català | english | español | occitan

Recèrca

Linhas de recèrca

Fonologia de l’intonacion de las lengas romanicas e etiquetatge prosodic
Una de las linhas de recèrca del grop es la descripcion completa e coerenta de la fonologia intonativa de las lengas romanicas (dins nòstre grop estudiam sustot lo catalan, lo castelhan, l'occitan, lo francés e lo sarde), çò que nos permet de desvolopar un sistèma d’etiquetatge prosodic comun basat sul modèl metric-autosegmental. Las donadas empiricas son basadas suls atlasses de l'intonacion, una aisina que nos permet de comparar los patrons prosodics entre lengas e entre varietats dialectalas.
 

 

Fonologia de l'intonacion

L'objectiu d'aquesta linha de recèrca es d'analisar la foncion fonologica e lo significat dels contrastes intonatius del catalan e del castelhan. Las tascas de conduchas (experiéncias d'identificacion e de discriminacion, tascas de gating, d'adeqüacion e d'imitacion) e las tascas electrofisiologicas (potencials per eveniments) nos permeton de determinar las categorias intonativas de la fonologia de l'intonacion d'aquelas doas lengas. Aital, estudiam la caracterizacion dels diferents tipes de significat qu'implican los contrastes intonatius en catalan e en castelhan, per tal d'establir una teoria formala de l'interpretacion semantica e pragmatica de la prosodia, e de la relacion entre gramatica e prosodia.
 

 

Prosodia audiovisuala

Se sap plan qu'un dels aspèctes fondamentals de la comunicacion umana es la capacitat d'emplegar la prosodia e los gèstes corporals e facials, a mai d’estructuras sintacticas e lexicalas. Los estudis sus la prosodia se son centrats sustot suls aspèctes sonòrs de la parla; ça que la, lo son e los gèstes son en estrecha relacion. Lo supòrt visual es clarament important, per exemple, per l'alternança de torns de paraula, per l'expression d'emocions e d'estats d'anma, pel gra de fisança de las responsas e per l'organizacion informativa del discors. L'objectiu de la recèrca en prosodia audiovisuala es d'analizar los senhals comunicatius corporals que los locutors se mandan mutualament en interagir, que siá a travèrs de gèstes, de movements del cap o d'expressions facials, a mai d'estudiar la contribucion de la prosodia visuala e de la prosodia auditiva a l'interpretacion de la prosodia. La recèrca se mena a tèrme amb d'experiéncias de produccion e de percepcion per analizar l'informacion auditiva e visuala coerente o incoerenta (en tot aplicant l'efièch McGurk a la prosodia).
 

 

L'aquisicion de la prosodia audiovisuala

Se sap que l'aquisicion de la prosodia e dels gèstes comença tre las fasas inicialas del desvolopament del lengatge. Mentre que son encara dins l'utèr, los nenons pòdon identificar la votz de la maire e desvolopan una sensibilitat per la reconeissença dels patrons ritmics e intonatius de lor lenga nativa. Son tanben sensibles a d’estimulús visuals d'autres èssers umans, per exemple los novèls nascuts imitan d’expressions de cara dels adultes. Avèm tanben d’indicis que los mainatges, tre lors primièrs mots, produsisson de patrons intonatius per diferentas fins. Ça que la, nòstra coneissença sus aqueste desolopament de la prosodia e dels gèstes e sa relacion amb l'aquisicion del sens es encara fòrça limitat. Aqueste projècte visa a emplir aqueste vuèg. L’ipotèsi centrala es que los gèstes e la prosodia ajudan plan als mainatges per l’aquisicion del sens. Una de las tòcas del projecte serà d’investigar cossí los mainatges utilizan l’intonacion e los gèstes per rapòrt a l’aprendissatge de diferents senses semantics.
 

