Transcription
[39:55]
PARTICIPANT 1: Jo a ma muller l’he coneixuda
que teniva deu anys. Anàvem a escola a mans agafades i
així mo(s)’n sem anats... só estat ...
PARTICIPANT 3: Anaven i tornaven a mans agafades...
PARTICIPANT 1: ... tenc cinquanta-quatre anys... de matrimoni
jo, no un any, no! Cinquanta... Vés i cerca u que té cinquanta-quatre
anys de matrimoni, ara. Ara: un any, dos anys i ja són
tots separats!
PARTICIPANT 3: No que no!
PARTICIPANT 1: Jo era... de minyó. Estàvem en aqueix
carrer. Ma muller estava en fatxa i jo estava... ella
al primer pla...
PARTICIPANT 3: En fatxa pari era...
PARTICIPANT 1: ... i jo en fatxa pari.
PARTICIPANT 2: E... ma de festeig assai? Dels deu anys
séu estats festejant?!
PARTICIPANT 1: I qui la tocava a ma muller de criatura?!
PARTICIPANT 2: E... va bé... Sí, va bé...
PARTICIPANT 1: Amb això l’escavanada... [?]
PARTICIPANT 3: La mare... teniva una mare...!
PARTICIPANT 2: No... ma festejant-la assai anys sés estat?
PARTICIPANT 1: Assai anys? Fes-te el compte: ma muller
teniva… nou, nou, nou… és del trenta-tres; anàvem a escola;
a la quinta mos sem trobats de [?], però al carrer freqüentava
sempre, i així mos sem... mos sem fidançats, esposats...
ca... ca... casats i fills.
INTERVIEWER: I vostè?
PARTICIPANT 1: Jo só estat ... e ...
PARTICIPANT 2: No, jo...
PARTICIPANT 1: ... a 24 anys teniva quan me só casat,
jo.
PARTICIPANT 2: No, jo he coneixut a ma muller a un...
a una festa de compleanno de mon cunyat; que m’havien
convidat per cosa jo en aquell temps, al ... cinquantasei,
cinquantasette, no?! Era u dels fortunats a l’Alguer que
teniva una ràdio amb el giradisco. D’aquellos fortunats,
no?! Que havia tengut aqueix pal.lí de ...de aqueixa ràdio,
així, i m’havia comprat aqueixa ràdio amb el giradisco.
Alhora una cosa... una novetat, diem així, per l’Alguer;
almanco, del ceto nostre. No sep si se l’arrecorda ...
PARTICIPANT 1: Digui-li que se dieva lo gramofono!
PARTICIPANT 2: No, no, una radiofon era. Una ràdio pròpio...
PARTICIPANT 1: E... una radiofon...
PARTICIPANT 3: Jo tenc la ràdio amb el giradisco.
PARTICIPANT 2: E... sí… I alhora cosa succeïva: que quan
hi havia calqui festa de calqui cosa, de amics que...
de compleanno o qualcosa come un ... mos passàvem la jornada
així, no?!...
PARTICIPANT 3: Discos, ne tenc a piles així...
PARTICIPANT 2: …veniven a on és mi. Ma de... veniv...
per cosa jo teniva aqueixa fortuna de tendre aqueixa ràdio-disco.
Que la transportàvem amb bri... amb a la moto i anàvem
de una casa a l’altra. Quindi a una festa de compleanno...
PARTICIPANT 1: E... primer era així.
PARTICIPANT 2: ... que era de mon cunyat; sem anats en
allà, jo no la coneixeva a ma muller i he coneixut a ma
muller! Mos sem coneixuts, insomma, una cosa avui una
cosa demà, i sem anant envant així.
INTERVIEWER: I assai anys...?
PARTICIPANT 2: Quaranta-nou anys ... que sem assieme.
INTERVIEWER: De casats?
PARTICIPANT 2: No, Quaranta-cinc de casats i quatre anys
de fidançament.
INTERVIEWER: I la festa del casament, com era? ...
Del matrimoni... com era?
PARTICIPANT 1: Primer s’anava a peu, s’esposava a peu,
eh!
PARTICIPANT 3: Qui podiva...
INTERVIEWER: Ah! Sí, sí, no me só dimenticat de vostè...
Vostè assai anys ha festejat?
PARTICIPANT 3: Jo?
INTERVIEWER: Eh!
PARTICIPANT 3: Un mes!
INTERVIEWER: Un mes?!
PARTICIPANT 1: Ieh! Era calenta era, quan era fadrina.
PARTICIPANT 3: Nooo!
