Critèris de transcripcion ortografica

La transcripcion ortografica dels contorns obtenguts dins las enquèstas, dels Map Tasks e de las entrevistas es estada facha en seguir las nòrmas de l’ortografia classica occitana, adaptada a cada dialècte de la lenga. Los francismes o manlèus a d'autras lengas son estats botats en italica, per exemple allez o ben voatura. L’elision per contacte vocalic es estada indicada entre parentèsis, mas sonque al nivèl de la representacion ortografica de las figuras del programa Pitchworks (Ex.: Es un(a) ora?). D'un autre costat, en lemosin, l'aferèsi es sovent marcada dins la grafia; dins aqueles cases avèm causit de seguir la costuma grafica d'o transcriure per un apostròf, mai quitament dins los mots ont la tradicion i la bòta pas (Ex.: Remplissetz 'queu papier.). En general, avèm volgut far una transcripcion la pus ortografica possible, levat de qualques cases qu'avèm cregut necessari de transcriure las solucions foneticas realas perque l’utilizaire poguèsse retrobar amb mai de facilitat los sons de l’enregistrament a partir de la transcripcion ortografica (Ex.: a-n-aquesta ora e non a aquesta ora).

Dins la representacion ortografica de las figuras que mòstran la transcripcion prosodica en Oc-ToBI, avèm pas utilizat ne ponchs ne majusculas (levat pels noms pròpris) (coma a http://www.ling.ohio-state.edu/~tobi), mas si-ben las virgulas, los dos ponchs, e los ponchs d’interrogacion e d’exclamacion. Per las virgulas, avèm seguit los critèris generals de pontuacion e, alavetz, las avèm utilizadas dins las enumeracions, dins los vocatius e dins los desplaçaments (focalizacions e tematizacions). Per contra, avèm pas botat de virgula entre lo subjècte e lo vèrb (exceptat pels subjèctes focalizats). Las focalizacions son estadas transcrichas en majuscula aitanplan al nivèl de la representacion ortografica d’aquelas figuras coma dins la presentacion de l’enonciat (Ex.: Non, vòli d'IRANGES!).

Quant als Map Tasks, las intervencions de cada participant son estadas introdusidas amb lo mot giver e follower. Lo participant que fa de giver es encargat de donar tota l'informacion que li demanda lo follower. Lo follower, qu'a pas cap de rota sus sa mapa, ensajarà amb aquela informacion de dessenhar la rota que lo giver a especificada a partir dels dessenhs que, en principi, son comuns a las doas mapas, mas amb de pichonas variacions: la vaca es remplaçada per un ase, la fachilièra es absenta, etc. L’objectiu d’aquelas modifiacions es de poder introdusir l’element de suspresa dins lo dialòg, per provocar encara mai de varietat de contorns intonatius. Avèm utilizat l'italica e las parentèsis per indicar totas las observacions puslèu extralingüisticas coma las pausas, lo tipe de votz que i s'utiliza, cossí se mena a tèrme l'intervencion (en rire, amb suspresa, en s'adreiçar a l’entrevistaire…). En general, avèm ensajat de far una transcripcion la pus ortografica possible, levat de qualques cases qu'avèm cregut qu'èra interessant de reflectir la diversitat de solucions foneticas perque l’utilizaire poguèsse seguir amb mai de facilitat l’enregistrament a partir de la transcripcion ortografica (Ex.: a-n-aquel moment).