Transcription
M’avís Pasqualino, coneixut com a Pasqualino
“lo Bicó” [1:00], de la part de la mama, “la Bicona”,
i “del Verro”, de la part del babo. Apunt, “lo Verrutxo”...
Per cosa les famílies, alhora, veniven reconeixudes per
aqueixos xistos.
Me trob a sota de la torre dels Cutxos. En aquí he passat
lo período de... diem així, dels deu als quinze-setze
anys [1:30], on alhora podives pescar qualsiasi cosa en
aqueixos postos. I quan dic qualsiasi cosa, dic sàrags,
morena, grongue, llisses, bocaritzoles. Tipo de pesca
que empràvem era lo rall, per les salpes, la tarda [2:00];
i a llença o amb una acetilena de nit, polpinyol,
ortigada, sípies, polp... I... diem així, la tardeta,
després que colgava lo sol, consumívem tot aqueix pescat
en aquí, on la marina mos portava la taula [2:30], podívem
arrostir i menjar. Se podiven fer, aqueixes coses, per
cosa no hi havia ningú que te dieva: “Això se fa i això
no se fa!”.
La marina no era periculosa, com pot ésser ara, bruta
de... avanços de txessos i de coses estranes [3:00]. Les
criatures pescaven en aquí quan les mares preniven lo
sol. Jo també amb una forqueta he pescat gàmbara i gambareta,
que menjàvem directament crua; o la pegellida, destacada
d’aqueixos escolls i menjada lego. Ningú te dieva: “Això
no se fa!”. Los... los aliments eren naturals, bons, los
que avui se diuen “biològics” [3:30], en aquí era normal.
Aqueixa part de muralla –la muralla de la torre dels
Cutxos– ha tengut generacions diverses, no?
La mia, de generació, és aquella que va del seixanta al
setanta, apunt... I... dels deu als quinze, divuit...
[4:00] I en aqueix período s’era format un grumo de companyons,
amics, que lego són estats avisats “los Tupamaros”, per
cosa estàvem sempre gitats en aquí, per cosa pescàvem
en aquí. D’en aquí traiévem lo que abasta per viure i
alhora bastava poc a viure [4:30]. Amb un tir de rall
podives prendre també set, deu quilons de salpes; quan
ne veneves tres, quatre quilons te feves la moneda per
calqui litro de vi, per un pa, i el resto arrostives sempre
en aqueix boci d’esplatgeta d’aquí. D’aqueixes persones,
avui, pocs se troben encara en aquí [5:00], en aqueixa
zona; lo resto és o mort o en giro per l’Europa. Una part
de gent mos dieven que érem bravos, una altra part de
gent mos dieven que érem los mals, apunt, “los Tupamaros”
que feven qui sap qui cosa. I “envetxe” el divertiment
nostro era pròpio aqueix d’estar a peus a banyo, submossant,
pescant, apunt... [5:30] I la tarda, dividint amb qui
voliva venir, qui voliva davallar, en aqueixa espècie
de ristorante natural, on cada u portava lo que
voliva: qui portava la guiterra, qui portava un fiasco
de vi bo... Era un modo també de mos trobar, per aquellos
que, vivint a fores, d’estiu tornaven en aquí, trobaven
aqueix grumo de minyons que encara [6:00] viviva a una
manera natural.
Personatges n’hi ha passat de cada manera, pròpio per
se passar una jornada o una tardada amb mosaltros.
Ma, lo que a mi m’ha colpit, d’aqueix período, era la
tranqüil•litat de les... de les mares, les germanes i
totes les dones, que d’aqueix rió, d’aqueix veí, davallaven
en aquí per se prendre el sol [6:30], insieme
amb mosaltros.
I cada u teniva lo posto d’ell. No sep: les mares amb
les cria... criatures petites estaven pròpio en aquí;
mosaltros estàvem gitats per aqueixos escolls: l’“Olla”,
l’“Olleta”. Tot noms... la “Boca del lleó”... Tot noms
que ormai és passat històric, si volem, d’aqueixa
zona [7:00].
