Corpus Francesc Ballone

Video

 

Partecipanti

Partecipante:
—Nome: CAV
—Professione: sarto
—Età: 72

Trascrizione

Bon dia! Jo só Pasqual Mellai (me diuen Pasqualino, los algueresos) [2:00].

La cosa que... que a mi m’ha... m’ha un poc posat més sobre la re... l’alguerès, les coses de l’Alguer, les coses importantes que pensàvem per la pròpia identitat i per la pròpia cultura, és estat lo momento del Retrobament a l’Alguer, diem, que els catalans per la primera vegada són venguts a l’Alguer als anys seixanta. Jo teniva vint anys, teniva [2:30].

Perquè sí parlava l’alguerès, però no sabiva, jo pràcticament no sabiva si teniva una... una identitat, era un poc... teniva un poc de confusió, perquè no pensàvem ne... ni a l’alguerès meu, d’on veniva, d’on eren les orígines d’aquestes coses. Però és estat un miracle que als anys seixanta Pere Català i Roca és vengut a l’Alguer [3:00] amb dos-cents expedicionaris, diem, a la nostra ciutat i... I era un momento difícil també per ellos, era, perquè encara hi era lo franquisme en Catalunya, i són venguts a l’Alguer que ellos no... no podiven veure la bandera desplegada, o la sirera [senyera] desplegada al país d’ellos. I quan són venguts a l’Alguer, lo vint-i-cinc i el vint-i-sis d’agost [3:30], per la primera vegada que jo he coneixut los catalans –he coneixut a Pere Català i Roca en... en... en aquell período–, aqueixa gent quan han vist, diem, la bandera... posats a les nostres muralles, que mosaltros mos sem apreparats, havem escombrat la ciutat, l’havem feta diventar neta, bella, havem posat cartells en cada lloc “Benvenguts, germans catalans”. I aqueixa gent quan han vist la... la... les banderes posades a... a les muralles postres [4:00], hi ha estat una emoció gran, que ploraven, tots los expedicionaris, perquè diuen: “En casa nostra no podem veure la bandera nostra, catalana, i l’havem vista en aquesta ciutat estrangera, a l’Alguer”, on a la ciutat nostra se parlava a tot arreu català. I és estat una emoció, una emoció gran també per a mi! I d’aquí, diem, d’aqueix viatge, diem, d’aqueix viatge he començat a llegir [4:30].

Los catalans mos han enviat as... molts llibres, assai llibres a l’Alguer. Jo me só documentat, he comprès un poc de més la mia identitat d’on veniva, d’on era, on eren les mies orígines. I llegint aqueixos llibres he començat a m’apassionar, a poc a poc, cada dia del món i a pensar un poc de me ri... de me prendre la... la mia identitat, que no sabiva si ne teniva una! A poc a poc, alhora, ha començat, amb [5:00] la gent, amb els catalans, amb Pere Català i Roca, i altra gent... I alhora he cercat, de més de tots, de tendre la força i de comprendre, pràcticament, cosa voliva diure “identitat cultural”, que jo no sabiva. Avui comprenc cosa vol diure “identitat cultural”. Perquè sense identitat i sense cultura pens que al món no se pot viure. Identitat és, és la sang i l’ànima, eh, de... al... és, perquè sense aquella no... [5:30] no tenim arrés. I, te l’he dit, a poc a poc han començat a prendre contactos, amb Pere Català, amb els catalans, amb la gent que veniva en aquí, i a poc a poc, qui me dava un llibre, qui me portava una cosa... I a poc a poc tot això m’ha pres també a mi, la consciència de... de... de lluitar de més pel pròpio país i per la nostra història.

Jo coneixeva sempre a... Tenc de mentovar una persona [6:00], que mos ha casat, i la tenim pràcticament a dintre del... del cor nostro. Una persona que havem sempre estimat de tota la vida, una persona que m’ha dat dignitat, serenitat i m’ha fet comprendre les coses importantes de l’Alguer. Però me l’ha... me les ha fetes comprendre sempre amb la serenitat [6:30] i amb l’eqüilibri de no caminar massa i de s... de... de tendre [?] a una manera més... de no fer campanilismes, de pensar més amb... a poc a poc més amb les coses de l’Alguer. I aquesta persona gran, que és la més importanta que nosaltros havem coneixut, que mos ha casat, és doctor Sanna [7:00].

