Català central (Barcelona)

Barcelona, 6 de març de 2008

Entrevistadora: M. N. (Berga)

Participant 1:
—Nom: C. V.
—Professió: administrativa editorial
—Lloc de naixement: Barcelona
—Any de naixement: 1957

 

Tema: com passen els anys

Durada: 3 min 34 s

PARTICIPANT 1: Perquè conforme van passant els anys te n'adones que, ah..., la vida és molt curta. Quan, quan mires enrere i dius... Pensa, quan arribes a una edat que dius: "ja han passat vint-i-cinc anys des de que vaig fer... això!" o "ja han passat trenta anys des de... una altra cosa", no? Jo avui, per exemple, he vist que era dia tretze de juliol i m'he adonat que avui feia trenta-cinc anys que vaig començar a [00:30] sortir amb el que ara encara és el meu marit. O sigui, que porto tota la vida vivint amb ell, tota la vida! I dic: "ostres, ja fa trenta-cinc anys" i m'ha passat volant. Vull dir, encara me'n recordo de com anava vestit! O sigui, me'n recordo de quan el vaig veure la primera vegada! Estava allà... arrepenjat en una taula, duia uns pantalons marrons, una camisa de color rosa asalmonat, i una melena a lo "afro" [1:00] ben, ben, ben espessa i ben negra! I, i quan el vaig veure dic: "oh! quin noi més maco!". I sembla mentida que han passat trenta-cinc anys i quan me'l miro encara penso: "doncs encara és maco! i encara m'agrada!". Sembla mentida, no? doncs, sí, sí, la vida és així. La vida passa, mmm..., volant!

I per això, conforme et vas fent gran, intentes aprofitar cada minut que tens per ser feliç i passar-t'ho bé. Perquè [1:30] com que ja has passat experiències, te n'adones que, mmm..., no tornes enrere de res, i que lo que sempre penses "un dia ho faré", un bon dia et despertes i dius: "ostres! això que pensava que un dia ho faria, ara ja no ho puc fer!". I això ho pots dir quan tens cinquanta anys. Imagina't quan tens vuitanta encara tens moltes menys coses que, que pensis: "ho faré d'aquí deu anys", "ho faré d'aquí tres anys". Has d'aprofitar el moment. I evidentment passar-t'ho bé. I més [2:00], e..., a partir d'aquesta edat.

I clar, quan vas... També hi ha una altra cosa, quan arribes a aquesta edat, te n'adones que ja han passat unes quantes persones pel teu costat. Amics de la teva edat que, a lo millor, has... has compartit coses de joventut, i... i ja no hi són, els has anat deixant. Nosaltres l'any passat, per primera vegada, vam... vam tenir que enterrar dos amics que havien sigut de la colla nostra de quan, [2:30] de quan érem joves. No, l'any passat no, fa dos anys! I dius... "ostres, havíem estat jugant junts, havíem anat de "marxa" junts, i ara... ja no hi són, han desaparegut". I... i, vull dir, eren molt joves, tenien quaranta-set, quaranta-vuit anys. I clar, cada vegada, conforme van passant els anys és lo mateix. Per això, jo, a tothom recomanaria: cada dia, cada minut que tinguis per passar-t'ho bé, passa-t'ho bé. I intenta amargar-te [3:00] el mínim possible! No et disgustis, no t'enfadis, intenta, e..., donar-li la volta a les situacions negatives, perquè, inclús en les negatives, trobaràs coses bones. I no... I és una llàstima cada... cada llàgrima que llences, cada disgust que agafes i cada enrabiada que agafes. Penso que lo millor és encarar la vida amb alegria i, sobretot, saber estimar i deixar-te estimar, perquè és amb lo que una persona [3:30] es pot sentir més, més plena i més satisfeta.