Transcripció
CONTE DEL SIDARU DE
LA DONA DEL CARRER DE SANT FRANCESC
N'hi havia una. Aqueixa dona estava al carrer de sant
Francesc. I era pobra, pobra, pròpio pobra en terra neta,
que talment era pobra que la nit...teniva cinc fills,
lo marit desviat...La nit ella, aqueixa dona, rentava
la roba dels fills per la tendre eixuta al maití, per
cambiar-los. Ella, una nit, era estenent la roba i veu
al dabaix d'en fatxa aqueixa llumera i aqueixa música.
I ha dit: “Oi escura!”, ha dit, “Mira: són pobres pitjor
de mi, aqueixa gent, i són fent festa! Eh, ma, ara davall
a mirar, a veure, qui és!” (a veure qui és en aqueix dabaix!)
“En hora mala! Aquellos són pobres i...” diem així...
Ella pren i davalla. Davalla i obri la porta bau bau.
Obri la porta i ha dit que fa: “Annutxa, Annutxa!” (se
dieva Anna, aqueixa dona). I ha dit: “Cosa malasort vol?”.
I ella ha dit: “Ih”, diu, “só amb el mantesí!” (amb el
davantal...). Ha dit: “Balla, balla, balla, Annutxa, Annutxa!”.
I ella, alhora, s'ha pres lo davantal, s'és alçada i s'és
posada a ballar. I ellos, tots li feven lo coro, engiro:
“Annutxa, Annutxa, Annutxa, tottu lu bene lu dongu a Annutxa!”.
Ella, da que...: “Ai, só estraca!”. Alhora li ompliven
un davantal de moneda i ella....“Vés-te-te'n en casa!”.
Ella se'n muntava. Insomma que, aqueix treball l'ha fet
per tres nits, ella. A la de tres nits, aqueixos (ella
veieva tots aqueixos marengos d'or, en terra, tots gitats
a un rocó!)...i després que ella ha ballat, diem així,
com a les altre dues nits, ellos li han dit: “Alça lo
mantasinu”. Ella s'ha alçat el mantasinu i l'hi umplin
de moneda. I han dit: “Ara vés-te-te'n en casa, i no te
giris, quan te'n vas! Però, si també entens música, demà,
no hi tornis a davallar!”. Ella se n'és muntada. Desperta
lo marit: “Joa(n), rics sem!” “Ei! Plena de poll, sés!’
“No!”. Alhora ella pren i reconta tot al marit. Beh, ha
dit que aqueixa dona és diventada talment rica que lo
marit no ha tengut més menester de treballar...del sidaru!
[02:12]
|
