Corpus AMPER-Cat

Audio (duration: 03:31)

 

Participants

Interviewer 1:
—Name:
CAC
—Profession:
Researcher
—Age:
22

Interviewer 2:
—Name:
CAE
—Profession:
Researcher
—Age:
22

Participant:
—Name:
CAA
—Profession:
Student
—Age:
25

Transcription

PARTICIPANT: És que a l’hi... a l’hivern, a la primavera, va bé..., de l’autumne fins a la primavera és un avorriment a l’Alguer i... i, si no tens iniciatives, tens una vida molt...

INTERVIEWER 1: Tranquil•la

PARTICIPANT: No, no [?], avorrida sí, sí, sí, totalment. I, va bé, jo, jo faig un muntó de cosa, perquè sóc més activa, vull dir... Ara hi ha aqueixa marxa de l’Òmnium [?]

INTERVIEWER 2: [?]

PARTICIPANT: I si era a la tarda, i si era a la tarda fóra anada, això segur, i... Hi ha una conferència? Vaig. [00:30] Coses n’hi han a l’Alguer, també si no són coses, així, divertents, perquè... perquè són coses més culturals, pot ésser. Però, coses n’hi han. I la gent no, en aquí no... no hi va. Hi ha tota una faixa d’edat que va da... de catorze fins a l’etat mia que s’avorreixen i l’única cosa que... que... que hi ha de fer és anar a beure, a la tarda, el cap de setmana. Perquè durant la setmana no surt quasi ningú.

INTERVIEWER 1: No, i [?]

PARTICIPANT: Estudien, treballen, però... [1:00] No, aqueixa és la tua, si no, te la trencaré a la fi de... de la conversa!

INTERVIEWER 1: No, no, millor, millor! [?]

PARTICIPANT: I res. Per això, dic... va... si véns, va bé, jo te faç... faç un muntó de coses. Segurament te poden interessar, com anar a Sàsser als concerts, coses així. A vegades no vaig als concerts perquè no trob ningú que li agradi aquell tipus de música. I al Pocoloco, a l’Alguer, que fan música jazz quasi cada... cada fi de setmana. I... I res. [1:30] Fan coses i, n’hi ha, coses de fer n’hi ha [?].

INTERVIEWER 1: Si les busques, les trobes.

PARTICIPANT: Sí, segons mi, sí. Per... per això la gent és feta així, suf... Els meus amics això sufren bastant i diuen “Ah, tu e... tu ets... a tu t’agrada perquè te’n vas a... a Barcelona, allà”. A Barcelona fas la vida... Jo he fet la vida que... que faç aquí.

INTERVIEWER 1: Molt bé...

INTERVIEWER 2: S’estudia? La gent va a la universitat, és de Cagliari, oi que sí? [2:00]

INTERVIEWER 1: A Sàsser.

PARTICIPANT: Sí, però hi ha també a Sàsser.

INTERVIEWER 2: Ah, Sàsser?

PARTICIPANT: Sí, sí!

INTERVIEWER 2: Ah, vale, vale!

PARTICIPANT: Sí, no, no, i...

INTERVIEWER 1: El Giovanni ahir va anar a Sàsser, per exemple.

PARTICIPANT: No, la primera l’ha feta a Sàsser. Ara va a Càller. Jo, jo estic estudiant a Sàsser, Maria a Sàsser. Però, va bé, tenim amics que estan a fores a Itàlia, al continent, sí, sí, sí. No, si jo tenguessi de... de deixar l’illa aniria o a Barcelona, a Girona. Però no a Roma, a Milà, no. No, Roma, Milà, segons mi no són ciutats [2:30] vivibles.

INTERVIEWER 1: No?

PARTICIPANT: No. I més, la del... del nord d’Itàlia no... no m’agrada, no, no el sep.
Jo la...

INTERVIEWER 2: És diferent, el caràcter?

PARTICIPANT: Sí! Sí, sí, sí! Donques, prefeririva anar a un lloc més... va bé, que coneix més bé. Perquè ara, va bé, vaig sempre. Séu gravant?

INTERVIEWER 1: Sí.

PARTICIPANT: Desgraciats! Per això els altros...

INTERVIEWER 2: Com és que fan? Ma... Maleït?

PARTICIPANT: Maleït.

PARTICIPANT: Maleït.

INTERVIEWER 1: Maraitu!

PARTICIPANT: Maraitu o maleït. Per a... Perquè, saps de cosa l’he entès, de... [3:00] l’he... l’he comprès? Per co’ séu totus dos en silèncio així, i deixau parlar. No és una conversa, aqueix és un interrogatori!

INTERVIEWER 1: És veritat, és veritat! Jo també m’ho pensava que es notava molt, que ella també s’ho devia pensar!

PARTICIPANT: Sí Mmm... hi ha calqui cosa d’estrany, mmm...

INTERVIEWER 2: Jo estava aquí dis[¿]... de la gent.

INTERVIEWER 1: Però no he gravat allò del... Allò del principi, que deies, no ho he gravat. Allavors he dit: “No gravis!”. Allavor no, he gravat una mica després.

PARTICIPANT: No, perquè són fets perso... personals, això...

INTERVIEWER 1: Per això, per això... Molt bé!

PARTICIPANT: No, no [?]...