Situació: Un amic tou te parla d'un coneixent que deieva moneda assai a la banca i encara demanava més préstits. Demana (sorpresa perquè ja lo sabies, que en devia assai) quanta moneda deu a la fi.

Interpretació: Pregunta parcial exclamativa.

Informant: M. C.

Descripció: Aquest enunciat consta de tres dominis entonatius. El primer, la conjunció ma, presenta un accent tonal alt, seguit d'un to de frontera baix. En el segon, hi trobem quatre accents tonals: dos d'ascendents, sobre fi i quan-, un d'alt, sobre -ne-, i un d'ascendent-descendent sobre deu. El to de frontera és baix. L'últim domini conté un accent ascendent, sobre -queix, i sobre aquest mateixa síl·laba, s'hi realitza, també, un to de frontera baix.

Enunciat: Ma, i a la fi quanta moneda deu, aqueix?