Situació: Sés amb una amiga i li expliques que Maria, una amiga comuna, és prenyada. Ella te demana de qui és prenyada. Tu te meravilleges assai que ella no el sabi perquè tots saben que és del seu companyó, Esteve. Què li dius?

Interpretació: Declarativa d’obvietat.

Informant: F. C.

Descripció: Aquest enunciat comprèn dos dominis entonatius, que presenten el mateix patró tonal: la síl·laba tònica sempre presenta un accent ascendent, el segon amb esglaonament descendent respecte del primer. Els tons de frontera sempre són baixos. Aquest contorn es produeix amb grans excursions tonals.

Enunciat: Mira que és del jove, és prenyada del jove.