Bé, m’ha pres un poc l’emoció, perquè doctor Sanna per a mi era lo segon pare, m’ha emparat moltes de coses de la vida. M’ha emparat a ésser húmil, a... a no prendre les coses sempre en pressa, m’ha emparat cosa voliva diure la situació de l’Alguer. Pensau que el primer diccionari que ha fet mossèn [?]... doctor Sanna [7:30], que és aquest, sem estats... Jo he col·laborat amb doctor Sanna. Ma no per..., col•laborar per... per li emparar-li calqui cosa a doctor Sanna: doctor Sanna no teniva menester de ninguna cosa! Per co’ jo no... Una persona que no podiva... Jo era un mestre d’escola... un mestre de... de cosir, puc ésser un professor de... de cosir, ma doctor Sanna era una persona lletrada [8:00], una persona que teniva tres, quatre làurees i no te les feva pesar-les, en ninguna manera, perquè era un home gran. I amb aquest home havem col•laborat. Jo l’he acompanyat en cada lloc, a les campanyes, en cada lloc, amb la meva petita màquina –teniva la Topolina– i anàvem en cada lloc, l’acompanyava en cada lloc. Un home que jo he estimat ne la vida, he emparat moltes coses de la vida. He emparat de viure amb una persona més humana i més seriosa. I diem que...

Vos dic un petit anècdote d’aquest... d’aquest home [8.30]. Que un dia és vengut en aquí i m’ha dit: “Pasquà’, ma”... (perquè en aquí veniva dues, tres voltes a la setmana, no ha perdut mai la dignitat de venir en aquí, ansis m’ha sempre encoratjat, m’ha sempre ajudat. Quan entrava a la meva... en aquí a la botiga mia jo pensava que jo m’havia pres una como... camomilla, en aquell momento, perquè era un home que me dava seguresa i me dava serenitat). Un dia ve en aquí i me diu: “Pasqua’, ma… A el saps que he trobat un dabaix”, m’ha dit [9:00]. “Pareix un tuguri, però pens que vagi bé per... per obrir una escola d’alguerès”. “Ih, doctor Sa’”, —li he dit. “Qui cosa bella!”, —li he dit, “Aqueixa és una cosa meravillosa!”, —li he dit, “Eh! I vostè...?”. Lego m’ha dit los noms, de... de professor Peana, don Nughes i... i los altros que podiven ésser a dintre d’aqueixa escola. He dit: “Ih!, aqueixa és una cosa importanta: séu tres lletrats, tres... tres persones de cultura, i aqueixa és una cosa gran que podeu fer!” [09:30]. I aquest home me diu... M’ha... m’ha fet venir... Sem eixits d’aquí i sem anats a via Mallorca i m’ha fet veure obert el dabaix, m’ha fet veure aqueix dabaix, que me só assustat, també jo! Era tot obscur, no se n’hi compreneva arrés, com era.

Després de... de... d’una setmana és vengut torna en aquí i m’ha dit: “Pasquà’, sem apreparant per aquellos actos. Tenim d’obrir, d’obrir l’Escola d’Alguerès [10:00] i de fer una, diem, la institució de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, que sigueriva una cosa importanta per a los algueresos, per emparar a llegir i escriure la pròpia llengua nativa”. “Ih, doctor Sa’, mama mia! És una cosa bella, aqueixa, m’ha dit una cosa gran, que m’ha fet content, avui!”. “Eh, però hi ha una cosa de diure!”, —m’ha dit. “Eh, tu, tens de venir amb mosaltros. Tu sigueràs... Tens d’ésser un fundador de l’Escola d’Alguerès!”. Mai me fossi dit aquesta cosa! [10:30] La cara mia, la fatxa mia me s’és feta vermella com lo corall, de la vergonya! Per co’ he dit “No, do... doctor Sa’, jo no hi puc venir a l’Escola d’Alguerès a... a... Jo só no... Jo só quasi [?] un semianalfabeta, com faç a venir amb vosaltros? Ha vist la gent importanta, perquè hi vol gent importanta, hi vol tot de... gent lletrada, hi vol tot gent de cultura per aqueixa... per fer aqueixa escola!”. “No, no, no, no! Te... No, no, no, no! Tu ara, tu tens de venir amb mosaltros!”. [11:00] Jo... jo li he dit de no i ell se n’és anat: “Eh, ja mos veiem un altro dia!”, —m’ha dit.

