Criteris de transcripció ortogràfica

La transcripció ortogràfica dels contorns obtinguts en les enquestes, dels Map Tasks i de les entrevistes de l’Arxiu audiovisual dels dialectes catalans de les Illes Balears s’ha fet seguint les normes de l’ortografia catalana. No s’ha reflectit, per tant, en l’ortografia, la variació fonètica. Per això, en les fitxes que contenen els diferents contorns entonatius obtinguts en les enquestes, s’ha escrit vull, no “vui”; Santa Eulària, no “Santa Eulari”. En una altra sèrie de casos, en què hi havia un canvi rellevant pel que fa a l’estructura prosòdica, com ara el fet d’afegir o suprimir una síl·laba, hem optat per reflectir aquest canvi en la transcripció ortogràfica, com en el cas de “caramel·lo” per caramel, la preposició “an” davant l’article es o davant els demostratius, la contracció “pentura” per la locució adverbial per ventura, la deformació eufèmica “pardancs” per la interjecció es pardal! amb el sentit d’exclamació. L’elisió per contacte vocàlic s’ha indicat entre parèntesis, però només en el nivell de representació ortogràfica de les figures del programa Pitchworks. Ex.: I hi (a)niria en línia recta?

En el nivell de representació ortogràfica de les figures que mostren la transcripció prosòdica en Cat-ToBI, no s’han fet servir els punts ni les majúscules (com a http://www.ling.ohio-state.edu/~tobi/), però sí que s’han emprat les comes, els dos punts, i els signes d’interrogació i d’exclamació. Les comes s’han emprat seguint els criteris generals de puntuació i, per això, s’han utilitzat en les enumeracions, en els Vocatiu en els desplaçaments (focalitzacions i tematitzacions). En canvi, no s’ha fet servir coma entre el subjecte i el verb (a excepció dels subjectes focalitzats). Les focalitzacions s’han transcrit en majúscula tant al nivell de representació ortogràfica d’aquestes figures com en la presentació de l’enunciat. Ex.: LLIMONES, vull.

Quant als Map Tasks, les intervencions de cada participant s’han introduït amb el mot giver i follower. El participant que actua de giver té la tasca de donar tota aquella informació que li requereix el follower. El follower, que no té cap ruta al seu mapa, amb aquesta informació, intentarà dibuixar la ruta que el giver té especificada a partir dels establiments que, en principi, sí que són comuns als dos mapes, tot i que amb petites variacions: l’església no té el mateix nom, la casa no és del mateix color, etc. L’objectiu d’aquests canvis és poder introduir l’element sorpresa en el diàleg, per provocar més varietat encara de contorns entonatius. Hem utilitzat la cursiva i els parèntesis per indicar totes aquelles observacions de caire més extralingüístic com les pauses, el tipus de veu que s’hi utilitza, com es du a terme la intervenció (rient, amb sorpresa, dirigint-se a l’entrevistador…). En general hem intentat fer una transcripció al màxim d’ortogràfica llevat d’alguns casos en què hem cregut que era interessant reflectir la diversitat de solucions fonètiques perquè l’usuari pogués seguir amb més facilitat l’enregistrament a partir de la transcripció ortogràfica, com en el cas de la preposició “an” davant l’article es que alterna amb la contracció as, o en la pronúncia “ane què” o “ane quina” per a què i a quina.

En les transcripcions ortogràfiques dels vídeos de l’Arxiu Audiovisual dels dialectes catalans de les Illes Balears, les intervencions de cada participant s’han introduït amb el mot participant seguit d’un número (1, 2, 3...) que permet identificar el participant, ja que, just abans de la transcripció, cada número apareix relacionat amb el nom complet, l’edat i l’ofici de l’entrevistat. Les intervencions de l’entrevistador, quan n’hi havia, s’han introduït amb el mot entrevistador. La transcripció s’ha fet, com en el cas anterior, al màxim d’ortogràfica possible. També s’ha utilitzat la cursiva i els parèntesis per indicar observacions de caire extralingüístic.