Atlās interactiu de l'intonacion de l'occitan


Metodologia

Lo sit web Atlàs interactiu de l’intonacion de l'occitan conten tota una seria de materials orals en format d’àudio e de vidèo que vòlon èsser una basa per l'estudi de la prosodia de l'occitan. Los materials son organizats en prenent en compte las diferentas varietats geograficas de l'occitan, çò es l'ensems nòrd-occitan (amb los tres dialèctes lemosin, auvernhàs e vivaroalpenc), l'occitan meridional (amb los dialèctes lengadocian e provençal) e lo gascon.

Trobaretz çai-jos una tièra de las localitats del domeni linguistic enquestadas. Podètz clicar sus las que son marcadas en blau per accedir a las donadas. Las autras son pas encara disponiblas en linha.

 

Pel NÒRD-OCCITAN:

- pel dialècte lemosin (Cf. mapa dialectala):

  • en Peiregòrd:
  • en Lemosin Naut:
      Gòra / Gorre e Sent Circ / Saint Cyr (Nauta Vinhana / Haute Vienne - 87)

- pel dialècte auvernhàs (Cf. mapa dialectala):

- pel dialècte vivaroalpenc (Cf. mapa dialectala):

  • en Champsaur:
  • en Briançonés:
      Sant Martin de Cairièras / Saint Martin de Queyrières (Aups Nauts / Hautes Alpes - 05)
  • dins las Valadas occitanas del Piemont a l'Estat italian:
    • en Val Cluson / Valle Chisone (Província de Turin / Torino):
    • en Val Varacha / Valle Varaita (Província de Coni / Cuneo):
        Rore (comuna de Sant Pèire / Sampeyre)
    • en Val Maira / Valle Maira (Província de Coni / Cuneo):
        Elva e Prats / Prazzo
    • en Val Estura / Valle Stura (Província de Coni / Cuneo):
        Pèirapòrc / Pietraporzio
  • en País Niçard:
      Ilònsa / Ilonse (Aups Maritims / Alpes Maritimes - 06)

 

Per l'OCCITAN MERIDIONAL:

- pel dialècte provençal (Cf. mapa dialectala):

  • en Provença maritima:
  • en Provença centrala:
      Castelana / Castellane (Aups de Provença Nauta / Alpes de Haute Provence - 04)

- pel dialècte lengadocian (Cf. mapa dialectala):

  • en Roèrgue:
  • en Lengadòc oriental:
      Gabian (Erau / Hérault - 34)
      Narbona / Narbonne e Bisanet / Bizanet (Aude - 11)
  • en País Tolzan:
      Le Fossat (Arièja / Ariège - 09) e Galhac Tolzan / Gaillac Toulza (Garona Nauta / Haute Garonne - 31)
  • en Agenés:
      Praissàs / Prayssas (Òlt e Garona / Lot-et-Garonne - 47)
  • en Carcin Bas:
      Vaissac (Tarn e Garona / Tarn-et-Garonne - 82)
  • en Carcin Naut:
      Francolés / Francoulès (Òlt / Lot - 46)
  • en Cantal:
      Quesac / Quézac (Cantal - 15)
      Sant Sarnin / Saint Cernin (Cantal - 15)

 

Pel GASCON (Cf. mapa dialectala):

  • en Bearn:
  • en Lomanha:
      Le Cause / Le Causé (Tarn e Garona / Tarn-et-Garonne - 82)
  • en Savés:
      Garravet e Lombès / Lombez (Gers - 32)
  • en Basadés:
      Landirans / Landiras (Gironda / Gironde - 33)
  • en Shalòssa:
      Laureda / Laurède (Lanas / Landes - 40)
  • en Val d'Aran:
      Les (Província de Lhèida / Lleida)
  • en Bigòrra Baisha:
      Mun (Nautas Pirenèas / Hautes Pyrénées - 65)
  • dins las Lanas:
  • en Armanhac:
      Tojosa / Toujouse (Gers - 32)
  • en País Tolzan:
      Espèrça / Esperce (Garona Nauta / Haute Garonne - 31)

 

Se vòl efectuar encara maitas enquèstas dins d'autras localitats, en particular per cobrir milhor los territòris de parla lemosina, auvernhassa e provençala, mas tanben vivaresa e lengadociana.

