Corpus Arxiu de Tradicions de l’Alguer

Àudio (durada: 01:53)

 

Participants

Participant:
—Nom: CXG
—Professió: mestressa de casa
—Edat: 58 anys

Transcripció

CONTE DEL PRUBUNARU I DELS SOU QUATRE COMPANYONS CORATJOSOS

«Jo te dic un conte que dieva la mama i mama Balzani»
Aqueix home...eren quatre companyons. Eren a les Quatre cantonades. Enraonaven. Dieven: “Eh! Jo te dic que l'afront, al prubunaru! Jo te dic que l'afront!” “Ma cosa!”, lo vero prubunaru, “Ma cosa, que...lo prubunaru quan té la dolor a l'esquena té una força...!” “Ma quala força! Nosaltros sem en quatre...sem en cinc, nosaltros lo vencirívem!” “Beh, fes una cosa:”, li ha dit aqueix home; s'ha mirat la lluna i li ha dit,“estanit no. D'aquí a tres dies, a mitjanit i mitja hora, trobau-vos en aquí a la muntada del Campanil!”. (Se) troben aqueixos quatre a la muntada del Campanil, ma hi mancava lo qüint! Lo de cinc no hi era! “Ah!”, ha dit, “Ah, vist l'has? Aquell, desaüra!, mos ha dat l'apuntament però no hi és vengut!”. I han vist aqueix home segut (a el saps on? A la muntada del Campanil, al palau d'on té la casa Piu). Aqueix home segut en aquí. “No veus aquell, mira, a veus? Aquell siguerà embriac com la fessa, siguerà!”. Agafen i li tiren una pedra. (Envetxe ell, lo prubunaru, era segut en allí, que li estava ja venint lo mal!). Li tiren una pedra, i ell mut. Li tiren la segona pedra i li ve la dolor! Li ve la dolor...Aqueixos agafen, se posen a fugir i els trobes totus quatre atacats a la cantonada! Sol a l'assusto, del tiquírriu del prubunaru se són esbatolats tots, se són!

[01:53]