Balear (Pollença)

Pollença, 20 de gener de 2000

Entrevistador: J. C.

Participant 1:
—Nom: C. V.
—Professió: botiguera
—Lloc de naixement: Pollença
—Any de naixement: 1931

Tema: cançons populars

Durada: 3 min 48 s

1r FRAGMENT

PARTICIPANT 1: ...que tenia la deshonra massa grossa, que tot d’una li feien gloses, i ell diu: —Ja te defensaré. I se n’anaren an u ball i tot d’una que arribaren ja se posaren a fer-li una glosa a ella, i ell tot d’una contesta, diu: Na Catalina deu dir, / que som de desgraciada, / som viuda i no som casada / i l’home ha mort fadrí. / Bon Jesús, duis-me’n a mi /si he de ser deshonrada. I llavor diu: “Escoltareu lo que he dit, / una i una altra vegada. / Catalina agraciada / si amb mi et veus esser casada, [0:30] / en seràs més respectada / que la reina passejada / amb tropes per tot Madrid.” I llavor li feien l’altra a ella i ell torna contestar. Diu: “Tants anys la desig servir / com estels al cel hi ha, / o grans d’arena hi ha a mar /o pel món fulles de pi”. Diu, “si t’estorbes a venir, / ma pena redoblarà”. Diu: “Te redobl tantes vegades / com lletres hi ha en papers / o per la mar ulls de peix /o fulles de blat que han nades, / o culpes que han confessades / a baix du peu du confès. / Si vols que te’n digui més, [1:30] / dins u cap me n’han quedades.”

2n FRAGMENT

PARTICIPANT 1: Si voleu que vos ne digui una, una que sé però és, no sé com l’he d’explicar però és, se diu En u palàcio del rei.

ENTREVISTADOR: Què és? Una codolada?

PARTICIPANT 2: Sí, sí com una codolada. Diu: “En u palàcio del rei / hi havia una herba mala”, diu, “de què va gustar la reina / l’en romangué enganada.” Diu: “Set doctors la visitaren, / los millors de dins Granada,” diu, “los set varen consultar / que la reina era enganada.” Diu: “A los quatre ja l’anava [1:30] / i la gent res no sabia / més que la seva criada / que la calçava i vestia.” Diu: “Un dia se disgustaren / diguent que la cuaria.” Diu: “No m’acuu bona criada, / no m’acuu criada mia.” Diu: “Tan prest se’n va anar a sa mare / i li contà lo que sabia, / que donya Maria Orraca / tres hijos i un que venia.” Diu: “Quan la reina sent això / luego va caure esmortida.” Diu: “Vine aquí la mala infanta, / vine aquí la mala filla. / Si lo que m’han dit és ver / de foc t’hi abrasaria.” Diu: “No cregueu un tal ma mare, / no cregueu un tal, amor mia; [2:00] / tan donzelleta som ara / com vós l’hora qui em paríreu.” Diu: “Quan deia aquestes paraules, / un dolor de part sentia.” Diu: “Tragué el cap a la ventana / per veure lo que venia.” Diu: “Va veure u comte en Carlà, / a mirall de la seva vista.” Diu: “Vine aquí comte en Carlà / i te’n portaràs tun hijo, / el donaràs a criar / a la donya Blanca Polida.” Diu: “No li planguis u doblers, / sol que sigui bona dida.” Diu: “Mentre baixà per l’escala / amb lo rei fonc encontrido.” Diu: “Què portes comte en Carlà”, [2:30] diu, “què portes davall u cinto.” Diu: “Ametles tendres, senyor rei, / que són molt apropiades, / que són bones per curar / dames que estan enganades.” Diu: “Me’n voldries vendre un quern, / per ma filla que està mala?” Diu: “Jo me’n guardaré molt prou, / jo les duc molt ben comptades.” Diu: “Mentre baixà per l’escala, / jo les duc molt ben comptades.” Diu: “El rei va fer fer unes dites / que la filla havien de penjar, / i li diuen: comte, vat aquí la reina / que la duen a penjar.” [3:00] Diu: “Que la matin, que la pengin, / que la deixin de penjar; / ella no és germana meva / que jo l’hagi de plorar.” Diu: “Tan prest se vesteix de frare / per anar-la a confessar.” Diu: “L’agafà per la mà blanca / i la s’emmena a l’altar.” Diu: “Se confessi senyoreta / que a temps no hi sirà demà, / que té la vida curteta / i son pare la fa penjar.” I ella diu: “Senyor meu jo ni el (a)cús / per mos pecats confessar, / que ni vaig dormir una noche / amb lo comte don Carlà.” Diu: “Quan n’hi vaig haver dormit una, / cada vespre hi vaig tornar.” Diu: “Per penitència li don [3:30] / que un beso m’ha de donar.” I ella li contesta: “Perdon senyor en su altesa: / boca que don Carlos besa, / frare no la pot tocar.” I ell diu: “Que se detenguin les forques, / que això no s’ha de passar / que si la reina ha pecat / don Carlos s’hi vol casar.”