Valencià (la Vall d'Uixó)

La Vall d'Uixó, 30 de desembre de 2008

Entrevistador 1: J. S. (la Vall d'Uixó)

Entrevistadora 2: V. C. (Ondara)

Participant:
—Nom: M.C. I.
—Professió: monitora de menjador
—Lloc de naixement: la Vall d'Uixó
—Any de naixement: 1951

Tema: temps passats

Durada: 5 min 5 s

PARTICIPANT: Pues no res, jo he tingut una infància molt bonica, dins d'aquella època lo que normalment era... i l'escola també la recorde molt bonica amb els companys; en veritat tinc companys d'entonces de l'escola que contiue tenint-los i mos hem casat tots però elles continuen totes sent amigues mos hem... hasta inclús mos hem comprat una vivienda entre cinc matrimonis. [0:30] I som mosatros les amigues, som des de menudes que hem continuat l'amistat. Els xiquets també mos acompanyen molt, s'han casat i continuen venint tots en mosatros ...

ENQUESTADOR 1: I com recordes el primer dia d'escola?

PARTICIPANT: Ui, el primer dia d'escola. Jo era molt menuda... m'enrecorde que vaig anar a l'escola de... ací del Cor de Jesús que era lo que ara diu l'auxili social [1:00], anava ahí, per necessitat d'entonces, els meus pares pues no... podien més i vaig anar allí. I molt bé, lo que m'agradava molt era el menjador, la veritat, el menjador guisaven molt bé i m'agradava molt. I d'ahí ja vaig passar a l'escola nacional i també m'ha agradat sempre anar, lo que passa que també per les circumstàncies a vegades no he pogut continuar perquè en casa pues no se podia econòmicament. [1:30] Eh... arribava a casa i jo era una xiqueta que tenia que ajudar molt en casa, perquè ma mare pues no la tenia molt bé de salut, però molt bonico sempre m'ha agradat molt l'escola i la manera dels jocs d'antes també m'han agradat, perquè jo pense que ara la gent jove no se divertix com antes, crec jo. Jo, dins de la pobresa o de les necessitats que antes se tenia se vivia millor. [2:00] Jo tinc fills i ja són majors, però mira que mosatros hem disfrutat més que ells disfruten. Perquè mosatros hem agarrat els amics i amigues i mos n'hem anat un dia al camp a la montanya, mos hem emportat la corda hem jugat als jocs que sé jo, ara no, ara només és discoteca i ordinador i antes no. És la veritat, se vivia... jo pense que se vivia millor antes que ara se viu, pense. No disfruten lo que s'haguera de disfrutar no valoren les coses que tenim, pense jo, en el meu punt de vista. [2:30]

ENQUESTADORA 2: A què jugàveu? Explica algun joc.

PARTICIPANT: Ui, pues jugàvem mira: a la corda que jugàvem en dos cordes, botàvem en dos cordes i "endespués" jo ho he ensenyat als meus fills i vullc intentar ensenyar-li-ho a la meua néta, que ja és encara un poquet xicoteta però vullc intentar-ho... Al sambori que és un joc pues que se feen les ratlles enterra i amb una pedra pues jugàvem al sambori. [3:00] Jugàvem a vegades pues al corro, que jugàvem també molt al corro i después mos assentàvem tots en un corro i jugàvem a lo millor a endevinalles, tots sentats en corro quan mos n'hem anat per la montanya jocs... que que... que estàvem tots molt reunits estàvem tots... M'agradava molt eixos jocs pense que eren més bonicos que els d'ara, perquè ara se fiquen davant de l'ordinador i tot el joc és l'ordinador. [3:30] Jo sóc monitora, ara estic de monitora en un col·legi, en el menjador, i me done compte que ne som més... jo sóc la major, d'allí sóc la major. Però me done compte que els xiquets menuts no saben res perquè tenen tres anys, però els que són més fadrinets de cinc i sis anys, vénen a buscar-me! Vénen a buscar-me per... en hores del pati per jugar, o bé per la meua manera de jugar o lo que vulga ensenyar-los, només fan que vindre a buscar-me. [4:00] Luego ahí poden vore que els xiquets també els agrada eixes coses, no els agrada tots sentats en taula i punto. Antes, des de luego, se vivia més al carrer que ara, també per les circumstàcies dels "vehículs" i conforme hui està el món no pots deixar un xiquet al carrer, això està clar. Se'n van al parque, també, però pense que els falta eixa miqueta de convivència en grupo per a poder conéixer més les coses d'antes, més les coses d'antes...[4:30] perquè els xics mateixa jugant a les boletes, jo dels meus xics tinc un pot grandíssim de boletes, que jugaven i... Les caniques, que diuen. Nosaltres diem boletes.

(riuen tots)

PARTICIPANT: Jugàvem a les boletes... Igual com jugàvem al "fentri?" que era una... una... un quadro de ferro, i els xiquets no sé molt com jugàvem però jugàvem, entonces eren més jocs de carrer, més jocs d'estar en companys.[5:00] Hui sí, se tenen molts companys i bons, però no és com antes se tenia, pense jo.