Corpus Arxiu de Tradicions de l’Alguer

Audio (durata: 03:29)

 

Partecipanti

Partecipante:
—Nome: CXG
—Professione: casalinga
—Età: 58 anni

Trascrizione

CONTE DEL PRUBUNARU DEL QUARTER

«I alhora quan eixiva el prubunaru? Quan eixiva el prubunaru, los hòmens estaven en giro, estaven. Lo babu...la mama mos dieva que...la mama anava a treballar amb Gavina Loria, que estava en aquí, amb la germana, la muller de x(u) Angelino, la cunyada de xa Pepina...Tu l'has entès? Jo l'he vist! A el saps on era Josep Porcu, en allí al carrer del Quarter? S'és penjat, se n'ha tirat tot lo tubo! Tot el tubo de la paret! Força? Jo l'he vist! L'he vist. L'assuconada me só tota cagada!»

Jo, pensa que, a dins del Quarter, quan nosaltros estàvem en allà,...no hi són aquellos dabaixos baixos, i tenen aquelles finestretes? Alhora hi érem jo i mamai Antonina, la cosina de la mama (que era també la fillola, de la mama). La teniva en casa la mama, viviva en casa nostra (per cosa comptava que mamai Anna no teniva lloc). Alhora, d'estiu era, i jo i mamai Antonina dormívem en terra, amb el matalaf en terra, que feva calor. Eco que...jo me'n penjava a la finestreta a mirar...La nit mos n'érem entrats que eren de més de les dues de nit, del fresc, amb xa...com se diu?...la de Menjapeus, xa...les de Moixona, les de Garró, totes al fresc estàvem. Lego: “Ah! Oi, aió, les dues són! L(a) una i mitja! Aió que mos arretirem!”. Quan... “Mamai Antoni’(na)”, li he dit, “hi ha un home!” “I on és?” “És en fatxa de mamai Doloreta Balzani” (a part d'envant, hi era lo pou enmig del Quarter, no? I era de l'altra part així) “Zia Antoni’(na), lo prubunaru hi és!” “Muda, està-te muda!” (amb la porta oberta nosaltros, mi’! I la tendina de jonc abaixada!). Quan entenem aqueix tiquírriu que mos ha fet (a)terrir! Jo, després que era acabat lo tiquírriu, he dit: “Zia Antoni’(na), ara mir a veure si se n'és anat!”. Me'n penj a mirar de la finestreta...jo a sota de la finestreta, mirant així, i ell passant així a sota! Si a mi la nit aquell prubunaru me veu, a mi m'espaca en dos...m'esbrana, me mata, aquell home! I he coneixut també qui era! “O ma(ma), a el sap qui era?”, li he dit a la mama. “No és possible, bé mi!” “Sí, o ma(ma)! Era lo fill de xa Natalina”, dieva jo, “lo marit de xa Italina”, dieva, “x(u) Antoni Nínniri!”. Estaven a dins del Quarter. Al Quarter estava mateix, aqueix home! Jo l'he coneixut. La mama: “Mira, mi’, bé mi: tu no tens de diure arrés a ningú! Arrés a ningú!”.

«Lego en allí, quan estàvem nosaltros al carrer de Pepi Gal•lo, alhora aquell palau de..., diem així, d'on era primer l' A-Zeta, no hi era, aquell palau, era tota buïda, la placeta. Nosaltros de la finestra l'havem vist: lo prubunaru se n'és penjat, ha dat un salt, se n'és penjat al primer pla, al tubo. S'és agafat al tubo, se n'ha tirat tot el tubo de la paret així, lego és caigut a esquena en terra! Ma tiquírrius!... Lo prubunaru té...lo prubunaru quan té...quan teniva lo com se diu, té una força...»

[03:29]