Català central (Berga)

Berga, 27 de febrer de 2008

Entrevistadora: M. N. (Berga)

Participant 1:
—Nom: M. R.
—Professió: Restauradora de mobles antics
—Lloc de naixement: Borredà (Berga)
—Edat: 53

Tema: anècdotes i costums antics

Durada: 3 min 12 s

PARTICIPANT 1: Hi havia l'escola nacional, de nens i nenes, niños i niñas, clar. I l'escola de monges... l'escola privada de monges, que a l'esc.. a les monges els nens només hi podien anar fins a sis anys i llavors havien d'anar a l'escola nacional. I les nenes... bueno, esclar, les nenes bàsicament anàvem totes a ... l'escola dels... a l'escola nacional els nens... l'escola dels nens hi havien com cinquanta o seixanta... nens, i les nenes no arribaven mai a deu. Eren, mira, els, els... les quatre [0:30] que no volien que anessin amb les monges, els quatre que quedaven... afectes... a la República, que no volien que anessin a les monges.

I a l'escola de monges, nosaltres també, era la classe dels grans i la classe dels petits. La classe dels grans, jo què sé!, anàvem des de..., des de sis anys, fins a catorze... I allà, bueno, pues, no sé, també devíem ser quaranta o cinquanta... Les monges que ens ensenyaven pràcticament no sabien res [1:00]. N'hi havia alguna que era una histèrica que havia de sortir a mig dematí, que li agafaven uns atacs de plorera i se n'havia d'anar a plorar... això ho vam saber més tard, eh? en aquell moment no vam saber-ho. I llavons venia la... la... quan passava una crisis d'aquestes venia l'hermana Inés, que era l'hermana que servia tot: era la cuinera, la fregona, la... bueno, una mica un fregallot era, pobra. I venia a fer-nos classe aquella, que encara sabia menos que les altres, que ja és dir! Bueno, la última que vam tenir, l'hermana Roser, aquella... aquella [1:30] ... aquella estava una mica més bé, estava una mica més... més centrada i... tenia unes miques més de coneixements. Però... les altres... havíem tingut... Hi havia una que es deia... una... una que estava, pobra, ben desquiciada. L'hermana Margarita, aquella... aquella si que era un cas, pobra monja! En fi, és això.

Hi havia l'hermana Rosa... Jo me'n recordo que es va morir una... una monja, que es deia hermana Pilar, que era la més gran, i la que és... i després venia l'hermana Rosa [2:00], que era la... que feia classe als petits. De tota la vida havia fet classe als petits. Bueno classe... ah... estava a la classe dels petits. I estava contenta quan es va morir l'hermana Pilar! molt contenta, molt contenta! perquè deia que ella... después li tocava a ella anar a veure Déu. Però después com que sóc tan malpensada... he pensat que igual estava contenta perquè s'havia tret (riure) s'havia tret una rival de sobre! o una rival no... un corcó de sobre, més aviat! Que estés tan contenta perquè llavons li tocava a ella anar [2:30]... ara no em quadra que estés contenta perquè li...(riure) li toqués a ella anar a veure Déu! que ja li tocava a ella llavors anar a veure Déu!

No me'n recordo quan es va morir l'hermana Rosa... em sembla que també es va morir aquí, a Borredà... Poc després que jo acabés l'escola, als catorze anys!, les van treure les monges, van marxar... Va quedar el convent tancat... I ara torna a estar obert, fa uns anys, però ara..., ara no fan classes, ara és més... colònies i l'istiu hi ha... senyores... tenen senyores [3:00]... de vacances. I també fan menjars a l'istiu... a l'hivern pel... pels nens de l'escola nacional i... bueno, en fi, això.