Alhora pescaves també lo granc, o les cabres de tana,
i... Era pròpio una especialització pescar aqueixes...
animals. Cabres també així... eh!, preses amb les mans.
O puru quan [7:30] escomençaves a... a entrar
a banyo amb una màscara –naturalment que no era mai la
tua, ma sempre emprestada de... o un germà gran o un companyó
més gran–, com a arma per pescar mos févem lo fletxí,
que, pel fer-lo, hi voliva lo material dels paraqües,
no?, que era un material resistent, no arruïnjava [8:00].
I quindi una fletxa, pròpio, arco i
fletxa...
I la cosa més bella eres... quan eixives de banyo, sense
ploms, sense pinna, sol amb aqueixa màscara,
a voltes també sense bocall... I amb aqueix fletxí tenives
un filatxuni, un fil di ferro, un fil de ferro
que... eixives de banyo sol després que l’havies omplit
de tot [8.30].
Apunt, les coses que aqueix bocí de marina mos dava i
que... no fàcilment se pot dimenticar... Per
co’, da que tu a dos, tres metros d’aigua, després
d’un parell d’hores, ixis a banyo que tens u, dos quilons
de cosa pescada, pareix impossible avui a el recontar-lo.
I això, “envetxe”, succeïva en aquí i no el feva [9:00]
un minyó sol: ma si entraven en deu, a banyo, en deu,
cada u eixiva amb el filatxuni ple de peix.
Lego hi ha estat un período on Mario ha emprat lo rall,
una reda rodona, que se tira a una distança –depèn de
la capacitat de l’home–, una distança, una llongària de
cinc, també deu metros [9:30]. I apunt, a damunt d’una
plana... Per co’ les salpes, a l’obscurigor, primer de
colgar el sol, vénen a menjar aqueixa herba, que és torna
tornada, ara, després de vint anys. I alhora podives prendre
també deu quilons de peix a un tir, de salpes.
Una altra cosa bella que me record [10:00] és quan, girant
les pedres, a sota aigua, a tres, dos, un metro i mig,
trobaves la pegellida real. Avui, si ne trobes calqui
una morta, en aqueix fondal, xutxada del polp, és ja una
fortuna. Alhora, “envetxe”, qualsiasi pedra que giraves,
submossant, ne podives trobar dues o três [10:30]. Pegellida
real, que per la grandària hi voliva també dos, tres anys
per creixir, si no cinc anys. Però en aquí hi era sempre
abundança, la història.
Lego és estat lo período de... del bogamarí i del polpinyol.
Bogamarí mos permitiva, a les seques de gener, de campar,
pròpio, en aquell período [11:00]. Despré... Després de...
de... del polpinyol... Després del bogamarí veniva la
pesca del polpinyol. Quindi, si a gener, a febrer
se pescava lo bogamarí; febrer i març, fins a maig, era
lo polpinyol.
L’estiu, lego, era sempre una abundància de tot.
En diversos períodos en aquí calqui u ha tirat també
calqui mina per pescar i en aquí enrere, de l’altra part,
calqui u [11.30] s’és permitit de tirar, períodos diversos,
calqui “cartotxo”, dit així en gergo. I era considerat
una cosa normal, per la populació que viviva: quan enteneven
lo cop “Bum!”: “Ah, és tizio que és pescant a
mina”. I, quindi, primer los professionistes
d’aqueix empleo se tiraven a pescar lo peix [12:00] que
veniva a sumo i lego els minyons, tra cui jo
també, tenívem lo permís de ne collir tot els avanços,
que, apunt, los grans deixaven. I per avanços se dieven
també aquellos deu, vint quilons de peix, que avui, si
el portes al mercat, fa un paco de moneda. Alhora, “envetxe”,
era un menjar dels pobres [12:30].
|
