Català nord-occidental (Tortosa)

Tortosa, 21 de novembre de 2008

Entrevistador: R. C. (Lleida)

Participant 1:
—Nom: M. E.
—Professió: jubilada
—Lloc de naixement: Tortosa
—Any de naixement: 1930

Tema: Guerra Civil

Durada: 3 min 08 s

PARTICIPANT 1: I estàvem allí, i jo me'n recordo que jugava amb la meua germaneta... Jugàvem en uns marges que tenen unes pedres blanques...molt bé... I veiem que ve un...un...un xic que devia ser... No ho sé! Jo és que li veig la cara! Així una mica ros, sense afaitar. Tenia saliva per aquí. Unes botes! I caminava. I mos va agafar temor i mo(s)'n vam anar corrents a la caseta de la montanya i vam cridar el pare. I...i...i la mare mos va amagar a naltros i va sortir la mare i el pare i aquell xic parlava [0:30] en castellà... Primer que tot los va demanar perdó si els molestava i que no venia a fer-mos res sinó que venia a demanar-mos un favor. I va dir si natros érem los amos d'allí. I el pare va dir que sí. Diu: "I vostè m'indicaria per on se pot anar que no sigue carretera, que pugue crusar les montanyes i arribar a Girona per a crusar la frontera?" I llavors vam pensar que era un xic que desertava o que l'acaçaven o lo que sigue... [1:00] Perquè jo recordo que si parlaven en castellà, en aquell temps, estaven castigats. Per què, no ho sé. No ho entenia! Però la persona que parlava en castellà representava com si fos de l'altre bando. No sé per què! Pos aquell xic mos va parlar en castellà i va dir que tenia molta set. Que per favor que li donéssem aigua. I allavons, allí, l'aigua que bevíem era de una cisterna i que teníem un poal daixò...metàl·lic. La mare va poar. Que estava l'aigua fresqueta. [1:30] I me'n recordo com si ara fos. Ma germana i jo mos miràvem...! I amb un poal no li durava gaire i després d'un, l'altre. Va beure! Es veu que era allò, que tenia set! Pobret! I... i la meua mare li va preguntar si tenia gana. Pareu compte lo que mos va quedar! La mare li va preguntar si tenia gana i va dir que sí. I la mare va traure... Sabeu lo...? No sé. Suposo que ho coneixeu. Aquells pans de pagesos, que era tot un pa... N'hi havien de mig quilo, de quilo... Pos aquells pans de mig quilo no el comprava gros perquè es feia més sec. [2:00] Però aquell pa de mig quilo, la mare el va partir pel mig i el va buidar, tota la molla de dins. I com era prop de dinar, la mare tenia... Sabeu lo que és samfaina, que diem a Tortosa? Pos li va omplir tot de samfaina i dos sardines fregides d'aquelles salades... Era el dinar que teníem! L'hi va posar a dins. Va tornar-ho a tapar amb lo... amb lo pa que havia tret i allavons, claro, ell no portava res. [2:30] I allí no teníem... No existia les bosses de plàstic. La mare va agafar uns trossos de diari i diu: "mira, lo diari, aquí, no va bé però...". Allí el va embolicar, i se'n va anar... Portava una cantimplora, que natros, allò, no ho havíem vist mai. Pensàvem: "una botella de ferro! Una botella de ferro", dèiem. Així redona, saps allò? Los ho van omplir... L'hi van omplir d'aigua... No mos va besar perquè es veu que li va fer respecte allò. Se'n va anar... A mon pare li va agafar los ombros i tot, i li va agrair molt i allavons lo pare va dir: "este trosset és molt perillós. Jo vindré. L'acompanyaré i l'acaminaré per un altre puesto". [3:08]