Català central (Vilafranca del Penedès)

Vilafranca del Penedès, 18 de març de 2010

Entrevistadora 1: N. A. (Manresa)

Entrevistadora 2: N. E. (Torrelavit)

Participant 1:
—Nom: C. M.
—Professió: jubilada
—Lloc de naixement: Vilafranca del Penedès
—Any de naixement: 1933

Participant 2:
—Nom: C. M.
—Professió: jubilada
—Lloc de naixement: Vilafranca del Penedès
—Any de naixement: 1935

Tema: la festa major d'antany

Durada:16 min 16 s

PARTICIPANT 1: A veure. La festa major la decidia l’ajuntament. El poble no hi intervenia per res i s’ho trobava fet. I escollien... hi havia un grup de famílies, generalment, perquè: el drac, la família del Josep Colomer,

PARTICIPANT 2: Portaven el drac.

PARTICIPANT 1: Va començar el seu pare,

PARTICIPANT 2: El drac, sí.

PARTICIPANT 1: I después va posar els seus dos fills.

PARTICIPANT 2: Però, bueno, no hi havia tantes coses com ara.

PARTICIPANT 1: I aleshores... no, no hi havia tantes coses. Però, bueno, però els primers, ja fa molts anys.

PARTICIPANT 2: Però tants balls com n’hi ha ara.. no sé si n’hi ha dotze o tretze, [0:30] o hasta més! Allavorens eren...

PARTICIPANT 1: Els capgrossos alguns sí que hi eren.

PARTICIPANT 2: Hi havia els gegants...

PARTICIPANT 1: Els bastoners, els nois...

PARTICIPANT 2: Els gegants, els diables...

PARTICIPANT 1: Els nois de l’acció catòlica, però eren grups així els que ho formaven, no era el poble. El poble ha sigut des de que va començar més la democràcia, que en diuen, que allavorens ja es va obrir, ja se’n van cuidar més el poble.

PARTICIPANT 2: Sí, però era tot diferent. Hasta l’ofici: l’ofici de l’àngel dels d’ara, no s’assemblen de res.

(mòbil)

[1:00]

PARTICIPANT 2: Això és un mòbil.

ENTREVISTADOR 1: Bueno, doncs continuem, ja és igual. Així que... l’ofici, era diferent?

PARTICIPANT 2: I així, abans hi tenien que anar tots els... tots els empleats, els municipals, tots tenien que anar a l’ofici, tant  com si li agradava com si no. L’alcalde...

PARTICIPANT 1: A més a més, com que aquí hi havia quartel,

PARTICIPANT 2: Quartel...

PARTICIPANT 1: allavorens també hi anava un grup de soldats,

PARTICIPANT 2: De soldats...

[1:30]

PARTICIPANT 1: que eren els que tocaven a l’hora de... a l’hora de la consagració es tocava la trompeta, i tocaven, no sé quin tipus d’himne tocaven, i... però a més a més era això: tothom passava llista...

PARTICIPANT 2: Tothom tenia que anar-hi.

PARTICIPANT 1: Passava llista.

PARTICIPANT 2: Per obligació. Bueno, el poble, diguéssim, qui no hi volia anar no hi anava, però tothom que era oficial, tenia que anar-hi.

PARTICIPANT 1: El poble no comptava.

PARTICIPANT 2: Tots tenien que firmar.

PARTICIPANT 1: El poble no comptava.

PARTICIPANT 2: I ara això, ara ja no, ara ja...

PARTICIPANT 1: I els Administradors, doncs, sempre eren triats per l’alcalde i l’ajuntament. [2:00] Generalment, gent benestant. Si no eren benestants, ja no hi entraven.

ENTREVISTADOR 1: Ja...

PARTICIPANT 1: Vull dir que sí, la festa major se seguia, perquè era bonica i a la gent agradava, però... tothom quedava més al marge. I se celebrava la festa major a les cases.

PARTICIPANT 2: No, a les cases sí.

PARTICIPANT 1: Sí. A les cases sempre. Però no era, no era això d’ara.

PARTICIPANT 2: I a la Rambla, tot... la nòria i tot això, però vull dir...

PARTICIPANT 1: I les paradetes...

PARTICIPANT 2: El com... el que es viu ara, [2:30] aquest ambient que hi ha ara, hasta amb els gotjos, els gotjos sol, ara a l’iglésia, és que no hi cap... no hi cap ningú, eh? Almenos un cop a l’any que és el que diu el senyor rector, que hi ha l’iglésia plena de dalt a baix de jovent. En canvi, abans, jo poques vegades havia anat a gotjos. Poques o casi gens.

PARTICIPANT 1: Ni casi els coneixíem.

PARTICIPANT 2: Ni casi els coneixíem, els gotjos.

PARTICIPANT 1: Hi havia moltes sardanes, ara no n’hi ha. Vull dir: en coses s’ha perdut i en coses s’ha guanyat.

PARTICIPANT 2: Bueno, n’hi torna a haver una mica més que ho ni havia...

PARTICIPANT 1: Sí, bueno...

PARTICIPANT 2: Però el que era abans, no. [3:00] Ara, tot això dels gotjos...

