Situacion: Un amic a besonh de vos per far quauqua ren. Vos, podetz i anar diluns, dimars, dijuòus o divendres. Damandatz-li quoras vòu que i anetz, diluns, dimars, dijuòus o divendres.

Interpretacion de l’enonciat: Interrogativa absoluda nèutra amb enumeracion

Informador: P. F.

Descripcion: Dins aqueste contorn i a sièis domenis intonatius. Lo primèr comença a un nivèl mejan bas de la tessitura del locutor per efectuar una pojada sus la sillaba tonica -ras del mot interrogatiu. Apuèi vesèm de tons nauts associats a las sillabas tonicas -ler e a-, mas de mens en mens nauts: i a escalonatge aval (downstep). La sillaba pòstonica -ne recep un ton de frontièra bas. Aprèp una corta pausa comença l'enumeracion, o puslèu la disjoncion de doas disjoncions. Dins lo segond domeni intonatiu, vesèm una pojada del ton seguida d'un accent de frasa mejan. Dins lo tresen, lo ton comença pro naut sus la conjoncion de coordinacion o per davalar còp sec sus di- e efectuar un movement ascendent, mai important que dins lo domeni precedent, sus la sillaba tonica -mars, que recep un ton de frontièra naut. Aprèp una autra corta pausa comença la segonda partida de la disjoncion. Lo quatren domeni intonatiu presenta dos accents tonals: lo primèr, alinhat amb o, es naut, e lo segond es ascendent e s'assòcia a la sillaba tonica -lòrs. La particula d'esitacion e recep un accent de frasa bas. Lo cinquen domeni presenta un accent tonal ascendent alinhat sus la sillaba tonica -ven-, ont lo ton arriba pas tant naut coma dins los domenis precedents, e s'acaba sus un accent de frasa mejan. Dins lo seisen e darrièr domeni intonatiu, trobam tanben un accent tonal ascendent, mai prononciat que lo precedent mas mens que los d'encara abans, alinhat sus la primièra mòra de la vocala longa de la sillaba tonica -sab-. Un ton de frontièra bas retomba sus la segonda mòra d'aquela vocala e la sillaba seguenta -de.

Enonciat: Quoras vas voler que i ane? Diluns o dimars, o alòrs e... divendres o dissabde?