Corpus Jaume Corbera

Video(total duration: 87:10; duration of the fragment: 10:00)

 

Participants

Participant 1:
—Name: DAE

Participant 2:
—Name: DAF

Participant 3:
—Name: DAG

Interviewer:
—Name: CBB

Transcription

[46:48]

INTERVIEWER: Del carraixali, cosa podeu diure? Cosa se feva...

PARTICIPANT 1: Boh! Forsis saben de més los hòmens del carraixali…

PARTICIPANT 2: Lo carraixali...

PARTICIPANT 1: ... Jo m’arrecord de ... d’aqueixes màscares que passaven (i que jo teniva por) ... i en... teniven les tofes feven aquella ...

PARTICIPANT 2: Sí, los carraixalis de l’Alguer era “semplitxíssim”: se vistiva u com voliva...

PARTICIPANT 1: Amb el llençol.

PARTICIPANT 2: Posat... amb el llençol... se vistiven de dona, amb el mocador així lligat a sota el... a sota (de) la barba... ecco! I s’anava cantant, va bé?! No hi havia arrés de particular: u se vistiva com voliva! De home de dona, estava amb un boneto de, de, de ... mariner, o puru amb un atrassu -- una xapeta, un forconi, etc. -- i s’anava cantant... cantant i magari se picava també calqui portó ... com ... i se reciviva calqui poal de algua. Va bé?! Però era una festa, no és que... e... ara millor que no ... que no se ixi la nit de carraixali!

PARTICIPANT 1: Beh! A un cert periodo però lo carraixali era també divertent, per cosa preniven en giro los personatges... també … in, també que governav ... que governaven lo país; o puru preniven en giro certes maquietes, certes fig... personatges que magari eren un poc … persones un poc “semplitxotes”. Jo m’arrecord que a dintre de una carrozzella… qui hi havien posat? Aaaa… al doctor … no m’arrecord… vistiven… havien pres una carrozzella i a dintre hi havien posat un personatge de l’Alguer. Era amb a la cúfia, vistit com a una criatura, cioè era pròpio una presa en giro de… per certos comportaments, de magari de qui administrava lo país. Ecco! Calqui cosa així de ridícul l’han fet, després, ecco, amb el temps. Primer com dieva ell, in effetti, han pròpio… dieven: “los vols de les màscares”, “un vol de màscara”, no?!

PARTICIPANT 2: Sí.

PARTICIPANT 3: Un vol de màscara.

PARTICIPANT 1: Un vol de màscara. Quindi, a mi ... Jo m’arrecord que a mi m’assustava, per co’ aqueix vol de màscara cantant o amb el bastó que tocaven… un poc per mosaltros… mos empressionàvem per cosa tra l’altro o amb el llençol no eren… la fatxa no se veieva, ecco! Eren mascarats. Però després quan és nat aqueix carraixali més … diem així… més organitzat, alhora los… feven aqueixes coses …aqueixes maquietes, no?! Posaven en evidença certos personatges i alhora era també… insomma… era una cosa més divertenta. No era… beh! Almanco jo m’arrecord ... més gran, forsis… Lego jo he apreciat de més lo carraixali per co’ primer jo teniva por del carraixali!

PARTICIPANT 3: Se feven també les festes… lo carraixali… los balls.

PARTICIPANT 1: Ah, sí.

PARTICIPANT 3: Se feven los balls.

PARTICIPANT 1: Al teatro també.

PARTICIPANT 3: Pròpio en aquí, al teatro, en aquí.

PARTICIPANT 2: Sí, a la plaça del teatro.

PARTICIPANT 3: No, no a dintre!

PARTICIPANT 1: A dintre.

PARTICIPANT 2: Ah! A dintre?!

PARTICIPANT 1: Se feva “il ballo dei bambini”.

PARTICIPANT 3: Se feva lo... il... lo ball dels minyons i lego lo ball dels grans. I entraven tots mascarats. Tots. O quasi tots. I voltes assai calqui u s’espatxava per dona, no?! Se presentava com una dona i ballava amb aqueix ... també companyó podiva ésser. Soltant que estava sempre mut. I voltes assai hi ha nat amors així, no?! Que lego se són revelats amors masquils, diem així, tra dos mascles... o dues dones, no és que fossi ... eren jocs que se feven... per cosa u se mascarava i no teniva de dar compte a ningú. Se mascarava com voliva i la màscara no se ne la treieva. Almanco que no venguessi un politzoto o un carabiner; se feva conéixer i lego se posava torna la màscara. Quindi: diem així que se feven esquerços. Eh! Aqueixos eren esquerços...

PARTICIPANT 1: E... sí.

PARTICIPANT 3: Poi... s’anava també per les cases, a menjar els brinyols. Allò se feva: se picava a les cases i se menjava... i les cases ... feven los brinyols, que els brinyols eren brinyols d’aquellos ...

PARTICIPANT 1: Amb la roda.

PARTICIPANT 3: Amb la roda. Que se feva amb l’embut. I lego hi eren, invece, diem així, les coquetes, que eren coquetes…

PARTICIPANT 1: De pasta.

PARTICIPANT 3: … que feven...... de pasta. Qui no teniva ...

PARTICIPANT 1: De quivarju...

PARTICIPANT 3: ... moneda assai feva ... empastava aqueix poc de farina i lego la tirava a mig de l’oli ...