PARTICIPANT 1: També hi havia molta gent que ballava sardanes, i ara n’hi ha poca, vull dir que...

PARTICIPANT 2: Com el pregó, el pregó que es fa ara i la gent que hi va, amb el que era abans, tampoc s’assembla en res. Ara es viu més. Sobretot el jovent, eh? El jovent ara és a tot arreu, tot arreu, i abans quedàvem a...

PARTICIPANT 1: Era diferent...

PARTICIPANT 2: Primera que no eren tanta gent com ara, eh? (riu)

PARTICIPANT 1: No, bueno... Però quedava tot més marcat, més per obligació, més de cara...

PARTICIPANT 2: Ara, t’ho passaves bé, eh? [3:30] Com que no teníem res més, ens ho passàvem bé (riuen i parlen alhora).

PARTICIPANT 1: Els balls eren diferents. Es feia el ball al Casal, al Casino, i després a l’Agrícol...

PARTICIPANT 2: A l’Agrícol, sí.

PARTICIPANT 1: es feia un ball se senyors.

PARTICIPANT 2: Amb vestits llargs.

PARTICIPANT 1:  I allavorens les noies anaven amb vestits llargs.

PARTICIPANT 2: Sí! Totes amb vestits llargs.

PARTICIPANT 1:  Això parlem de... jo devia tenir catorze, quinze anys.

PARTICIPANT 2:  Una mica més.

PARTICIPANT 1:  No...

PARTICIPANT 2: Una mica més gran.

PARTICIPANT 1:  No massa. No massa.

PARTICIPANT 2: Perquè jo me’n recordo... quan sortien a la mitja part del ball, [4:00] anaven aquí a la Rambla amb els seus vestits que quedàvem totes que ens queia... bueno, la bava (riu)

PARTICIPANT 1:  Al casal era més el ball de tothom, i al Casino quedava un entremig.

PARTICIPANT 2: Un entremig, sí.

PARTICIPANT 1: Tampoc no hi anava tothom, però tampoc no era la...senyorio de Vilafranca.

PARTICIPANT 2: Sí, era tota la categoria.

PARTICIPANT 1: Sí, tot era un sentit molt diferent d’ara, sí.

PARTICIPANT 2: Però, bueno, els demés que érem joves i canalla [4:30], tots

PARTICIPANT 1: Ah, no! Solsament anar a la rambla i...

PARTICIPANT 2: Perquè a l’entrada a Sant Fèlix, no és per d’allò, però per gentada igual que ara. Això sí. Entraves així, eh? Sorties d’allà... casi t’hi portaven, eh?

ENTREVISTADOR 1: És que és una de les parts, no, més... més bèsties de la festa major, per això.

PARTICIPANT 1: Sí, sí, una de les més importants.

PARTICIPANT 2: Només hi pot anar gent jove, casi, eh?

ENTREVISTADOR 1: Bueno, ara potser sí, amb tot el

PARTICIPANT 2: No, no, llavors però també acabaves així, atapeït. Me’n recordo que sorties casi... casi  [5:00] embolat des d’allà dintre. Però, però bé...

PARTICIPANT 1: Llavors, Sant Fèlix també, era el cos de portants, com ara, també el portaven, i ademés... i hi havia molta gent al cos de portants. Després a la processó, era diferenta, perquè ara els capellans no hi van, a l’època era diferent.

PARTICIPANT 2: Ara hi va sol, Sant Fèlix.

PARTICIPANT 1: hi anaven els capellans, i allavorens hi anaven amb atxes i hi anaven una quantitat d’atxes i torxes, no sé què...

PARTICIPANT 2: Amb torxes.

PARTICIPANT 1: Torxes (riu) [5:30] hi anaven una quantitat de gent. Generalment alguns passaven llista, perquè allavorens hi havia la Trinitat i Santa Maria, i també eren dos móns diferents. Hi havia gent que comptaven els de Santa Maria i els que comptaven els de la Trinitat. NO, era tot... era un món molt diferent.

ENTREVISTADOR 1: Eren grups de dins la processó?

PARTICIPANT 1: No, generalment s’ajuntava tothom, però allavorens sempre miraven si hi anaven més de... de la Trinitat o si n’hi anaven més de Santa Maria.

PARTICIPANT 2: Les parròquies. Abans hi havia una mica d’allò, [6:00] Com ara no hi és ara, allavorens

PARTICIPANT 1: Allavorens eren dues parròquies.

PARTICIPANT 2: Bueno, mig Vilafranca perteneixia a la Trinitat, mig Vilafranca perteneixia a Santa Maria. Allavorens els enterros de la Trinitat a la Trinitat, els de Vilafranca a Vilafranca. Ai, Santa Maria. Vull dir, que a mig poble quedava separat.

PARTICIPANT 1: El que passa és que allavorens hi havia uns quants que portaven aquesta mica de... de guerres o batalles o comptes o digueu com vulgueu, de veure qui guanyava, qui... o qui... bueno, és igual, passar comptes. [6:30] I allavorens era una processó... era processó! Ara no saps....

PARTICIPANT 2: Bueno, ara hi ha tots els balls, els castellers, i ara torna a haver-hi bastanta... bastanta gent amb antorxes, ara, eh?

