Arles (Pirineus Orientals)

Arles, juliol de 2008

Entrevistador: J. P.

Participant 1:
—Nom: J.-P. V.
—Professió: falconer
—Lloc de naixement: Alger
—Edat: 71 anys

Participant 2:
—Nom: E. F.
—Professió: sabater (jubilat)
—Lloc de naixement: Montferrer
—Edat: 70 anys

Tema: Les diferències del català en els diferents territoris.

Durada: 3 min 04 s

PARTICIPANT 1: Hem viscut, e... vint-i-dos anys, eh? e... tots dos, eh!

PARTICIPANT 2: Què voleu? La vida.

PARTICIPANT 1: Això és la vida, ja...

PARTICIPANT 2: Això... és la vida... Ara... s’ha... és canviat.

PARTICIPANT 1: No, i si mirem ben bé, hi ha moltes famílies, i per nosaltres és una sort, els catalans, que tenim lligams de matrimoni o de parent... de parents, de... amb el sud. I això ens ajuda a guardar la cultura i la llengua. I això és una... és una sort.

PARTICIPANT 2: Ah! amb el sud, sí!

PARTICIPANT 1: Ah, sí, i bé, és una sort, eh?

PARTICIPANT 2: Perquè, aquí, e... quan... quan va... quan anem aquí, a... al darrere, a... aquí, a això...

PARTICIPANT 1: Maçanet de Cabrenys. [0:30]

PARTICIPANT 2: Maçanet, o que seria... a darrere, a Montlló o l’Espinavell...

PARTICIPANT 1: Sí, Montlló.

PARTICIPANT 2: ... tot això, aquí... al Ripollès, aquí a Catalunya...

PARTICIPANT 1: Sí, sí.

PARTICIPANT 2:... aqueixes daixò... I bé, la gent, veues que tenen un altre... és pas el mateix català que aquí.

PARTICIPANT 1: Oh, mes segur! Mes, nosaltres, enfin, quan...

PARTICIPANT 2: Ah no, no!

PARTICIPANT 1: Mes sí, mes perquè...

PARTICIPANT 2: Bon, mes, tothom se comprèn.

PARTICIPANT 1: Sí, tot... l’important és de s’entendre, eh?

PARTICIPANT 2: És això.

PARTICIPANT 1: Mes, el català del sud...

PARTICIPANT 2: Perquè hi ha alguns mots que... jo el dia e... que hi anavi... em deien a la perruqueria... "Mare de Déu, què és aquest mot?" [1:00] El coneixia pas jo!

PARTICIPANT 1: Sí!

PARTICIPANT 2: I era el coiffeur.

PARTICIPANT 1: El coiffeur! i bé, és...

PARTICIPANT 2: És pas català, és francès!

PARTICIPANT 1: ... francès! Mes, bé, escolta, el català de València és una mica diferent, mes tothom s’entén, del català de Mallorca. El català de Mallorca és una mica diferent del català de... de... de... França...

PARTICIPANT 2: Ah, sí, sí, sí, sí.

PARTICIPANT 1: ... del Rosselló, eh? El català del Rosselló... Penso jo que el bressol de la llengua és l’Empordà, penso! Però, hi ha quatre o cinc català i cadascú amb les seves expressions. Per exemple, jo hi ha vegades que me’n vaig al sud per a... per fer una volta. I bé, un... me recordaré sempre [1:30] que un dia he parlat amb un company i li he dit "Fuà! quin repetell del Sol!" I no m’entenia. El mot "repetell del Sol" és una expressió del Rosselló.

PARTICIPANT 2: Sí, el repetell del Sol.

PARTICIPANT 1: Bon, bé...

PARTICIPANT 2: És com a... és com a... és quan veues un gros daixò... una grossa... una grossa roca.

PARTICIPANT 1: Sí, una penya.

PARTICIPANT 2: Quan veues una grossa roca, que en diguem el cingle.

PARTICIPANT 1: Ah, el cingle, sí.

PARTICIPANT 2: En català se’n diu el cingle.

PARTICIPANT 1: El cingle.

PARTICIPANT 2: Belleu, e... belleu e... allà diuen pas el mateix, belleu.

PARTICIPANT 1: No ho sé.

PARTICIPANT 2: És això. Aquí diem, un gros, com... com Rocamelera, aquí.

PARTICIPANT 1: Sí. La Rocamelera.

PARTICIPANT 2: El cingle de Rocamelera!

PARTICIPANT 1: El cingle de Rocamelera, sí... [2:00]

PARTICIPANT 2: Voilà.

PARTICIPANT 1: Tens raó.

PARTICIPANT 2: Els cingles. Els cingles dels Gorgs de la Font.

PARTICIPANT 1: Sí, sí, sí, sí.

PARTICIPANT 2: I són tot de penyes, escolta.

PARTICIPANT 1: Sí, l’important és de s’entendre.

PARTICIPANT 2: Una penya és... és... és una... és un... és una... és un... truc... és una roca més petita...

PARTICIPANT 1: Molt bé. Sí, sí, sí, sí, sí.

PARTICIPANT 2: ... una penya. És una penya que... una roca "importent" també, mes és més petita.

PARTICIPANT 1: Sí, sí, sí, sí, sí.

PARTICIPANT 2: Même és pas com una casa... belleu com un tall... com dos cops o tres una "votura", això és una penya.

PARTICIPANT 1: Sí, sí, sí, sí.

PARTICIPANT 2: Sabes?

PARTICIPANT 1: El cingle és diferent.

PARTICIPANT 2: El cingle és diferent, és més gros.

PARTICIPANT 1: Mes, l’important és...

PARTICIPANT 2: També hi ha les canals. Els cingles de les canals.

PARTICIPANT 1: El cingle dels canals!

PARTICIPANT 2: El cingle de les canals!

PARTICIPANT 1: Sí, sí, sí, sí. [2:30] Però l’important és de... fins i tot si tenim catalans diferents...

PARTICIPANT 2: Clar que sí.

PARTICIPANT 1: ... és de s’entendre. I això és un enriquiment, finalment. Perquè el català de França aquí, bon, té algunes expressions diferentes del català de Mallorca, eh?

PARTICIPANT 2: Hi ha gent que fa un esforç, per això, dels qui venen, aquí.

PARTICIPANT 1: Sí?

PARTICIPANT 2: Hi ha gent que arriben aquí, que són pas catalans...

PARTICIPANT 1: Sí.

PARTICIPANT 2: ... que arriben a... que fan el curs i...

PARTICIPANT 1: Ah! escolta!

PARTICIPANT 2: ... i van...

PARTICIPANT 1: Tinc a persones... tinc una persona de la vall del riu Ferrer, que prova de fer cursos... el divendres la... [3:00] la... la tarda, amb una professora de Ceret, de català.