 

La relacion temporala entre prosodia e gèstes

De recèrcas recentas an demostrat que la part mai significativa del gèst (nomenada stroke) es generalament coordenada amb la part mai proeminenta de la parla (la sillaba accentuada lexicalament o pel biais de l’intonacion). Mas encara se sap pas clarament quines son los ponches d’ancoratge prosodics que se coordenan amb los gèstes. Aqueste projècte a per tòca d'investigar los patrons de coordinacion entre l’estructura prosodica e la gestuala. Nòstres primièrs resultats demòstran que los pics intonatius (dins la condicion de fòcus contrastiu) agisson coma ponch d’ancoratge pels ponches culminants dels gèstes deïctics (çò es, mostrar amb lo det o amb la man). Un de nòstres objectius a long tèrme es d'investigar aqueles patrons de sincronizacion entre prosodia e gèst dins un còrpus de parla espontanèa.

Aqueste projècte inclòu tanben una part d’aquisicion. Abans de prononciar lors primièrs mots, los enfants son capables de comunicar per gèstes e vocalizacions. Volèm investigar las questions seguentas: (a) Cossí se desvolopan los gèstes per rapòrt a la parla pendent lo periòde de babilhatge? (b) Dins l’estapa del babilhatge, cossí se sincronizan los gèstes deïctics amb la parla? (c) Cossí fonciona aquela sincronizacion temporala en çò dels enfants en comparason amb los adultes?

 

 

Lo processament cognitiu de la prosodia

I a una question qu’a captat l'interès dels psicològs cognitius, dels cercaires dels mèdias e dels lingüistas: es cossí lo cervèl procèssa los messatges audiovisuals e, en particular, la parla. La recèrca sus aquesta matèria a demostrat que lo biais de dire quicòm es tant important coma çò que se ditz. Es per aquò que d’unes autors an provat que la prosodia es un factor determinant pel processament cognitiu dels messatges. Se l'emplec adequat de las estrategias prosodicas es essencial dins lo procèssus comunicatiu, es possible de conclure que l’estudi de la percepcion e del processament de la prosodia es fondamental per comprene cossí lo sistèma cognitiu uman procèssa los messatges. Alavetz, l'objectiu general d'aqueste projècte es de determinar cossí las diferentas estrategias prosodicas aplicadas a de messatges audiovisuals provòcan de diferèncias de percepcion e modifican los nivèls d'atencion e de memòria del qu’escota.

 

 

Lo processament cognitiu de la prosodia

Sabem que un ús apropiat de les estratègies prosòdiques i gestuals és fonamental en el procesament del llenguatge, i que aquestes estratègies poden millorar la comprensió del missatge expressat pel parlant. Aquest projecte investiga els beneficis de la prosòdia i dels gestos (així com la integracio conjunta del gest i la prosòdia) en el procesament cognitiu dels missatges, així com en tasques d'aprenentatge de segones llengües. És possible afirmar que l'estudi del procesament de la prosòdia és crucial per a comprendre com el sistema cognitiu humà processa els missatges? L'objectiu general del projecte serà determinar com diverses estratègies prosòdiques i gestuals que fem servir als missatges audiovisuals (a) propicien millores perceptives i modifiquen els nivells d'atenció i memòria de l'oient, i (b) produeixen aspectes beneficiosos en tasques d'aprenentatge general i d'adquisicio de primeres i segones llengües. Igualment, hem planificat investigar el valor comunicatiu de la prosòdia i els gestos acompanyats de parla (co-speech gestures) en poblacions amb patologies del desenvolupament neurològic caracteritzades per presentar dificultats en la producció del llenguatge verbal i no verbal i en els patrons d'integració social (com ara en poblacions amb trastorn específic del llenguatge, amb trastorn de l'espectre autista o amb síndrome d'Asperger)..