PARTICIPANT 1: Sí, hi tornen a anar, sí.

PARTICIPANT 2: Perquè, vull dir, déu n’hi do, déu n’hi do la gent que hi torna a anar! Allavorens Sant Fèlix, l’últim, pobret, i al darrere la banda.

ENTREVISTADOR 1: I això, això de que Sant Fèlix se’n vagi a una casa o l’altra durant l’any sempre hi ha sigut o...?

PARTICIPANT 1: No, no, no, ni pensar-hi! [7:00] Sant Fèlix només es guardava a cal Pepito Esteve.

PARTICIPANT 2: El Pepito Esteve... potser sí, potser sí.

PARTICIPANT 1: El Pepito Esteve, el guardava. El Pepito Esteve era

PARTICIPANT 2: Però ja fa anys que va a casa (parlen alhora)

PARTICIPANT 1: Des de que es va... des de que es va començar a fer la festa major...

PARTICIPANT 2: Més oberta.

PARTICIPANT 1: Més oberta. Però... i els primera anys tampoc no es feia, després es va començar a fer. Però allavorens no, allavorens quedava tancat a Santa Maria. A vegades hi havia hagut una època de... dues imatges o una imatge més petita i una més gran. [7:30] I, llavors aquell, el Pepito Esteve era un personatge aquí a Vilafranca, de la Impremta Esteve, tu hauries de sapiguer on t’és...

ENTREVISTADOR 2: Sí, aquí a les voltes, no?

PARTICIPANT 1: Això mateix! Doncs, el pare d’aquest noi, el pare, i allavorens aquest anava sempre al mig de les processons i anava... i posava ordre, i així. I allavorens a l’iglésia era uns dels que hi estava més posats per di... per arreglar coses i això. I Sant Fèlix s’havia guardat... no sé si sempre cada any o

PARTICIPANT 2: Exceptuant... [8:00] És dels sants que han sigut menus a l’iglésia.

PARTICIPANT 1: No, no, però aquest

PARTICIPANT 2: No, sí, és que és veritat! (riuen)

PARTICIPANT 1: Aquest el tenia a casa seva.

PARTICIPANT 2: És veritat! Per això et dic que no... és un sant d’aquests que...

PARTICIPANT 1: Allavorens, com que ell era de fusta, esclar, també necessitava una neteja, i necessitava

PARTICIPANT 2: Pobre Sant Fèlix!

PARTICIPANT 1: I quan arribava el temps tornava a sortir de cal Pepito Esteve

PARTICIPANT 2: Abans el vestien de capellà, ara va vestit de...

PARTICIPANT 1: Bueno, ha anat vàries... varios vestits, així, no?

PARTICIPANT 2: Sí, però ara... ara ja va una miqueta més bé, ara està més bé, el Sant Fèlix d’ara.

PARTICIPANT 1: Més modern, més modern. (riu)

PARTICIPANT 2: Bueno, va més modern, però és més maco, que no pas quan anava amb aquell pal, el pal que li ballava així, i vestit de... vestit de ca... de capellà, amb el porquet i la...

PARTICIPANT 1: Però hi ha hagut vàries, varios...

PARTICIPANT 2: I ara passa una temporada a casa de cada Administrador. I la gent hi va, eh?, a veure’l, i a portar-li flors, i a resar-hi...

PARTICIPANT 1: I a resar...

PARTICIPANT 2: Sí, sí. Vull dir que la gent, encara que estigui en una casa particular, [9:00] la gent...

ENTREVISTADOR 1: Això és una de les coses que més em va sorprendre, perquè un any vaig enganxar el dia que el portaven a casa del nou Administrador, o...  i que ara sé com, ostres!

PARTICIPANT 1: Es fa una festassa!

ENTREVISTADOR 1: Sí, sí, en aquell carrer va haver-hi una festa, i... la veritat és que...

PARTICIPANT 1: Sí, sí, es fa una festassa!

PARTICIPANT 2: Els capellans nous que han anat venint, això no... no ho havien vist mai.

ENTREVISTADOR 1: Sí, sí, sí.

PARTICIPANT 2: El primer dia surt de ca l’administrador, després hi ha la processó normal que torna a entrar a l’iglésia, i después se’n torna a casa d’un altre Administrador. I fins que torna a arribar [9:30] Sant Fèlix ja no torna a sortir. Ja no torna a entrar a l’iglésia.

PARTICIPANT 1: Casa tres mesos va en una casa.

PARTICIPANT 2: Vull dir que...

PARTICIPANT 1: Allavorens amb tot això... Quedava molt lluny.

PARTICIPANT 2: Allavorens no es feia la festa com es fa ara, eh?

ENTREVISTADOR 1: I els castellers, hi eren allavors?

PARTICIPANT 2: Sí, sí.

PARTICIPANT 1: Els castellers no sé quants anys fa, fa bastants anys que estan. Mira, ara

(timbre)

PARTICIPANT 1: No, no. Vénen a buscar una cosa. Guaita, ajusta la porta, si no et fa res. (cop de porta) No cal, això mateix.

[10:00]