PARTICIPANT 1: Ieh! Ella era calenta, quan era fadrina!
PARTICIPANT 3: Per cosa la bona ànima del babo... havem
tengut mosaltros a mon cunyat de l’altra ma germana [?]
PARTICIPANT 1: A dit que no era “mataresu” Rustalla,
mals que t’esbarri!
PARTICIPANT 3: ... nou anys; festejant, i arrao... arraonant
i a dins d’en casa. Lo babo de l’”assustu” que a tendre
aqueix home tres anys a dins d’en casa [?] com lo mal.
Alhora quan m’ha cercat mon marit, hi ha dit: “a Peppina
vols tu?” I diu: “sí”. “Peppina, si la vols, és pronta.
Si tu no sés pront, arranja-te”. Diu: “no, no, no, jo
també ja só pront!”. I cosa pront! ... Per l’amor de Déu!
PARTICIPANT 1: La moneda que guadanyava, ton marit se
l’espeneva de una taverna a l’altra, com a tots!
PARTICIPANT 3: Com?
PARTICIPANT 1: Quan era fadrí...
PARTICIPANT 3: Ih! Ih! Mi’...
PARTICIPANT 1: ...Francesco, la moneda que guadanyava
... com se la guadanyava se l’espeneva.
PARTICIPANT 3: ... amb a ... amb cada cantada se feva!
PARTICIPANT 1: Ieh! Altres festes eren primer, ara...
PARTICIPANT 3: Altros temps eren primer.
PARTICIPANT 1: Oh!
PARTICIPANT 2: No tenívem arrés, mos acontentàvem del
poc que tenívem.
PARTICIPANT 3: Iel.lo!
PARTICIPANT 1: No tenívem arrés ningú. Per co’ no hi
ha u que pot diure: “jo teniva això i tu tenives allò”.
“Non é vero niente”, érem tots uguals, érem! No tenívem
arrés ningú.
PARTICIPANT 1: Ja [?] de distinguiva...
PARTICIPANT 3: Jo ja el teniva...
PARTICIPANT 2: Ih!
PARTICIPANT 1: Ih! De quan sés nada la tenives tu...
PARTICIPANT 3: Per cosa...
PARTICIPANT 1: ... enteneu...
PARTICIPANT 3: ... per cosa era dels vuit anys agafada
a la romana.
PARTICIPANT 1: Pasqua’, ha dit que ja la teniva! De quan
sés nada la teniva.
PARTICIPANT 2: Sí ma, aguarda... aguarda un mamentu...
PARTICIPANT 3: Nooo!
PARTICIPANT 2: No aguarda que de... una cosa. Aguardi,
xa Peppi’, aguardi…
PARTICIPANT 3: Nooo! Als vuit anys jo… ja era amb la
romana en mans...
PARTICIPANT 2: Sí, sí, sem d’acordiu…
PARTICIPANT 1: Sí, sí... tots.
PARTICIPANT 3: O no?!
PARTICIPANT 2: ... alhora la mare cosa feva? I ella també,
no?! Veneven al mercat la verdura. I teniven tanta, per
exemple... tanta hortolans que portaven...
PARTICIPANT 3: Fruita, verdura, formatge, recuita, de
tot.
PARTICIPANT 2: I cada hortolà ... la moneda de cada hortolà
... hi era lo bòtol que posaven la moneda.
PARTICIPANT 3: Hi era lo bòtol d’ell...
PARTICIPANT 2: A ella, per cosa no hi mancava arrés?
Que basta que passessi una pessigada de cada bótol ...
i la cosa era feta. O no?
PARTICIPANT 3: No, ma no! Cosa ... mosaltros, gràcies
a Déu...
PARTICIPANT 1: Hi preniva lo sisè... lo sou coneixeves
tu...
PARTICIPANT 2: I és així xa Peppi’ dai!
PARTICIPANT 3: Oh... tot...
PARTICIPANT 1: Ma se l’arrecorda aquell gelato que passava,
com se diu, en giro...
PARTICIPANT 3: La Burrica.
PARTICIPANT 1: La Burrica.
PARTICIPANT 3: I Txitturí?
PARTICIPANT 1: Jo ja m’arrecord mi’!
PARTICIPANT 3: Què... i jo?!
PARTICIPANT 1: I aquell gelato amb les dues, com se diu...
PARTICIPANT 3: Amb les hòsties…
PARTICIPANT 1: ... amb a les hòsties, coneixut l’ha?
Saps cosa costava? Dividinés costava.
PARTICIPANT 3: Ieh!
