torna en
aquí i m’ha dit: “Pasquà’, sem apreparant per aquellos
actos. Tenim d’obrir, d’obrir l’Escola d’Alguerès [10:00]
i de fer una, diem, la institució de l’Escola d’Alguerès
Pasqual Scanu, que sigueriva una cosa importanta per a
los algueresos, per emparar a llegir i escriure la pròpia
llengua nativa”. “Ih, doctor Sa’, mama mia! És una cosa
bella, aqueixa, m’ha dit una cosa gran, que m’ha fet content,
avui!”. “Eh, però hi ha una cosa de diure!”, —m’ha dit.
“Eh, tu, tens de venir amb mosaltros. Tu sigueràs... Tens
d’ésser un fundador de l’Escola d’Alguerès!”. Mai me fossi
dit aquesta cosa! [10:30] La cara mia, la fatxa mia me
s’és feta vermella com lo corall, de la vergonya! Per
co’ he dit “No, do... doctor Sa’, jo no hi puc venir a
l’Escola d’Alguerès a... a... Jo só no... Jo só quasi
[?] un semianalfabeta, com faç a venir amb vosaltros?
Ha vist la gent importanta, perquè hi vol gent importanta,
hi vol tot de... gent lletrada, hi vol tot gent de cultura
per aqueixa... per fer aqueixa escola!”. “No, no, no,
no! Te... No, no, no, no! Tu ara, tu tens de venir amb
mosaltros!”. [11:00] Jo... jo li he dit de no i ell se
n’és anat: “Eh, ja mos veiem un altro dia!”, —m’ha dit.
Després d’una setmana és vengut torna a la botiga d’aquí.
M’ha dit: “Mi’, Pasquà’, dissabte mos tenim de... mos
tenim de reunir. Tenim de fer una reunió a la iglésia
de la Mercè per... per mos... per fer aquesta institució
de l’Escola d’Alguerès. Si no véns tu, l’Escola no s’obri”.
[11:30] Beh, no vos puc descriure l’emoció del dia! Un
home que me voliva bé i m’estimava, sabiva... ell mateix
havia comprès que jo teniva una passió esmajonada per...
per la... per la situació de la llengua algueresa [12:00],
del... de l’alguerès i de les nostres... identitat, la
de l’Alguer. I ell m’ha dit una cosa. M’ha dit: “Pasqual,
ma tu lo saps... una cosa: que, a una orquestra... Saps
cosa hi ha a una orquestra, no? Hi ha moltes... hi ha
assai instruments, hi són tots los intruments, però n’hi
ha u que fa una... que toca així”, —m’ha dit. “Mira. I
si aquell bocí que... aquell ho... aquell que toca així
no hi sigueriva, no hi sigueriva l’orquestra completa”,
—m’ha dit—, no? [12:30] M’ha fet comprendre que jo també
teniva d’ésser amb ellos i per a mi és estada una alegria,
una alegria gran, una cosa importanta per a mi.
L’Escola d’Alguerès és... S’és oberta l’Escola i en allà
ha començat la institució de l’Escola d’Alguerès, que
és nada una escola privada a la nostra ciutat.
Diem que vull acabar amb doctor Sanna, a li diure gràcies
del que mos ha dat a mosaltros, a mosaltros, a la família
[13:00], a tots. I… pensau que doctor Sanna per... per
acabar aqueixa obra, que és... aqueixa obra meravillosa,
que pens que sigui la cosa més importanta de la nostra
ciutat...
Per nosaltros aquesta... Cada u ha escrit, ha fet el que
ha volg..., tot el que ha pogut fer, i tot és una cosa
importanta, tot és una cosa bona, però aqueixa pens que
sigui estada la més gran i encara avui és la més gran
de totes.
Diem que lo desplaier més gran que ha tengut aquest home
[13:30], que primer del... de... de presentar aqueix diccionari,
és mort. Jo só estat a Palma de Mallorca i ell era a l’hospital.
Jo só estat a l’hospital, m’ha vist la neboda Espe...
la neboda Esperança, m’ha dit: “Pasqualí’, corri, corri
que doctor Sanna t’està aguardant!”. I... i mentres m’estava
aguardant, m’ha dit: “Pasqual, aqueix és per a tu” [14:00],
aquell hi era, i me l’ha firmat. Pens que sigui l’únic,
no me record si n’hi... si... si... si hi siguin altros
llibres firmats de doctor Sanna, no el sep, pens que siguin
poquíssims. I d’això tenc de diure gràcies a doctor Sanna,
gràcies de lo que m’ha dat… gràcies de lo que ha dat,
pràcticament, a los algueresos.
Lego, a poc a poc, l’Escola és anada en totes les maneres
beníssim [14:30], la gent és venguda, hi ha estat moltes
coses, molts sacrificis, assai, especialment... Dieva
Don Nughes, que s’ha pres tota la... la responsabilitat
de totes les coses i també gent que n’hi havia a dintre,
fundadors de l’Escola que teniven... teniven de les coses
diverses de pensar, que no eren aquelles en alguerès que
voliva doctor Sanna.
I don Nughes ha seguit aq... i... és... és un mèrit [15:00]
que don Nughes ha seguit aquesta cosa, i tenc de diure
gràcies a don Nughes perquè ell és estat sempre coherent
amb la variant algueresa i amb... i... i amb la pròpia
variant i... i aqueixa és una cosa gran. I ha fet sempre
sacrificis, un home de sol i l’escola l’envia envant ell,
segurament amb l’espírit i amb... amb la sua cultura i
diem també amb la... les ganes que... i les coses belles
que [15:30] doctor Sanna li ha emparat.
|
