Situació: Entres a una botiga i sents una oloreta de coca molt bona. Dis-li-ho, a la fornera.

Interpretació de l’enunciat: Exclamativa.

Informant: L. A.

Descripció: Este enunciat comença en un nivell mitjà-alt de la tessitura del parlant i consta de dos dominis entonatius. El primer domini es correspon amb la interjeció ai, i es realitza en un to baix, seguit d'un accent de frase alt. A partir d'ací la corba melòdica es manté alta durant tot l’enunciat: les quatre següents síl·labes tòniques de l’enunciat es produïxen en un to alt (qui-, -re-, més i bo-). L’accent nuclear, associat a la darrera síl·laba tònica, fa, es produïx en un to més alt que la resta de l’enunciat. A partir de la tònica la corba experimenta una davallada fins al final de l’enunciat.

Enunciat: Ai, quina oloreta de coca més bona fa!