El web Atles interactiu de l’entonació del català conté tota una sèrie de materials orals en format d’àudio i vídeo que pretenen ser la base per a un estudi més aprofundit de la prosòdia del català. Els materials s’organitzen tenint en compte les següent varietats geogràfiques del català (vg. mapa dialectal):
S'han dut a terme entrevistes a 70 localitats del domini lingüístic. Quant a la tria de localitats, s’han seguit els criteris següents: a) incloure les capitals de comarca, o, alternativament, incloure localitats relativament grans i representatives de la zona; b) incloure poblacions amb característiques dialectals específiques i singulars respecte al parlar general.
En cada població s'han enquestat parlants de dues franges d'edat diferenciades. A l'enquesta de situacions i al corpus de diàleg Map Task s'han entrevistat dones de mitjana edat, d'entre 20 i 35 anys i amb estudis de grau mitjà o superior. En canvi, a l'entrevista en vídeo els enquestats són tant homes com dones d'edats superiors a 60 anys. Els participants havien d'haver viscut tota la vida de la localitat en qüestió. El nombre total d'informants és 274.
Pel que fa al contingut, dins de cada població triada s’hi poden trobar els següents materials, que provenen de tres fonts principals:
Exemples de diferents tipus d’enunciats (47 per localitat), obtinguts a partir de les respostes a una enquesta de situacions . Aquesta enquesta està basada en la que va ser utilitzada a Prieto (2001) i està pensada per evocar a l’entrevistat situacions quotidianes simulades. Es tracta d’un mètode inductiu en què l’investigador presenta a l’enquestat una sèrie de situacions (per exemple: “Entres a una botiga on no has entrat mai i preguntes al botiguer si té sucre”) i li demana que intervingui d’acord amb cada situació. Aquest mètode és especialment útil perquè permet obtenir un ampli ventall de contorns entonatius que és difícil que apareguin amb els altres mètodes.
Comptem amb adaptacions de l'enquesta als diferents dialectes catalans:
- Enquesta alguerès
- Enquesta balear
- Enquesta català central
- Enquesta català nord-occidental
- Enquesta català septentrional
- Enquesta valencià
L’enquesta consta d’unes 50 situacions, cadascuna de les quals correspon a un tipus d’enunciat. Les frases s’han organitzat de la següent forma:
- Declaratives
- Interrogatives absolutes
- Interrogatives parcials
- Interrogatives reiteratives
- Imperatius
- Vocatius
En cada població s'han dut a terme dues enquestes a dones de mitjana edat. Després s'ha seleccionat el contorn entonatiu en funció de criteris com ara espontaneïtat, qualitat de la veu, claredat de la corba entonativa, etc.
Cada entonació està descrita en una fitxa que conté el contorn de freqüència fonamental en format del programa Praat, l’arxiu de so, la descripció de la corba melòdica i la interpretació de l’enunciat.
Consells per elicitar l'enquesta
L'objectiu de l'enquesta de situacions és obtenir frases espontànies a partir de la presentació oral de contextos que indueixen diferents tipus de frases i intencions. És molt important que els informants no llegeixin els contextos ni les possibles respostes (les respostes que apareixen en les enquestes són una referència aproximada per a l'investigador i no cal que coincideixin amb les respostes espontànies). Aquestes són les instruccions que s'han de donar abans de començar: l'informant ha d'atendre bé a la situació i respondre de la forma més natural, espontània i activa possible, com si estigués passant realment per la situació. El mètode ideal és que l'investigador expliqui de forma molt clara el context discursiu a l'informant, implicant-se en la situació i fent-la entendre als entrevistats. La lectura/explicació del context discursiu (sense alterar la situació) garanteix que sempre es tingui el mateix context i sigui comparable entre entrevistes i dialectes. Un altre factor important és que l'investigador comprovi que el tipus de frase o intenció de la resposta s'adequa als desitjats (frase interrogativa, intenció d'obvietat, etc.). En aquest cas es demanaria a l'informant que reformulés la resposta. Finalment, també és un factor decisiu que s'adapti l'enquesta al dialecte concret que s’investiga, de manera que no apareguin paraules o girs que no existeixen, i amb la finalitat que l'explicació de la situació sigui totalment comprensible.El Map Task és una tasca validada de col·laboració entre dos parlants dissenyada per afavorir la producció de diferents tipus de frases interrogatives. Cadascun dels dos participants té un mapa d’un lloc imaginari amb edificis i altres llocs singulars, com ara fonts o monuments. Un dels dos interlocutors té el mapa amb un camí traçat (vg. mapa-giver) i fa el paper de la persona que dóna instruccions, o instruction-giver. En canvi, l’altre interlocutor té una versió del mateix mapa que conté algunes diferències respecte de l’altre i que, a més, no té el camí traçat (vg. mapa-follower). Es tracta que qui no té el camí traçat faci preguntes al seu interlocutor de manera que, amb l’ajuda de les respostes que obtingui, pugui reproduir el mateix camí en el seu mapa.
Alguerès Septentrional Valencià Resta dels dialectes mapa-follower1 mapa-follower1 mapa-follower1 mapa-follower1 mapa-follower2 mapa-follower2 mapa-follower2 mapa-follower2 mapa-giver1 mapa-giver1 mapa-giver1 mapa-giver1 mapa-giver2 mapa-giver2 mapa-giver2 mapa-giver2 Amb aquest mètode hem obtingut 71 enregistraments que constitueixen el Corpus de diàleg Map Task del català. Des de cada població es pot accedir a una gravació de Map Task en format àudio i a la transcripció ortogràfica corresponent (vg. criteris de transcripció). Alternativament, es pot accedir a les dades a partir del cercador des de la pàgina del Corpus.
Aquest projecte s'insereix en un programa de recerca d'abast internacional que pretén arreplegar corpus de diàleg en diferents llengües seguint la metodologia estàndard del Map Task (vg. HCRC Map Task Corpus Project). Actualment llengües com l'anglès, el suec, l'holandès, l'italià, el japonès i el portuguès ja compten amb extensos corpus Map Task.
Per a cada població representada s’ha dut a terme una entrevista d'uns 10-15 minuts de durada, de la qual s'ha triat un fragment representatiu d'uns 3-4 minuts. Des de cada població es pot accedir a l’entrevista en format àudio i vídeo i a la transcripció ortogràfica corresponent (vg. criteris de transcripció. Normalment es tracta de converses induïdes amb la intervenció mínima d'un entrevistador o, en alguns casos, entre grups de familiars o d’amics. Això ha afavorit que la parla fos fluïda i espontània, tot i que les persones implicades saben que les estan enregistrant.
En la zona de les Illes Balears, les dades provenen de l’Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears, dirigit per Jaume Corbera. L’Arxiu conté materials en format audiovisual que representen aproximadament 100 hores de conversa. Els subjectes entrevistats per l’Arxiu van ser 111 homes i 73 dones d’edats superiors a 60 anys.
Atles interactiu de l'entonació del català
Dept. de Traducció
i Ciències del Llenguatge
Universitat Pompeu Fabra.
08018 Barcelona
Mapes
Laboratori d'Informació Geogràfica i Teletecció (LIGIT), UAB
Arxius d'àudio i video
© Arxiu audiovisual dels dialectes catalans de les Illes Balears