PARTICIPANT 1: Dividinés era un sou i mig.
PARTICIPANT 3: Cada diumenge a la tarda passaven.
INTERVIEWER: Dividinés?!
PARTICIPANT 2: Dividinés, sí.
PARTICIPANT 3: Un sou i un sisè: dividinés.
PARTICIPANT 1: Primer hi eren los “txentemos”. Jo he
coneixut el “txentemo”. Tots havem coneixut el “txentemo”.
Jo he coneixut los cinc francs, també aquellos vint francs
que hi eren primer que eren grossos així. Eren tots d’arg…
en argento. T’arrecordes?
PARTICIPANT 3: Jo en casa encara tenc un salvadinari
així en argento…
PARTICIPANT 1: Aquell … aquell de vint an… de vint francs,
a el saps?
PARTICIPANT 3: Bah!
PARTICIPANT 1: I lego cinc francs… Aquellos cinc francs…
PARTICIPANT 3: Finja lo sou, lo sisè tenc!
PARTICIPANT 1: Ellos eren mataresos. Alhora: teniven
un bocí de marbre; alhora: lo sonaven… lo tiraven en allí,
si teniva la remor bona, alhora se la preniven, si invece
era plom (també feven los cinc francs)… tam plom… de plom…
alhora: quan era plom alhora pum feva, no feva remor;
alhora: mira que sés… Los falsificadors hi eren també
primer, mi’. Qui falsificava la moneda hi era també primer.
PARTICIPANT 2: Eh beh oh, sempre és estat…
PARTICIPANT 3: Cinc-cents francs de plata…
PARTICIPANT 1: Sempre los cinc francs s’enteneva. On
anaves anaves amb los cinc francs…
PARTICIPANT 3: Los cinc-cents francs de plata te los
arrecordaves?
PARTICIPANT 1: Eh! De plata…
PARTICIPANT 3: De plata, de plata de plata.
PARTICIPANT 1: Eh! De plata. Los cinc francs eren sempre
de plata.
PARTICIPANT 3: Jo ne tenc un salvadinari així, en casa…
PARTICIPANT 1: Dóna-me’ls a mi!
PARTICIPANT 3: Ieh!... Poveretto!
PARTICIPANT 1: I cosa te... cosa te fanen? Al mort cosa
hi posen, en butxaca, hi posen?
PARTICIPANT 3: A mos néts…
PARTICIPANT 1: Ah ebbe’, xa dateri’ [?]... Ih! Ne tengueràs,
de néts tu...
INTERVIEWER: Assai néts té, vostè?
PARTICIPANT 3: Tres... Tenc un fill sol!
PARTICIPANT 1: Un fill sol té.
INTERVIEWER: I a escola, a escola, què? Quants anys
varen anar a escola? Quants anys han anat a escola?
PARTICIPANT 1: A escola? Avolla que só anat a escola!
PARTICIPANT 3: Ih!
PARTICIPANT 1: Amb la carreta só passat en totes les
escoles, jo, passat...
INTERVIEWER: Assai anys d’escola?
PARTICIPANT 1: Finsament a la terça mèdia he fet jo...
i boh! Després no. En aquí a l’escola de professió hi
havia un, un, un… com se diu, un… un mecànic que hi havia.
I veniva en aquí a me emparar el mecànic a l’estradó.
I després he fet la vida del pescador.
INTERVIEWER: A quina edat començaven a anar a escola?
PARTICIPANT 1: A escola ... als sis anys. Primer “ai
sei”... als sis anys... sí, als sis anys, als sis anys
“pretxís”. Ara hi vanen a cinc.
PARTICIPANT 2: Sis anys fets, però e...
INTERVIEWER: I assai an ... són anats a escola?
PARTICIPANT 1: Jo fins a ... só anat a (la) quinta...
a onze anys he acabat la quinta. Só estat finsament als
quinze anys.
INTERVIEWER: Fins als quinze anys a escola?
PARTICIPANT 1: Sí. I per co’ he fet la terza media sol
i boh.
INTERVIEWER: Quan anava a escola treballava també?
PARTICIPANT 1: Sí.
INTERVIEWER: I vostè?
PARTICIPANT 2: No, jo he fet invece la terza elementare,
he fet. Lego hi és... el quaranta-tres…
PARTICIPANT 3: L’escola més alta l’he feta jo [?].
PARTICIPANT 2: Al quaranta-tres... la guerra, no?! Quindi
sem a …
PARTICIPANT 3: L’escola més alta l’he feta jo…
PARTICIPANT 2: … ha fermat tot … esfol.lats, no?!