Per causir las localitats, òm a seguit los critèris seguents:

– Representacion dels principals airals dialectals e, s’es possible, subdialectals
– A tèrme, reparticion de las localitats (generalament, son de vilatges del campèstre) a rason d'un parelh per departament
– Critèri practic de coneissença entre entrevistaires e parlaires de la zòna e/o de disponibilitat d’informadors.

Per cada localitat causida, òm pòt trapar los materials seguents, que provenon de tres fonts principalas:

A. Frasas

Exemples de diferents tipes d’enonciats (48 contorns per localitat), obtenguts de las responsas a una enquèsta d’intonacion. Aquela enquèsta es basada sus la que foguèt utilizada per Prieto (2001), e es pensada per evocar a l’entrevistat de situacions quotidianas simuladas. S'agís d’un metòde inductor ont lo cercaire presenta a l’enquestat una seria de situacions (per exemple: “Dintratz dins una botiga ont èretz pas jamai dintrat/da e demandatz s’an de mandarinas.”) e li demanda qué seriá çò que diriá dins cada situacion. Aquel metòde es especialment util perque permet d'obténer una granda varietat de contorns intonatius qu'es malaisit qu'aparescan amb los autres metòdes.

Pel moment, d'enquèstas, ne son estadas efectuadas dins las doas localitats de parla lemosina e las doas de parla lengadociana sus-dichas. Los enquestats son generalament de personas d'edat pro avançada per aver la lenga occitana coma lenga mairala, mas pas tròp perque la votz siá pro clara per èsser analizabla (Cf. donadas enquestats). Avèm cercat prioritàriament de femnas, mas es pas totjorn estat possible vista la situacion sociòlingüistica actuala de la lenga occitana.

L’enquèsta es constituida de 48 situacions, que caduna correspon a un tipe d’enonciat. Las frasas son estadas organizadas del biais seguent (Cf. enquèsta d’intonacion per una descripcion del tipe de frasas representadas dins cada rubrica):

  • Declarativas
  • Interrogativas absolutas
  • Interrogativas parcialas
  • Interrogativas reïterativas
  • Pregàrias e òrdres
  • Vocatius

Cada intonacion es descricha sus una ficha que conten lo contorn de frequéncia fondamentala dins lo format del programa Pitchworks, lo fichièr de son, la descripcion de la corba melodica, l’etiquetatge prosodic ToBI (Cf. Oc-ToBI), l'interpretacion de l’enonciat e l’esquèma del contorn intonatiu.

B. Map Tasks

Lo Map Task es una tasca validada de collaboracion entre un parelh de subjèctes, elaborada per los induire a produsir determinats patrons interrogatius. Cadun dels dos participants dispausa d'una mapa d’un luòc imaginari, definit per de dessenhs. Un dels dos interlocutors a sus la mapa un camin traçat (mapa_giver) e jòga lo ròtle de la persona que balha d'instruccions, o instruction-giver. Per contra, l’autre interlocutor a una version de la meteissa mapa que conten qualques diferéncias per rapòrt a l’autra e que, a mai, i a pas lo camin traçat dessús (mapa_follower). S'agís que lo qu'a pas lo camin traçat pause de questions a son interlocutor de tal biais que, amb l’ajuda de las responsas qu'obten, pòsca reprodusir lo meteis camin sus sa mapa.

Amb aquel mètode, avèm obtengut pel moment 3 enregistraments. De cada localitat òm pòt accedir a un enregistrament de Map Task en format àudio e a la transcripcion ortografica correspondenta (Cf. critèris de transcripcion). Los entrevistats son de personas de las meteissas caracteristicas que las de las enquèstas d'intonacion.

C. Entrevistas

Per cada localitat, se pòt trapar un extrach de vidèo e la transcripcion ortografica correspondenta (Cf. critèris de transcripcion). Aqueles extraches son de tres minutas, causidas dins d'entrevistas liuras als informadors de la localitat.

 

Personas enquestadas

Contacte

Atlàs interactiu de l’intonacion de l’occitan
Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge
Universitat Pompeu Fabra
08018 Barcelona
Corrièr-e: rafeu.sichel@upf.edu

GrEP   GrEP

© 2007-2010 Atlàs interactiu de l'intonacion de l'occitan

Amb lo supòrt economic de


En collaboracion amb


Mapas
Laboratori d’Informació Geogràfica i Teletecció (LIGIT), UAB