Corpus Arxiu de Tradicions de l’Alguer

Àudio (tempus: 08:27)

Sos chi partètzipant

Sa chi partètzipat:
—Nùmene: CXG
—Traballu: fèmina de domo
—Edade: 58

Trascritzione

LA RONDALLA DEL CAFITER DEL REI

«Jo te dic los bocins que me record, per co(sa) lego tota...»

Era un minyó, que, en aquell temps antic, u que era barista se dieva lo cafiter, que feva lo cafè al bar. Alhora, aqueix minyó teniva una germana. Eren òrfens de pare i de mare, i teniva aqueixa germana. I era cercant treball. Ha dit: “Com fem, com no fem?”. Alhora han vist aqueix bell palau gran i han sonat la campaneta. És eixit lo maggiordomo i ha dit: “Cosa vol?”. Ha dit, diu: “Só cercant treball”. I diu: “Cosa saps fer?” “Jo sep fer lo cafiter” “Ah, sí”, diu, “lo rei...lo príncep està cercant lo cafiter.”, diu. “Aguarda que t'anuncieig”. I ixi la...la, diem així, la dama de... que estava en casa, que atuava tot i ha dit, diu: “Sí sí, sí sí, va bé!”, ha dit. “Ma tu sés sol? No és que tens a calqui u, no? Per co(sa) si no”, diu, “no te podem prendre”. I ell li ha dit: “No, no”, diu, “só de sol”. La germana l'ha amagada, l'ha, no?, se ne l'ha amagada, la germana. Li han dat a ell aqueixa posento, diem així, on hi eren les estal•les, on viviven los servidors. Ell ha pres, alhora, se ne l'ha portada amb ell, a la germana. Alhora: la germana dormiva al llitutxo d'ell i ell dormiva en terra. Ell dieva a la germana: “Tu no tens mai d'eixir. No ixis mai, ja venc jo a te portar a menjar i tot!”. I ell feva lo cafiter i...se diu... “(Ma)ma mia: ma, fill meu, ma quant que menges tu!”, li dieven a la cuina. “Eh, jo tenc sempre fam, tenc sempre fam!”. Envetxe cosa era? Que ell s'amagava lo menjar per portar a la germana!... A la germana...la germana menjava... Ecco que un dia lo príncep ha dit: “Ma jo vull veure aqueix minyó on se'l xaca, tot això!”, ha dit al cuoco de la cuina. “Jo”, ha dit, “l'altro dia”, ha dit, “l'he vist amb una gran...amb un gran...embolicada, portant-se-la en casa”. “I magari”, diu, “menjarà de nit!”. Ell alhora, lo príncep, cosa ha fet? Ha vist...quan ell és eixit, lo maití...“A(ra) vull veure cosa té amagat a dins d'aqueixa posento on dormi!”. Ell pica a la porta i no responeva ningú. I torna a picar. I alhora ella ha dit: “Anto’(ni), tu sés?”. I ell li ha dit: “Sí, Antoni só. Obri la porta!”. Ella obri i se troba amb aqueix esconeixut, que no coneixeva! “No me faci de mal, bon home meu, no me faci de mal!’ “Ma, qui sés tu?’ “No, jo no el puc diure...jo só...la germana del cafiter, que treballa en aqueixa casa. Però jo só amagada per cosa, si no, no daven treball a mon germà!”. Alhora lo príncep li ha dit...no s'és fet conèixer...li ha dit: “Està tranqüil•la, que jo no dic arrés a ningú”, li ha dit, “Però tu me tens de dar un bas!” “Ih, mon germà no vol!”. Alhora ella, tant per...diem així...per...en modo que lo...ell lo...no facessi l'espia, se l'ha besat a la barra. I ell, lo príncep, li ha dit: “Va bé! Ja venc torna a te trobar”. Ve torna a trobar-la, quan no...(li ha dit: “No diguis arrés a ton germà!”). Ella s'és estada muda, no ha dit arrés al germà. Muda. Així que, diem així, que lo príncep s'és enamorat. S'és enamorat, alhora ell és anat ont é(s) (e)l príncep, és anat...ont é(s) (e)l germà, diem així, i li ha dit: “Ma, tu tens una germana que viu...?’ “Ma”, diu, “així, allí...allí...deixi pe(rdre)...no faci arrés de mal, per co(sa), si no, perd lo...” “No”, ha dit, “està tranqüil•lo. Jo só enamorat, de tan germana!”. I... insomma que...