Després d’una setmana és vengut torna a la botiga d’aquí. M’ha dit: “Mi’, Pasquà’, dissabte mos tenim de... mos tenim de reunir. Tenim de fer una reunió a la iglésia de la Mercè per... per mos... per fer aquesta institució de l’Escola d’Alguerès. Si no véns tu, l’Escola no s’obri”. [11:30] Beh, no vos puc descriure l’emoció del dia! Un home que me voliva bé i m’estimava, sabiva... ell mateix havia comprès que jo teniva una passió esmajonada per... per la... per la situació de la llengua algueresa [12:00], del... de l’alguerès i de les nostres... identitat, la de l’Alguer. I ell m’ha dit una cosa. M’ha dit: “Pasqual, ma tu lo saps... una cosa: que, a una orquestra... Saps cosa hi ha a una orquestra, no? Hi ha moltes... hi ha assai instruments, hi són tots los intruments, però n’hi ha u que fa una... que toca així”, —m’ha dit. “Mira. I si aquell bocí que... aquell ho... aquell que toca així no hi sigueriva, no hi sigueriva l’orquestra completa”, —m’ha dit—, no? [12:30] M’ha fet comprendre que jo també teniva d’ésser amb ellos i per a mi és estada una alegria, una alegria gran, una cosa importanta per a mi.

L’Escola d’Alguerès és... S’és oberta l’Escola i en allà ha començat la institució de l’Escola d’Alguerès, que és nada una escola privada a la nostra ciutat.

Diem que vull acabar amb doctor Sanna, a li diure gràcies del que mos ha dat a mosaltros, a mosaltros, a la família [13:00], a tots. I… pensau que doctor Sanna per... per acabar aqueixa obra, que és... aqueixa obra meravillosa, que pens que sigui la cosa més importanta de la nostra ciutat...
Per nosaltros aquesta... Cada u ha escrit, ha fet el que ha volg..., tot el que ha pogut fer, i tot és una cosa importanta, tot és una cosa bona, però aqueixa pens que sigui estada la més gran i encara avui és la més gran de totes.

Diem que lo desplaier més gran que ha tengut aquest home [13:30], que primer del... de... de presentar aqueix diccionari, és mort. Jo só estat a Palma de Mallorca i ell era a l’hospital. Jo só estat a l’hospital, m’ha vist la neboda Espe... la neboda Esperança, m’ha dit: “Pasqualí’, corri, corri que doctor Sanna t’està aguardant!”. I... i mentres m’estava aguardant, m’ha dit: “Pasqual, aqueix és per a tu” [14:00], aquell hi era, i me l’ha firmat. Pens que sigui l’únic, no me record si n’hi... si... si... si hi siguin altros llibres firmats de doctor Sanna, no el sep, pens que siguin poquíssims. I d’això tenc de diure gràcies a doctor Sanna, gràcies de lo que m’ha dat… gràcies de lo que ha dat, pràcticament, a los algueresos.

Lego, a poc a poc, l’Escola és anada en totes les maneres beníssim [14:30], la gent és venguda, hi ha estat moltes coses, molts sacrificis, assai, especialment... Dieva Don Nughes, que s’ha pres tota la... la responsabilitat de totes les coses i també gent que n’hi havia a dintre, fundadors de l’Escola que teniven... teniven de les coses diverses de pensar, que no eren aquelles en alguerès que voliva doctor Sanna.

I don Nughes ha seguit aq... i... és... és un mèrit [15:00] que don Nughes ha seguit aquesta cosa, i tenc de diure gràcies a don Nughes perquè ell és estat sempre coherent amb la variant algueresa i amb... i... i amb la pròpia variant i... i aqueixa és una cosa gran. I ha fet sempre sacrificis, un home de sol i l’escola l’envia envant ell, segurament amb l’espírit i amb... amb la sua cultura i diem també amb la... les ganes que... i les coses belles que [15:30] doctor Sanna li ha emparat.