PARTICIPANT 1: Si eres treballant eres. Si no treballaves...
PARTICIPANT 2: Quan ha acabat la guerra...
PARTICIPANT 3: Treballant. De criatura...
PARTICIPANT 2: ... érem vuit fills, en casa, mosaltros...
i quindi hi havia menester...
PARTICIPANT 3: ... aqueixa esquena i aqueix cap el pot
diure.
PARTICIPANT 2: ... de ... cada u teniva de portar lo
poc que podiva portar. I alhora no m’han enviat més a
escola, no m’han enviat. Jo he fet la “litxença” de la
quinta l’he fet seral a un segons temps, l’he fet. Però
de petit fins a ... teniva nou anys quan ha escopiat la
guerra, al quaranta-tres, ha escop... lego no só més anat
a escola.
INTERVIEWER: No?
PARTICIPANT 2: No, per co’ anava en barca amb el babo.
Quan ixiven (tu te l’arrecordes), al período de la guerra,
quan no mos podiven portar en barca a mosaltros los petits,
no?! Alhora lo babo teniva un xiu com aquell que havem
vist al port, no?! Aquelles barques planes. De petit…
PARTICIPANT 1: L’amagaven.
PARTICIPANT 2: … m’amagava a sota. Per cosa a on hi és
la torre, a on hi és aquella madonnina hi era la vedetta
en allà, hi havia, que feven servici…
PARTICIPANT 1: Controlaven.
PARTICIPANT 2: … i controlaven les persones que anaven.
PARTICIPANT 1: Barca...
PARTICIPANT 2: ...quindi a mi no me podiven…. I alhora
me posava a sota.
PARTICIPANT 1: No primer te dieven: “barca che numero
sei?”, “barca qui número sés?”
PARTICIPANT 3: Barca qui sés? …
PARTICIPANT 2: I me portava en allà, jo amagat en allà;
lego girava la punta ... alhora ixiva
PARTICIPANT 3: Francesco Rustalla. Deixau’l passar
PARTICIPANT 2: … naturalment teniva nou/deu anys, teniva…
lo que podiva fer, però aquell poc que podiva fer serviva
en ca... al babo per pover [sic] fer calqui cosa.
INTERVIEWER: Sí sí sí…
PARTICIPANT 3: Sicom hi havia mariner que no daven un
quilò de peix a la finança…
PARTICIPANT 2: Eh! Infatti!
PARTICIPANT 1: Per co’, no teniven “lo stipendio” ellos?
PARTICIPANT 3: No, [?]...
PARTICIPANT 1: I... e… per co’, no podiven anar ...
PARTICIPANT 3: ... ma una cosa se dóna.
PARTICIPANT 1: … no podiven anar a treballar, cosa…!?
PARTICIPANT 3: Deixa anar…
PARTICIPANT 1: Ja el donaven cada u…Los bombarders lis
hi posaven lo peix en casa.
PARTICIPANT 3: Mon marit lis hi dava a la capitaneria
una caixeta.
PARTICIPANT 1: A la capitaneria hi voliva una mina!
PARTICIPANT 3: I s’arranjaven...
PARTICIPANT 1: E...beh...
PARTICIPANT 3: ... se’l dividiven...
INTERVIEWER: Xa Pepi’, vostè cosa ha dit que ha fet
un any d’escola sol?
PARTICIPANT 3: I qual any! Manco un mes!
INTERVIEWER: Manco un mes...?!
PARTICIPANT 3: Mi’ un any!
PARTICIPANT 1: Si ha sempre treballat aqueixa altra,
i on anava?
PARTICIPANT 3: Treballant de criatura, fill me’…
PARTICIPANT 1: Lo maití era a treballar!
PARTICIPANT 3: Treballant de criatura així... amb el
coll troncat.
PARTICIPANT 1: Ja veig que el tens atacat, però.
PARTICIPANT 3: Al mercat.
INTERVIEWER: Sempre al mercat?
PARTICIPANT 3: Sempre! Tota la vida: seixanta-cinc anys!
PARTICIPANT 1: Mah! Purtroppo aquella era la vida de
primer.
PARTICIPANT 2: Ma no hi havia arrés, no hi havia deviació.
PARTICIPANT 1: Si no treballaves no te’n dava ningú.
Avui ... avui te’n dóna la comune, te’n dóna, com se diu,
lo capellà. Basta que vagis amb a una “bol.leta”, te paga
també la luce, lo capellà.
[49:32]
|