és anat a finir que ell se l'ha esposada, diem així, an aqueixa minyona. I viviven a la reggia, viviva. Ella, però, quan lo rei...aqueix príncep a ella se l'ha esposada, ell primer era enamorat, lego...era enamorat, però, diem així, que ell...anava també amb les altres dones, diem, no?...I alhora ella li ha dat una escavanada, un dia que l'ha vist amb una altra dama, a cort, no?, li ha dat una escavanada. Ell, per punició, l'ha tancada a la torre del castell. Ecco que ara lo príncep teniva d'anar a un viatge, teniva d'anar a Roma. Li ha enviat a un servidor. Li ha dit: “Vés, digue-li a ma muller, a la reïna, digue-li que si se penteix d'aquella escavanada que m'ha dat, la port a Roma”. Alhora li ha dit: “Miri, só...m'ha avisat sette sapienzi, si se penteix...” “No, no, no! Digui-li al rei que jo mai me só pentida i mai me pentiré: sette sapienzi era i sette sapienzi sigueré!” (la reïna) 1. Alhora ella: “Ell ara parteix? Ara parteix també jo!”. Ella parteix, se travisti i va a Roma! Ell, si com li agradaven le belle dame, no l'ha coneixuda, a la muller! No l'ha coneixuda...insomma són estats assieme. I ella li ha dit: “Ai, dongui-me un record sou!”, li ha dit. I ell li ha dit: “Mi’, no tenc arrés de te dar. Te donc tanta d'aquella mo(neda)...” “No, no ne vull, de moneda! Jo...Regala-me la corona!”. Ell li ha dit: “Té, la corona. Ja ne tenc, de corones”, li ha dit, “Descalla-te-la i fes-te el que vols!” Ella: “Ja la corona!” ...Insomma que, per la fer-la breve, ell cada viatge que feva li enviava a diure a la muller: “Si te penteixes d'aquella escavanada, te port a Malta” “Digui-li que mai me só pentida i mai me pentiré: sette sapienzi era i sette sapienzi sigueré!”. I ella partiva! Partiva i se fa un altro fill. Se fa un altro fill i ella moneda no ne voliva! Ell no la coneixeva. Alhora dieva: “I dongui-me una cosa...un...” “No tenc ...” “Ai. qui bell, aqueix anell! Regali-me aqueix anell!”. Així que, insomma, ella és anada a finir que s'ha fet quatre fills, amb el marit (sempre tancada a la torre, ella mai se pentiva!). Ecco que lo rei, un bell dia, és anat ell ont és ella. Li ha dit: “Ma no te sés encara pentida d'aquella escavanada?”, li ha dit. I ella li ha dit: “No. No me só mai pentida.”, li ha dit, “Jo set anys só casada amb tu i set anys arrest...me hi arrest sempre casada. Però no me pentiré mai de l'escavanada que m'has dat... No...no me pentiré mai de l'escavanada que t'he dat!”. Va bé. Ella un dia pren los fills, d'acòrdiu amb el germà, i li ha dit: “Tu”, li ha dit, “los tens de portar-los en giro del país en carrossa, a mos fills!”. Alhora: u teniva la corona, l'altro teniva l'anell, l'altro teniva l'espada i l'altro teniva lo cinturí tot ple de bril•lants. Ell passa i (fa): “(Ma)ma mia! De qui són fills, aqueixos minyons?” “I de qui sés fill, bé mi?”. I los minyons tots consellats: “Jo só fill de sette savienzi, de re De Lorenzi, nat a Roma: si no me creu, ecco la sua corona!” “Escura de mi! Aqueixa és la corona mia!” “I tu de qui sés fill?” “Jo só fill de sette savienzi, de re De Lorenzi, nat a Malt: si no me creu, eco el sou diamant!”. Insomma que.. “I tu de qui sés fill?” “Jo só fill de sette savienzi, re De Lorenzi, nat a Torí: si no me creu, ecco el sou cinturí!”. Insomma que ell ha dit: “(M)a de qui séu fills?” “Lo babu és lo rei De Lorenzi!” “Re de Lorenzi? I ta mare qui és?” “La mama és la regina De Lorenzi!” “I on és, ta mare?” “La mama és tancada a la torre!”. Insomma que ell ha dit: “Ma aqueixa m'ha fotit engana-engana!”, dient-la pròpio, diem així, “m'ha fregat!”. Ell va a la torre i diu: “Ma tu, a tal período, a Roma eres?” “Sí!” “I amb qui sés estada?” “Amb el rei de Lorenzi!” “I a Torí, estada hi sés?” “Sí!” “I amb qui sés estada?” “Amb el re De Lorenzi!” “I a Malt, sés estada?” “Sí!” “I amb qui sés estada?” “Amb el re De Lorenzi!” “Tu m'has fotit engana-engana! No te sés encara pentida de l'escavanada que m'has dat? ” “No.’, ha dit, “No me só mai pentida i mai me pentiré: reïna era i reïna sigueré!”. I ell l'ha perdonada.
«Ellos en aquí, nosaltros en allí! Qui l'ha dita... qui l'ha entesa, camp i vinya; qui l'ha dita, ronya i tinya!»

______
1 «...sette sapienze...diem així, no sep jo...sette savienzi...Siguerà estat lo cognom, no sep jo»

[08:27]