PARTICIPANT 1: O el quivarju també, va...

PARTICIPANT 3: També el quivarju.

PARTICIPANT 1: El quivarju.

PARTICIPANT 3: Sí. E… Aqueixes eren les coses que hi jo m’arrecord de més. Generalment, quan mos mascaràvem anàvem en cases de … amics. Cioè, anàvem en casa … e… de Ignazio. Anàvem… e … muntàvem en casa mia … I, en aqueixes cases, hi era sempre lo plat de brinyols per dar en aqueixos jovenots que… menjaven, sense beure. Generalment, no beieven… vi per cosa lo vi als minyons no els daven...

PARTICIPANT 2: No se dóna!

INTERVIEWER: I hi havia cançons de ... de això, de carraixali que cantaven aquests dies...?

PARTICIPANT 3: Sí, hi era calqui cançó. E... ma no era pròpio cançó. Se dieva... passaven, quan passaven se dieva:
Ue ue ue la màscara de paper
salut a carraixali salut a enguany qui ve!

Aqueixa era la... era una filastrocca…

PARTICIPANT 1: Un ritornello, sí, sí.

PARTICIPANT 3: ... més que altro, no?! Un... així! I lego ... mah! Cantar pròpio... cada u cantava com voliva, ecco! Cantaven les cançons en alguerès...

PARTICIPANT 1: I lego hi eren també aqueixes amb a les tofes que feven aqueixes...

PARTICIPANT 3: Sí... i en aqueixos… amb a les tofes... Les tofes són de…

PARTICIPANT 1: “Dei conchiglioni…”

PARTICIPANT 3: ... d’aquelles, d’aquellos caragols, diem així, marins grossos… grossos. Les foradaven, ellos, d’endrere i lego tiraven a dintre i ixiva aqueix so fort.

PARTICIPANT 1: E... un so fort i també ...

PARTICIPANT 3: Tipo ...

PARTICIPANT 1: ... “cupo, insomma”, que assustava, i a mi m’assustava aqueix so ... sí…

PARTICIPANT 3: Tipo la nau en partença, ecco! Diem així.

PARTICIPANT 1: Eh! Beh! Sí...

PARTICIPANT 2: Ma serviva, serviva també quan hi havia perill; una barca era en perill, alhora sonaven ...

PARTICIPANT 3: Sí, s’avisaven amb a...

PARTICIPANT 2: ... la tofa i arribaven les altres barques per ajudar. I això també.

INTERVIEWER: I aquestes cançons en alguerès que dèieu que cantava la gent, quines cançons eren?

PARTICIPANT 3: Mah! Són cançons velles de l’Alguer, diem així, certes cançons no tenen manco autor...

INTERVIEWER: I se’n recorda, d’alguna cançons d’aquestes?

PARTICIPANT 3: Si, puc diure la cançó de:

Joan Antoni Bic Ruiu
s’ha comprat lo mandolí.
Ha pensat ara que és jove
de poguer se divertir
I a l’alba se n’aixeca

PARTICIPANT 1: A les quatre del maití

PARTICIPANT 3: A les quatre del maití
amb aquelles quatre cordes
despertant tot lo veí.

INTERVIEWER: I hi era qualque personatge típic, famós d’aquí de l’Alguer ... d’aquell ... una persona una mica extravagant o que anava vestida d’una manera estranya o tot això. Perquè sempre hi havia pertot persones especials que tots les senyalaven: mira el tal el tal que el coneixien pel xisto sobretot i tot això e…

PARTICIPANT 3: Persones especials n’hi havia, en negativo però. Per cosa qui naixeva, diem així, un poc macoto...

PARTICIPANT 1: En handicap.

PARTICIPANT 3: Aquell veniva ...

PARTICIPANT 1: Ridiculitzat.

PARTICIPANT 3: ... ridicolitzat completament, emarginat sopratot. I veniva... quan una persona no se comportava bé hi dieven: “tu sés com aquell”. I quindi una cosa de disprécio. Sopratot aqueixes persones. I n’hi havia assai! Jo me l’arrecord encara Burinet...

PARTICIPANT 1: Burinet.

PARTICIPANT 3: Una persona verament en gamba.

INTERVIEWER: Burinet?

PARTICIPANT 3: Burinet.

INTERVIEWER: Cosa vol diure ‘burinet’?

PARTICIPANT 3: Són paraules voltes assai sense… però… Aqueix home anava a vendre escombres fetes de palma. D’aquella palma nana. I ... anava amb aqueix pifferetto, diem així, que era una ocarina (dita pròpio en italià. Mosaltros l’avisàvem pifferetto). I aqueix home sonava i dieva: “són arrivades [sic] les perdius ingleses”. Les perdius ingleses eren escombres. Quindi les dones ixiven i se’n compraven calqui escombra. Era un home verament pobre.

INTERVIEWER: I d’escola, de quan anàveu a escola, què podeu contar ? Com era l’escola? Com vos tractava la mestra...

PARTICIPANT 3: L’escola, al temps nostre, era... alhora no hi havia riscaldament a les aules. Mosaltros érem tots en calçons curts, en trócolos. Si no hi havia calqui u que anava també descalç. Amb l’hivern, amb la neu i tot. Quindi, e... l’escola era ... jo he trobat una gran dificultat amb l’escola per cosa parlant en alguerès en casa mia ... gran dificultat.

[57:00]