Descripció general

El Corpus de diàleg Map Task del català va començar l'any 2005 amb l'objectiu de recollir la diversitat de l'entonació interrogativa del català i va finalitzar l'any 2012. Actualment el corpus està format per 77 diàlegs (aprox. 12 h de gravació) transcrits ortogràficament. Els diàlegs han estat enregistrats en diferents poblacions del domini lingüístic català (vg. mapa dialectal) i cobreixen totes les àrees dialectals (alguerès, balear, català central, catala nord-occidental, català septentrional i valencià).

Aquest projecte s'insereix en un programa de recerca d'abast internacional que pretén arreplegar dades de diàleg en diferents llengües seguint la metodologia estàndard del Map Task (vg. HCRC Map Task Corpus Project). Actualment llengües com l'anglès, el suec, l'holandès, l'italià, el japonès i el portuguès ja compten amb extensos corpus Map Task.

llengua	diàlegs/hores d'enregistrament	any	participants	edat	gènere/altres
anglès americà	16 diàlegs	1999	8	adults	dones
anglès australià	19 h.		204	adults i joves	homes i dones
anglès britànic	36 hores		12-14 per varietat	16	homes i dones
holandès	8 converses	1999	4	estudiants
italià	44 diàlegs, 350 min			adults joves, nens
japonès	128 diàlegs: 22 h.	1994		estudiants	homes i dones
portuguès	64 diàlegs		32/8 quartets	estudiants	homes i dones
suec	50 minuts: 8000 paraules		4	30-40	1 home, 3 dones
català	12 hores aprox.	2005-2012	154	20-45	dones; amigues

Metodologia del Map Task

El Map Task és una tasca de col·laboració entre un parell de subjectes dissenyada per fomentar la producció de certs fenòmens lingüístics i que permet controlar al mateix temps alguns dels efectes del context (segments sonors, estructura informativa, estructura prosòdica dels mots). Cadascun dels dos participants té un mapa d’un lloc imaginari amb edificis i altres llocs singulars, com ara fonts o monuments. Un dels dos interlocutors té el mapa amb un camí traçat (mapa-giver1, mapa-giver2) i fa el paper de la persona que dóna instruccions, o instruction-giver. En canvi, l’altre interlocutor té una versió del mateix mapa que conté algunes diferències (ubicació dels llocs, el color d’aquests llocs, el nom) respecte de l’altre i que, a més, no té el camí traçat (mapa-follower1, mapa-follower2). Es tracta que qui no té el camí traçat faci preguntes al seu interlocutor de manera que, amb l’ajuda de les respostes que obtingui, pugui reproduir el mateix camí en el seu mapa.

Els noms dels llocs es varen triar amb la intenció que tinguessin consonants sonores i que la darrera paraula tingués l’accent en la penúltima o antepenúltima síl·laba. En el cas dels dialectes més diferenciats com el català septentrional o l'alguerès, el nom dels mapes s'ha adaptat a les característiques lèxiques del dialecte tenint sempre present la realitat sociolingüística d'aquests territoris.

Aquest mètode d’elicitació permet: a) aconseguir una gamma àmplia de contorns entonatius en condicions controlades i, al mateix temps, naturals; b) una bona interacció entre els participants; c) desplegar trets dialectals que en un context més controlat podrien no aparèixer.

Des de cada població es pot accedir a una gravació de Map Task en format àudio i a la transcripció ortogràfica corresponent (vg. criteris de transcripció). Alternativament, es pot accedir a les dades a partir del cercador des de la pàgina del Corpus.

Parlants

Els parlants són dones d'entre 20 i 35 anys, i amb estudis de grau mitjà o superior. La tasca sempre s'ha dut a terme amb parelles de parlants que es coneixien una a l'altra i que tenien un nivell de confiança prou alt. Almenys una de les parlants havia de ser de la localitat en qüestió i, en aquest cas, feia el paper d'instruction-follower.

Amb la intenció d'assegurar una total implicació dels parlants en la tasca, els participants varen rebre les següents instruccions:

a) La tasca consisteix a reproduir exactament la ruta que l’instruction-giver té. De manera que, si volguéssim comparar amb una quadrícula les dues rutes (l’original i la reproduïda), haurien de ser com més consemblants millor, fins al punt de tenir la mateixa inclinació, els mateixos graus en els revolts, etc.

b) L'instruction-giver no pot donar més informació que la que l’instruction-follower ha sol·licitat.

c) Els dos mapes poden no ser exactament iguals, hi pot haver algun error. Tot i així, la ruta ha de continuar sent la mateixa i passant pels mateixos llocs.

d) Els dos participants tenen la partida i l’arribada al mateix lloc.

e) Al final de la tasca poden confirmar ràpidament que la ruta que tenen és correcta (mitjançant preguntes concretes, repassant per on passa la ruta, etc.).

 

Enregistrament

La majoria dels enregistraments es varen dur a terme a casa d'un dels participants en un ambient totalment distès i només en format àudio. Les parlants s'asseien una davant l'altra amb algun objecte que impedís que es veiessin el mapa. Entre elles, però, hi podia haver contacte visual. Per als enregistraments, es va fer servir una gravadora Marantz professional (model PMD660), i dos micròfons AKG C 1000 S i Rode NTG 2.

Totes les dades, en diferents formats, són accessibles gratuïtament a través del web per a ús acadèmic i de recerca. Així, podeu escoltar els arxius de so en format .mp3 mentre seguiu la transcripció ortogràfica, o podeu, també, baixar-vos els arxius de so en format .wav.

Transcripció

El corpus complet està transcrit ortogràficament (vg. criteris de transcripció).