Situació: Sés al parc amb la tua neboda. Corri i se'n allarga. Tu tens agonia perquè pel carrer que hi és al costat del parc passen assai màquines. Digues-li que véngui.

Interpretació: Ordre. Els trets més característics de l’entonació imperativa són l’ús d’un camp tonal ampliat, l’elevació de la intensitat i un tempo de parla bastant ràpid.

Informant: R. B.

Descripció: Aquest contorn té tres dominis entonatius: un vocatiu i dos elements de l'oració imperativa. En el vocatiu, hi tenim un accent descendent, seguit d'un to de frontera baix. El primer element de l'oració imperativa conté un accent tonal alt, sobre la síl·laba tor-, i un de descendent, sobre -re-. El to de frontera és baix. L'últim domini entonatiu presenta dos accents tonals alts, el segon dels quals és esglaonat, sobre les síl·labes -llí i pas-, i un accent descendent, sobre la síl·laba nuclear, mà-. La inflexió final és descendent.

Enunciat: Andrea, torna endrere que en allí passen les màquines!