 

 

 

Projèctes de recèrca finançats

Untitled Document

  • Intonational and gestural meaning in language.
    (MINECO, Ministerio de Economía y Competitividad / Spanish Ministry of Economy and Competitiveness; ref.: FFI2015-66533-P; 01/01/2016 - 31/12/2018).
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Lluïsa Astruc, Joan Borràs-Comes, Teresa Cabré, Eva Estebas, Santiago González-Fuente, Alfonso Igualada, Evi Kiagia, Olga Kushch, Iris Hübscher, Maria Ohannesian.
    Amount of the subvention: 60.000 €
  • Grup de Recerca Consolidat (GRC) Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP).
    (Pla de Recerca de Catalunya: 2014 SGR _ 925, 01/01/14 - 31/12/16).
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Lourdes Aguilar, Joan Borràs-Comes, Carme de-la-Mota, Emma Rodero, Yurena María Gutiérrez, Santiago González-Fuente, Núria Esteve Gibert, Alfonso Igualada, Olga Kushch, Iris Hübscher, Rafèu Sichel.
    Amount of the subvention: 14.000 €

 

Projèctes de recèrca finançats precedents

Untitled Document

  • Juguem a comunicar millor! La millora de la competència prosòdica com a via d'integració educativa i d'inclusió social de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la discapacitat.
    (RECERCAIXA, 2013, project awarded by Obra Social 'La Caixa', February 28, 2014 - February 28, 2016).
    Investigadora principal: Lourdes Aguilar
    Amount of the subvention: 77.642,60 €
  • Gestures, prosody and linguistic structure.
    (Ministerio de Economía y Competitividad [Ref.: BFU2012-31995], 01/01/2013- 31/12/2015).
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Lluïsa Astruc, Meghan Armstrong, Joan Borràs-Comes, Teresa Cabré, Eva Estebas, Núria Esteve, Santiago González-Fuente, María Ohannesian, Maria del Mar Vanrell.
    Amount of the subvention: 60.000 €
  • Prosodic strategies to improve the attention and recall of a listener exposed to an auditory stimulus
    (European Union [PIOF-GA-2012-328636], 2013 – 2016).
    Investigadora principal: Emma Rodero.
    Amount of the subvention: 313.080 €
  • Els precursors del llenguatge. Una guia TIC per a pares i educadors.
    (RECERCAIXA 2012, project awarded by Obra Social ‘La Caixa’, February 28, 2013 – February 28, 2015).
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Laura Bosch, Núria Esteve, Alfonso Igualada, Ferran Pons, Jorgina Solé.
    Amount of the subvention: 74.917,61 €
  • Grup de Recerca Emergent (GRE) Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP)
    (Pla de Recerca de Catalunya: 2009 SGR-701, 29/09/09 - 30/​04/14)
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Lourdes Aguilar, Meghan Armstrong, Lluïsa Astruc, Joan Borràs-Comes, Verònica Crespo-Sendra, Núria Esteve Gibert, Carme de-la-Mota, Eva Estebas, Rafèu Sichel-Bazin, Maria del Mar Vanrell.
    Amount of the subvention: 33.600 €
  • Modelización de los fenómenos prosódicos del español y catalán a partir del corpus Glissando.
    (Ministerio de Educación y Ciencia FFI 2011-29559-C02-02, January 2011 - December 2013)
    Investigadora principal: Lourdes Aguilar
    Membres subprojecte UAB: Mercedes Cabrera, Carme de-la-Mota, Eva Estebas, Francisco Vizcaíno.
  • The role of tonal scaling and tonal alignment in distinguishing intonational categories in Catalan and Spanish.
    (Ministerio de Ciencia e Innovación [Ref.: FFI2009-07648/FILO], January 1st, 2010 - December 31st, 2012)
    Investigadora principal: Pilar Prieto.
    Membres: Lluïsa Astruc, Meghan Armstrong, Joan Borràs-Comes, Teresa Cabré, Verònica Crespo-Sendra, Eva Estebas, Núria Esteve, María Ohannesian, Maria del Mar Vanrell.
    Amount of the subvention: 88.330 €

Design and implementation: Optimitza.cat / Joan Borràs-Comes